Un estudi ha descobert nous mecanismes de l'hepatitis alcohòlica i ha demostrat el paper transcendental que tenen els microorganismes intestinals en el desenvolupament de la malaltia. La recerca, en la qual ha participat el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), l'Hospital Clínic i el CIBER, ha evidenciat el paper de la proteïna citolisina, secretada per un bacteri, en el dany cel·lular del fetge.

Aquest treball, publicat a la revista Nature, obre una nova via per trobar un tractament eficaç d'aquesta malaltia, que té una elevada mortalitat. Ara s'utilitzen corticoesteroides, que sovint són poc eficaços, i l'única possibilitat de curació és el trasplantament precoç del fetge.

En diferents parts de l'estudi es van incloure 26 controls (bevedors socials), 44 pacients bevedors de risc, però sense hepatitis alcohòlica, i 88 que sí que patien la malaltia, pertanyents a la xarxa de centres clínics del Consorci InTeam a l'Estat espanyol, Estats Units, Mèxic, Gran Bretanya i França.

L'estudi evidencia que els pacients que presenten en sang soques del bacteri que produeix citolisina tenien major mortalitat. Gairebé el 90% dels pacients -d'un total de 25- amb hepatitis alcohòlica i la proteïna positiva van morir en els 180 dies posteriors a l'ingrés hospitalari. En canvi, dels que la tenien negativa (54) van morir un 4%.

A continuació, els investigadors van transferir femta de persones amb hepatitis alcohòlica amb citolisina positiva i negativa a ratolins exposats a l'alcohol. Els animals amb microbiomes intestinals positius per citolisina van desenvolupar una malaltia hepàtica induïda per alcohol més greu i van sobreviure en menor proporció que els ratolins sense citolisina. Finalment, una teràpia amb un bacteriòfag dirigit contra les soques d'E. Faecalis productores de citolisina va ajudar a evitar la lesió hepàtica.