Que cada persona tingui garantits els seus drets i pugui desenvolupar el seu projecte vital. Amb aquest objectiu i amb la voluntat de posar sobre la taula polítiques i accions destinades a millorar les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional s’ha celebrat el ‘I Congrés sobre el Dret a l’Autonomia Personal, Discapacitat Física i Orgànica, Envelliment i Cronicitat’, organitzat per COCEMFE, els dies 21 i 22 d’octubre a Barcelona.

Més de 400 persones, entre elles professionals de la sanitat, sector assistencial, arquitectura, mobilitat i tecnologia, persones amb discapacitat, estudiants, entitats del tercer sector i representants de les institucions s'han reunit aquest dilluns i dimarts al Centre de Convencions Internacional de Barcelona per participar en el congrés.

En l’acte inaugural, Francesc Iglesies, Secretari d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat, ha assenyalat la necessitat d’impulsar polítiques ocupacionals “per deixar enrere polítiques de subvencions i parlar de polítiques de concert”. A més, Iglesies ha reconegut que es necessita “finançament suficient per l’autonomia personal, que està congelat des de 2011”.

Per la seva banda, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha reclamat el ple desenvolupament de la legislació vigent, ja que “la societat actual ha aconseguit el grau de maduresa necessari per a garantir el dret a l'autonomia personal”.

Els ponents de la primera taula de debat ‘La garantia dels drets al llarg del cicle la vida’, que han volgut mostrar la seva preocupació davant “la vulneració de drets” del col·lectiu. I han abordat les diferents dimensions d’aquests drets, des de la dimensió ètica, política i jurídica.

Així ho ha assenyalat Asunción Pié, experta en discapacitat i feminisme, que ha reconegut que, tot i que s’ha avançat en la “penetració social de la discapacitat”, cal que una llei que regularitzi els drets de la persona a l’autonomia. “Es vulneren sistemàticament la majoria de drets d’aquestes persones. No es compleix ni una sola llei. S’ha d’apel·lar a l’ordre de l’ètica”, ha assenyalat.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat Àngel Gil, psicòleg especialitzat en serveis socials i sanitaris, que tot i que ha reconegut que s’han millorat els drets d’aquestes persones, encara manquen “mecanismes reguladors” que els facin efectius. “Si no desenvolupem polítiques públiques que puguin transformar els drets d’aquestes persones, farem que les persones amb discapacitat que tinguin més recursos puguin accedir a més drets que les persones amb pocs diners, generant així una desigualtat social”.