El suïcidi és la primera causa de mort no natural al món, i també a casa nostra. A l'Estat espanyol, cada any entre 3.600 i 3.700 persones decideixen posar fi a la seva vida. De fet, les defuncions per aquesta causa ja dupliquen les provocades per accidents de trànsit, i són vuitanta vegades superiors a les que tenen lloc com a conseqüència de la violència masclista. Els experts consideren que cal difondre informacions sobre aquest problema greu de salut pública i social per tal de sensibilitzar el conjunt de la societat i prevenir-lo.

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, cada any es registren unes 800.000 morts per suïcidi a tot el món. Diversos estudis internacionals han analitzat la distribució temporal dels episodis de suïcidis mortals i no mortals, i en alguns països s'ha observat que aquests augmenten en festivitats com Nadal, Cap d'Any o Sant Patrici. "Això es deu a factors psicosocials, com ara l'augment del sentiment de solitud, a més d'altres factors determinantsˮ, assegura el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Josep Maria Suelves.

En el cas de l'Estat espanyol, la temptativa de suïcidi és vint vegades superior al nombre de defuncions: en un any, 8.000 persones s'intenten llevar la vida. Malgrat això, aquesta realitat continua essent una qüestió tabú. Segons el professor Suelves, "moltes cultures i pensaments religiosos consideren que el suïcidi és un comportament immoral o pecaminós, i per aquest motiu moltes famílies i comunitats amaguen o neguen els episodis protagonitzats pels seus membresˮ. A més a més, "malauradament continua molt estesa la creença que donar informació sobre aquesta conducta pot tenir un efecte de contagi, conegut com a efecte Werther o copycutˮ.

Les morts per aquesta causa s'associen a factors psicològics, comunitaris, socioeconòmics i culturals. "S'acostuma a donar en persones que viuen en condicions d'aïllament, que mantenen relacions familiars conflictives i també en totes les que han patit la pèrdua de persones estimades, la feina i l'estatus econòmicˮ, explica. Ara bé, també es poden suïcidar individus que "tenen dificultats per a accedir a una atenció sanitària apropiadaˮ.

Tanmateix, les conductes suïcides no sempre es manifesten després d'un procés racional, per mitjà del qual s'ha identificat aquesta via com a única sortida possible davant un sentiment de desesperació físic o psicològic. "Hi ha casos en què la influència d'altres persones o de fets poc planificats, de vegades causats pels efectes de l'alcohol o les drogues, hi contribueix decisivamentˮ, exemplifica el professor Suelves.

Per bé que avui dia continua essent una mort invisible, Suelves assenyala que "és necessari parlar-ne i difondre informacions sobre aquest problema de salut pública i social a fi de sensibilitzar el conjunt de la societat i prevenir-loˮ, ja que "és probable que les persones que sobreviuen a una conducta suïcida, la repeteixin en el futurˮ. Per aquest motiu, "una de les prioritats per a la prevenció és la detecció de les persones amb un risc elevat amb l'objectiu que rebin un tractament efectiu tan aviat com sigui possibleˮ.