Amb l’objectiu de conèixer les motivacions, l’estat emocional i les habilitats de les famílies de malalts amb trastorns alimentaris i dels propis malalts, la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) ha realitzat l’enquesta  “Anorèxia i família” a 13 hospitals catalans. L’estudi ha estat coordinat per l’Hospital Universitari Bellvitge i l’Hospital Clínic.

Una de les principals conclusions de l’estudi apunta que les mares manifesten més sentiments negatius, com la por, la ràbia, la culpa i la tristesa, que els pares, “una sobre-reacció motivada per la major implicació en la malaltia”. Segons la directora de l’ACAB, Sara Bujalance, “són reaccions naturals però no són útils per fer un acompanyament aconsellable al pacient”. En aquest sentit, el doctor Fernando Fernàndez-Aranda, coordinador de l’estudi aconsella als pares i mares “prendre distància de la malaltia, deixar-se assessorar pels professionals, compartir rols i no assumir un paper controlador sinó d’acompanyament del seu fill o filla malalt”.

Així, els resultats demostren que els malalts són en un 94,4% noies i en un 5,6% nois amb una edat mitjana de 18,9 anys, que van iniciar el trastorn als 15,4 anys de mitjana .Per tipus de trastorn, el 56% tenen anorèxia nerviosa, el 9,3% bulímia nerviosa, el 3,7% trastorn per afartament i el 31% no està especificat.

En relació als cuidadors enquestats; el 64,05% són mares i el 35,9% pares, xifres que posen de manifest que les mares assumeixen el rol de cuidador en major grau que els pares.

En aquest sentit, la directora de l’ACC, i presidenta de la Taula de Diàleg per a la prevenció dels TCA, Montserrat Ribera, ha presentat la campanya “Implica’t” per donar a conèixer els treballs de la Taula en l’àmbit “Anorèxia i Família” per tal de “conscienciar les famílies, els professionals i la societat en general de la necessitat d’implicar-se tant en la prevenció com en la recuperació dels trastorns alimentaris”.

Pel que fa a l’estudi de les motivacions, estat emocional dels cuidadors i del grau d’informació i atenció que estan rebent, la mostra analitzada ha estat de 281 familiars cuidadors d’un total de 216 pacients amb trastorns alimentaris.
Preguntats sobre el seu estat emocional, l’enquesta revela que les mares cuidadores desenvolupen més sentiments negatius com tristesa, por, ràbia i culpa, que els pares. Per contra, en relació als sentiments i emocions positives com la tranquil·litat, l’orgull cap al seu fill o filla malalt, la satisfacció o l’esperança en la seva recuperació, es donen de igual manera entre els pares i les mares. No obstant això, val a dir que l’esperança és el sentiment més fort entre els familiars cuidadors de pacients amb TCA, seguit de l’orgull pel fill o filla malalt. Per contra, la indiferència cap a la malaltia i el pacient gairebé és inexistent.