Foto: Cristina Gottardi | Unsplash
Actualment la ciutat de Barcelona disposa de 13.051 places de residència. Un 42% del total (5.507 places) formen part de la xarxa pública, ja siguin pròpies, concertades o col·laboradores; un 46% (5.982 places) estan ubicades en centres privats però disposen d’una prestació econòmica vinculada i el 12% restants (1.562 places) són privades

 









 

 

El nombre de places públiques en residències de gent gran a Barcelona s’hauria d’incrementar un 109%
El dèficit d’inversió de la Generalitat es tradueix en 2.780 places menys i 18 milions de sobrecost

Només per atendre la demanda actual de les persones grans que viuen en un domicili i que esperen una plaça pública en una residència caldria incrementar un 72% el nombre de places públiques a la ciutat de Barcelona. A més, si se sumen les persones que cobren una prestació econòmica vinculada  (PEV) i que igualment esperen una plaça pública malgrat estar ingressats en un centre privat, aquest increment hauria de ser del 109%.
Aquestes xifres es desprenen de l’informe que l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat per primera vegada per poder conèixer la situació de dèficit de places residencials públiques destinades a la gent gran que hi ha a la ciutat.
Així, el consistori ha pogut comprovar per primer cop què representa el dèficit d’inversions a la ciutat: 2.780 places residencials amb finançament públic per sota de l’objectiu que es va fixar el mateix govern català en la programació per 2008-2012 i un sobrecost per a les arques municipals de com a mínim 18 milions d’euros anuals.


Els sector públic és clarament minoritari a la ciutat
Actualment la ciutat de Barcelona disposa de 13.051 places de residència. Un 42% del total (5.507 places) formen part de la xarxa pública, ja siguin pròpies, concertades o col·laboradores; un 46% (5.982 places) estan ubicades en centres privats però disposen d’una prestació econòmica vinculada  i el 12% restants (1.562 places) són privades. En qualsevol cas, el sector públic és clarament minoritari a la ciutat, com demostra el fet que entre les 5.507 places que formen part de la xarxa pública només un 30% són de gestió directa i el 70% restant s’ofereixen a partir de proveïdors privats.

En paral·lel a aquesta situació, a l’abril d’aquest any hi havia un total d’11.273 sol·licituds per entrar en una residència, la qual cosa representa que 8.063 persones estaven inscrites en llista d’espera. Una mateixa persona pot presentar fins a tres sol·licituds d’ingrés en centres diferents, i mentre està a l’espera d’una plaça en un centre determinat pot estar ingressat en un altre, però la realitat és que un total de 3.942 barcelonins i barcelonines estan en llista d’espera per ingressar en una residència mentre esperen la plaça en un domicili particular i, per tant, són susceptibles d’estar rebent atenció per part del Servei d’Ajuda al Domicili (SAD), el Servei d’Atenció d’Urgències a la Vellesa (SAUV) o un equipament sociosanitari, entre d’altres.

 

Notícies relacionades
Les entitats d’educació en el lleure alerten que el seu finançament està “en risc”
Reclamen convocatòries d’ajuts amb més antelació i previsió per garantir l’estabilitat d’esplais, agrupaments escoltes i casals de joves
Les entitats alerten de la indefensió de milers de famílies per la caducitat del conveni contra la pobresa energètica
El conveni signat entre la Generalitat i Endesa el 2021 ha permès condonar el deute acumulat entre 2015 i 2021 a més de 41.000 famílies
El sector de la discapacitat reclama compromís i recursos per una igualtat d’oportunitats i una inclusió reals
Les entitats detecten vulneracions en els drets a l’accessibilitat, l’educació i la salut
Arrels tanca el 2025 amb més de 3.300 persones ateses i alerta de l’augment del sensellarisme a Barcelona
L’entitat alerta que gairebé 2.000 persones dormen al carrer a la capital i reclama polítiques estructurals
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71