La Confederació i la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) han presentat, en el marc de la Jornada ‘Gestionem el canvi per a l’equitat de gènere’ celebrada a aquest dimarts al Palau Robert de Barcelona, el full de ruta que ha de guiar el Tercer Sector Social cap a la igualtat de gènere.

Durant l’acte, ambdues organitzacions han fet públic els elements d’aquesta estratègia sectorial: d’una banda, la primera diagnosi de l’ocupació al Tercer Sector Social amb perspectiva de gènere, feta a partir de dades de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017. I d’altra, la Guia de gestió del canvi pel foment de l’equitat de gènere al Tercer Sector Social de Catalunya, amb 30 propostes d’acció pel foment de l’equitat de gènere i un full de ruta ordenat en 4 fases per orientar a l’acció a aquelles entitats que vulguin apostar per la gestió del canvi.

Aquests dos documents seran descarregables en línia i estaran a l’abast de totes les entitats del sector que es plantegin reforçar la presència de les dones en els seus òrgans de govern i de direcció. La presidenta de la xarxa DDiPAS, Fina Rubio, ha subratllat que “promoure l'equitat de gènere i erradicar les desigualtats en les nostres organitzacions és un dels reptes històrics del Tercer Sector Social. Aquest projecte vol acompanyar les entitats en els processos de canvi necessaris perquè l'equitat sigui una realitat”.

El president de La Confederació, Joan Segarra, ha recordat que “cal aprofundir en aquells elements que ens diferencien com a Tercer Sector i Economia Social en relació a altres sectors empresarials, i volem acompanyar a les organitzacions cap a l’excel·lència en matèria d’equitat de gènere”.

Una plantilla majoritàriament femenina

El 74% de les persones contractades al Tercer Sector Social a Catalunya són dones i, per tant, el gènere té impacte en les trajectòries professionals dels homes i dones que treballen pel Tercer Sector. Així, les diferències de gènere varien i s’eixamplen en funció del tipus d’organització, segons volum d’ingressos (les bretxes de gènere s’eixamplen en paral·lel al creixement de l’organització en nivells de contractació i volums econòmics), any de constitució (en les organitzacions constituïdes abans del 1980 es dona una major presència femenina en les direccions d’aquestes entitats) i forma jurídica (els homes tenen més presència en les direccions de les fundacions i les entitats de segons nivell).

També s’observa que en el Tercer Sector les dones estan concentrades majoritàriament en els àmbits d’activitat directament vinculats a les cures. Les dones estan sobre representades en els àmbits d’actuació on aquesta vinculació és directa: Atenció precoç, el 95%; Atenció domiciliaria, el 91%; Educació i formació, el 81% i Atenció a la gent gran, el 81%.

Pel que fa als òrgans de govern, els homes són majoritaris (60%) en les presidències de les grans organitzacions  (volums econòmics superiors als cinc milions d’euros), mentre que les dones tenen més presència (58%) en les presidències de les organitzacions petites (menys de 100.000 € d’ingressos anuals. També és en els casos dels òrgans de govern on la bretxa salarial és més alta, ja que pot arribar al 13%. La bretxa salarial sectorial, en canvi, és del 3%.

A partir d’aquestes primeres dades, tant DDiPAS com La Confederació adverteixen que “cal sistematitzar les dades disponibles i incorporar nous indicadors que facilitin aquesta anàlisi de gènere”. Un segon repte­ –apunten– té a veure  amb “la necessitat, i la voluntat, d’incorporar en les organitzacions aquesta mirada de gènere que permeti veure les desigualtats  invisibles i incorporar la seva eradicació com un objectiu estratègic de les entitats”.