El dret a l’accessibilitat és el principal motiu de denúncia de les persones amb discapacitat a Catalunya. El segueixen el dret a l’educació, el dret a la salut i el dret a la participació en activitats culturals, recreatives, de lleure i esport. Així ho recull un informe del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) referent a l’any 2024. L’entitat demana el compromís de les institucions per implementar mesures concretes i eliminar barreres, tot acompanyat d’un augment significatiu de la dotació de recursos.

L’Informe de seguiment de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, fet amb la col·laboració de les entitats membres del COCARMI, inclou fins a 248 denúncies recollides durant l’any 2024. 40 d’aquestes són relacionades amb barreres d’accessibilitat, tant físiques com sensorials, cognitives, digitals i socials. Es tracta de situacions en què les persones amb discapacitat han vist restringida la seva llibertat d’accés a serveis bàsics, a la informació, a activitats culturals o esportives, a espais de participació política i comunitària.

 “L’incompliment sistemàtic de les obligacions en matèria d’accessibilitat impossibilita l’exercici de drets fonamentals, generant una discriminació estructural que afecta totes les esferes de la vida”, ha denunciat Mercè Batlle, presidenta del COCARMI, a la presentació de l’informe. Des del Comitè han demanat més inversió en l’accessibilitat universal en tots els àmbits i implementar més mecanismes de supervisió amb la col·laboració de les entitats.

El document també posa de manifest l’existència de vulneracions en l’àmbit de l’educació inclusiva. COCARMI assenyala una manca de recursos humans especialitzats, una insuficiència de suports individualitzats a l’aula i d’itineraris educatius adaptats per a l’etapa 0-3 i per a les etapes postobligatòries, així com una manca de formació del professorat en matèria d’atenció a la diversitat. 

Les entitats denuncien també que moltes famílies es veuen obligades a buscar recursos privats que supleixin les mancances del sistema, fet que incrementa les desigualtats socioeconòmiques. Per això, demanen el reconeixement de l’educació especial, incrementar el pressupost per a aquesta i crear itineraris adaptats etapes 0-3 i la postobligatòria.

Barreres en salut, d’accés a la justícia i a l’ocupació

D’altra banda, la salut es manté com un dels àmbits més preocupants. L’informe detecta dificultats per accedir a serveis sanitaris especialitzats i a professionals que tinguin una formació adequada, així com pràctiques sanitàries que reprodueixen estereotips i paternalismes o que inclouen sobremedicació. S’agreuja encara més la situació quan s’analitza l’àmbit de la salut mental, on s’han constatat mancances en la disponibilitat de serveis especialitzats, recursos insuficients i, en alguns casos, pràctiques coercitives.

Pel que fa a l’àmbit de la justícia, COCARMI denuncia que encara no existeixen els suports necessaris perquè les persones amb discapacitat exerceixin la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat. Apunten a una manca de facilitadors judicials i d’accessibilitat comunicativa als jutjats, a més d’una persistència de pràctiques coercitives i l’abús de tractaments involuntaris en l’àmbit sanitari.

D’altra banda, pel que fa a l’ocupació, les entitats insten a les empreses i administracions a crear de llocs de treball que comptin amb  suports individualitzats. També demanen la implantació de formacions específiques a les empreses i la revisió del sistema de prestacions per afavorir la seva comptabilitat amb l’ocupació laboral.

Enfocament de gènere i en el dret a la vida independent

COCARMI apunta que la situació de les dones i nenes amb discapacitat continua essent especialment preocupant. Denuncien que són sobretot elles qui són més vulnerables a l’exclusió social i educativa i tenen menys accés a espais de participació i lleure inclusius. A més, reclamen que sovint no disposen de circuits accessibles per denunciar situacions de violència masclista, i els serveis públics no sempre tenen en compte les particularitats que requereixen per garantir una atenció adequada. 

Pel que fa a la vida independent, les entitats creuen que és necessari el reconeixement legal dels drets a l’assistència personal i la desinstitucionalització per tal de garantir-lo. D’altra banda, demanen ampliar els suports comunitaris i garantir l’accés de les persones amb discapacitat a un habitatge digne, accessible i amb suports. “La vida independent no pot ser una opció limitada a determinats perfils i territoris”, ha reclamat Antònia Almodóvar, presidenta de l’Associació de persones sordcegues de Catalunya.

Més suports a les famílies i els treballadors

Esther Jolonch, membre del consell executiu de COCARMI, ha posat sobre la taula el paper que les famílies de les persones amb discapacitat encara tenen de sosteniment del sistema. “Un paper que no ens correspon, que es basa en una precarietat, en una sobrecàrrega i en un risc d’exclusió social i econòmica”, ha denunciat. Jolonch ha instat les administracions a garantir els suports necessaris a les famílies per a eliminar els greuges econòmics i les sobrecàrregues.

D’altra banda, a la presentació de l’informe també s’ha posat el focus en els treballadors del tercer sector. “Sense professionals formats, reconeguts i amb condicions dignes els drets no es materialitzen els drets de les persones amb discapacitat”, ha reclamat Íngrid de la Rosa, de COCARMI. Les entitats han demanat dignificar les condicions laborals dels treballadors, més estabilitat, salaris dignes, més temps i recursos. A més, demanen reforçar la formació contínua i reduir la burocratització per tal d’alliberar temps als treballadors perquè es puguin centrar en l’atenció a les persones.