El nombre de dones embarassades que van patir diabetis gestacional durant l’embaràs a Catalunya es va disparar el 70% entre els anys 2006 i el 2015, segons el primer estudi d’aquestes característiques realitzat amb pacients catalanes. Van passar de representar el 3,8% dels embarassos al 6,5%, com revela l’estudi dut a terme per professionals dels serveis d’Endocrinologia i Nutrició, Ginecologia i Obstetrícia i Documentació Clínica de l’Hospital del Mar, i que publica la revista Diabetes Metabolism Research and Reviews.

Els investigadors han analitzat dades de 743.762 parts en dones entre els 15 i els 45 anys a Catalunya en aquest període, tant en hospitals públics com privats. En aquesta dècada, el nombre total de naixements va disminuir (dels prop de 74.000 el 2006 als menys de 66.000 el 2015), però els casos de diabetis gestacional van créixer, passant de 2.806 a 4.288. Segons el metge adjunt del Servei d’Endocrinologia i Nutrició, el Dr. David Benaiges, el principal motiu és, per una banda, “que les dones són més grans, de més edat”, segons revelen les dades, i “probablement, l’increment de l’obesitat”.

En els 10 anys que analitza l’estudi, l’edat mitjana de les mares va passar de 30,6 anys a 32,3. Les dones amb diabetis gestacional també presentaven uns nivells d’hipertensió i colesterol més elevats, i hi havia més fumadores. Els investigadors no descarten que la crisi econòmica, desfermada l’any 2008, hagi pogut tenir algun paper en aquest increment, ja que un nivell socioeconòmic baix s’ha associat a un risc més gran de patir aquesta patologia.

Malgrat l’increment de la prevalença d’aquesta patologia, els problemes que se’n deriven no van seguir la mateixa tendència. Així, a les dones amb diabetis gestacional el percentatge de preeclàmpsia (tensió arterial elevada a la mare), es va mantenir estable (2,56% dels casos), el mateix que amb els naixements prematurs (el 15,7%) i en el nombre de nadons més grans del que els hi correspon per la seva edat gestacional (el 18,3%). A la vegada, el nombre de nounats amb un pes superior als 4 kg (macrosomia) es va reduir durant el període de l’estudi, passant del 9,16% dels nadons al 7,84%. Per contra, sí que es va incrementar el nombre de cesàries, creixent del 28 al 31%, de la mateixa manera que ho van fer en les dones sense diabetis gestacional.

La cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició i signant de l’estudi, la Dra. Juana Flores, explica que “les dones que han tingut diabetis gestacional tenen un risc més elevat de desenvolupar diabetis en el futur, així com malalties cardiovasculars. Per aquest motiu, subratlla que és fonamental que aquestes dones realitzin un seguiment posterior que permeti detectar de forma precoç el desenvolupament de diabetis o l’aparició d’altres factors de risc cardiovascular”.

Un problema en creixement

“Si tenim gairebé el doble de dones amb diabetis gestacional que fa 10 anys i la tendència segueix creixent, perquè la tendència en obesitat és a incrementar-se, hem d’estar preparats”, afirma el Dr. Benaiges. Segons un estudi d’investigadors de l’Hospital del Mar i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) publicat a la Revista Española de Cardiología, es preveu que l’any 2030 un 55% de les dones de l’Estat pateixin obesitat o sobrepès. Per això, els autors de l’estudi destaquen la importància de conèixer l’evolució d’aquestes dades. Ho confirma el Dr. Albert Goday, un dels signants del treball i cap de secció del Servei d’Endocrinologia i membre del CIBEROBN: “Fins a aquesta publicació, a Catalunya i a l’Estat havíem fet estudis sobre l’epidemiologia dels altres tipus de diabetis, la diabetis tipus 2 i tipus 1, amb dades de l’evolució de la incidència i la prevalença en els darrers anys, però desconeixíem les taxes de la diabetis gestacional i la seva evolució. Ara podem dir que paral·lelament al que hem observat, la diabetis gestacional ha augmentat significativament en la darrera dècada”.

El cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia, el Dr. Antoni Payà, que també ha participat en l’estudi, explica que “quant a les implicacions obstètriques de la diabetis durant l'embaràs, les veiem en aquells casos en els quals arribem tard al control o aquest no és l'adequat per part de la pacient. No hem d'oblidar una part fonamental del control de la diabetis: l'autocontrol per part de la pacient. Si el control ha estat precoç i correcte no observem gaires problemes, però si aquest ha estat deficitari o difícil, veiem un augment dels casos de fetus grans per l'edat gestacional, el que implica un augment dels parts induïts, per evitar el creixement fetal, instrumentats i de cesàries, així com altres complicacions obstètriques com la prematuritat i la preeclàmpsia, fins i tot casos de mortalitat fetal avant part”.