L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) ha registrat 111 casos de LGBTI-fòbia a Catalunya el 2017, fet que suposa un augment del 32,2% respecte als 84 casos registrats el 2016. Així ho ha comunicat el president de l'OCH, Eugeni Rodríguez, durant la presentació de l'informe de l'Observatori L'estat de la LGBTI-fòbia a Catalunya el 2017.

D’aquestes incidències, gairebé la meitat han estat agressions, sobretot a homes gais i bisexuals, i només es van poder identificar els agressors en dos dels casos. Aquesta dada s’explica perquè el 30% de les incidències que recull l’entitat no arriben a denunciar-se, però també perquè l'aplicació del 155 ha aturat el grup de treball que s'havia posat en marxa per poder fer seguiment de tots aquests casos.

Per això, el president de l'OCH, Eugeni Rodríguez, ha posat l'accent en la necessitat d’impulsar “polítiques i campanyes de prevenció, informació i formació entre els més joves perquè coneguin els seus drets” i ha considerat urgent “reactivar de forma immediata el grup de treball entre l'OCH i els Mossos d'Esquadra per poder denunciar incidències en totes les comissàries de Catalunya independentment del caràcter penal o administratiu”. En aquest sentit, ha apuntat que les línies de treball han de dirigir-se sempre a “treballar en una atenció integral víctima i a destinar tots els recursos econòmics i assistencials necessaris”.

Així mateix, ha destacat que “s'ha de seguir treballant en la implementació de la Llei 11/2014, prestant especial atenció en el règim sancionador, ja que fins avui solament s'han sancionat 6 casos”. També, “en la creació d'un organisme coordinador independent de polítiques LGBTI amb capacitat de sancionar de manera efectiva totes les denúncies administratives al voltant Llei”.

Per la seva banda, la directora de l'Estudi, Elena Longares, ha destacat que “la LGTBI-fòbia a Catalunya és diversa, ja que afecta a tot el col·lectiu, i una quarta part de les víctimes (27,9%) no denuncia les agressions”. Tanmateix, ha explicat que “l'estudi extreu que les persones que pateixen agressions revelen una necessitat de visibilitzar els fets i anteposen la denúncia social a la denúncia penal o administrativa”.

En aquest sentit ha informat que les entrevistes recullen que “en el procés de denúncia, els cossos policials tendeixen a no percebre la possible situació d'odi i LGBTI-fòbia en la qual es troben les víctimes”, ja que “quan els incidents es donen en espais d'oci, s'associen les agressions a simples baralles”. Per això, ha reiterat que “és molt important que es treballi l'atenció integral de la víctima i la formació i sensibilització de professionals de la salut, jurídics i de la seguretat perquè no es produeixin situacions de desemparament i de no atenció integral”.

En relació al nombre d'incidències registrades per províncies, Longares ha explicat que “Barcelona és la província que més casos registra (81,2%) seguida de Tarragona (8,2%), Girona (7,1%) i Lleida (3,5%)”. “La projecció territorial per pes de població revela que les províncies han estabilitzat el registre d'incidències en funció del seu pes poblacional”, No obstant això, en aquests últims tres anys, “l'única província que segueix una tendència creixent de casos registrats és Tarragona (passant del 8,1% en 2015 al 24,5% en 2017)”, ha finalitzat.