A Catalunya hi ha un 13% dels joves entre 18 i 24 anys que no estudien i no tenen cap titulació per sobre de l’ESO. Aquest abandonament escolar prematur està estretament vinculat a l’economia de les famílies, segons indiquen les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida. Una de les mesures per revertir aquesta realitat són les beques educatives, però, tal com denuncia la Fundació Bofill, el sistema actual de beques cobreix només el 19% dels 58.475 joves que estudien secundària postobligatòria i Programes de Formació Inicial (PFI). Per aquest motiu, l’entitat reclama una sèrie de mesures per millorar l’accessibilitat a les beques educatives en un moment en el qual s’ha fet efectiu —des de l’1 de gener del 2026— el traspàs de la gestió d’aquestes beques de l’Estat a la Generalitat. Al curs 2024/25 hi havia 82.688 joves entre 16 i 18 anys en situació de pobresa, però només 41.507 van rebre beca per estudiar a la postobligatòria. “Acabem-nos de creure que les beques serveixen per allargar les trajectòries educatives: ho són. Tenim un abandonament escolar prematur enquistat a Catalunya, i això és el que impedeix avançar”, ha assenyalat Miquel Angel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill. Mentre que a les llars amb més ingressos hi ha un abandonament escolar del 3,8%, a les de menys ingressos abandonen el 25,3% dels joves, gairebé set vegades més. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de poder donar una millor cobertura i accessibilitat a tots aquests joves, l’entitat proposa una sèrie de mesures per impulsar una “política bàsica” de beques per estudiar la postobligatòria que ha de convertir-se, diuen, “en un punt de partida per a una política de beques més àmplies”. En aquesta línia, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha considerat que el talent i l’esforç compten, “però els ingressos de la família encara més, com demostra que l’abandonament escolar prematur de les famílies amb menys recursos multiplica per set la de més recursos”. “Fer gestió també és fer política perquè implica fixar-se objectius i maneres d’aconseguir-ho”, ha reblat aquest dilluns en roda de premsa al Hub Social de Barcelona. Política de beques residual A Catalunya la política de beques per estudiar Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà o Programes de Formació i Inserció és residual. Amb dades del 2024 representa un 1% del pressupost d’Educació, per sota de la mitjana estatal, amb un 1,7% i molt per sota de comunitats com Andalusia amb un 2,9% o Madrid, amb un 2,5%. D’altra banda, l’1 de gener del 2026 es va fer efectiu el traspàs de la gestió de les beques educatives de l’Estat a la Generalitat. Tal com destaquen a la Fundació Bofill, la competència en la gestió és una “oportunitat immillorable” perquè Catalunya tingui una política potent i útil de beques per estudiar i que faci front a l’abandonament escolar prematur. Per aquest motiu, l’entitat demana a la Generalitat que aprofiti les competències per impulsar una política d’ajuts que garanteixi beca a tots els estudiants de Batxillerat, Cicles de Grau Mitjà i PFI en risc de pobresa abans del 2028. Ampliar la cobertura de les beques Entre les mesures proposades destaca l’ampliació de la cobertura de les beques, perquè tots els joves en risc de pobresa puguin accedir-hi. Concretament, la proposta de l’entitat és que s’estableixi un primer llindar de 4.000 euros anuals per als joves en situació de pobresa de famílies amb rendes per sota dels 12.846 als 26.210 euros, segons els membres de la llar. Això representa mil euros més del que ingressen actualment amb la beca del Ministeri d’Educació. En el segon llindar, es rebrien 3.000 euros anuals per als joves en situació de pobresa de famílies amb rendes que estan per sobre del llindar 1 i per sota dels 18.186 als 37.249 euros, en funció dels membres de la llar. Representaria més de 2.000 euros més del que ingressen actualment amb la beca estatal. Però les propostes de la Fundació Bofill no van només en la línia econòmica sinó que també impliquen vincular la beca a les polítiques d’orientació educativa, entre altres. En aquest aspecte, destaquen que el Decret d’orientació pendent d’aprovar és una bona oportunitat per avançar en aquesta direcció. |