Què representen les cures informals de persones amb ictus i quines conseqüències tenen aquestes cures en la salut dels cuidadors? Un estudi del Parc Sanitari Pere Virgili assenyala que els cuidadors informals, és a dir, els no remunerats d'algú que ha patit un ictus amb seqüeles hi dediquen una mitjana de 30,7 hores per setmana. Això equival a un 76,8% d'una jornada laboral de 40 hores.

L'estudi es basa en les respostes de 132 parelles de persones amb ictus i els seus cuidadors al cap de sis mesos de l'episodi i revela que el perfil majoritari de cuidadores informals són majoritàriament dones, en el 74,2% dels casos, amb una mitjana d'edat de 59,4 anys.

El fet que la cura sigui assumida principalment per dones (sobretot cònjuges, però també filles) coincideix amb conclusions d'estudis previs. Però a més, "no només són majoritàriament dones les que assumeixen la cura amb més freqüència, sinó que també experimenten l'impacte de la cura de manera diferent", exposa Aida Ribera, investigadora principal del projecte i cap de la Unitat de Recerca, Innovació i Qualitat del Parc Sanitari Pere Virgili.

La pitjor percepció de les dones pot ser deguda a la distribució desigual de les responsabilitats de cura i de la vida diària. Segons l'equip investigador, els resultats de l'estudi revelen la necessitat de desenvolupar intervencions integrals i integrades enfocades en la detecció precoç de la càrrega dels cuidadors i en la implementació de mesures de suport.
"Aquestes mesures haurien d'incloure suport psicosocial i accés a serveis de descans per als cuidadors, especialment per a les dones, que suporten una càrrega major", afirma Ribera.

"Els resultats d'aquest estudi suposen un pas endavant per visibilitzar la càrrega que suporten les persones cuidadores i per impulsar un canvi necessari en les polítiques públiques. És fonamental que les polítiques de suport a les persones cuidadores incorporin la perspectiva de gènere i millorin la conciliació laboral i familiar" subratlla Lorena Villa, investigadora del projecte.

Ribera i Villa insisteixen que és "imperatiu" que les polítiques no només reconeguin la càrrega emocional i física que implica la cura, sinó que també proporcionin els recursos adequats per alleujar aquesta càrrega i millorar el benestar de les persones cuidadores. "Considerem urgent establir col·laboracions entre recerca, política i la societat en general per garantir un millor suport a les cuidadores informals, un pilar fonamental del nostre sistema de salut i de benestar", afegeixen.