La soledat no desitjada és una pandèmia que s’estén silenciosament. Malgrat que afecta el 20% de les persones a Espanya, o que a Europa, més de 30 milions de persones se senten soles, és una realitat poc visible encara. L’estigma, l’aïllament de les persones que se senten soles o la rapidesa d’una societat que no mira enrere en són factors que dificulten posar cara a aquesta problemàtica.

Però, justament per posar-ne cara i ulls, aquesta setmana Catalunya celebra la Setmana contra la soledat no desitjada, una iniciativa impulsada per Sant Joan de Déu en col·laboració amb altres entitats i institucions i que vol trencar amb el silenci de les persones que se senten soles. Un silenci que s’ha trencat en la primera acció d’aquesta acció, que ha tingut lloc aquest dilluns a la plaça Universitat de Barcelona.

Allà, a primera hora del matí, desenes de persones voluntàries i també persones ateses per entitats socials s’han aplegat per fer una cosa tan genuïnament humana com difícil per a alguns: conversar. Seguts en una taula i amb un cafè entre les mans, parelles de desconeguts han anat xerrant espontàniament sobre temes que els afecten en el seu dia a dia, sobretot, aquells que tenen a veure amb la solitud.

Entre elles, l’Alberto Vázquez, un voluntari que no ha dubtat a sumar-se a la campanya contra la soledat no desitjada. “És una situació molt complicada per qui la pateix, perquè la persona s’aïlla i és molt difícil sortir”, destaca. Vázquez, de 35 anys, assegura que alguna vegada ha patit soledat no desitjada. “Soc una persona amb Asperger, i al col·legi no tenia amics”, recorda.

Ell, però, va trobar mecanismes per sortir de la situació i intentar superar-la. Una de les maneres que més l’ha servit ha estat el voluntariat. “Quan vaig ser major d’edat vaig començar a participar en el món del voluntariat, perquè així em sento realitzat i també distret”, assenyala Vázquez, que és voluntari en diverses entitats socials.

Un factor comú de les persones amb vulnerabilitats

Una de les qüestions que des de Sant Joan de Déu volen posar sobre la taula és que la soledat no desitjada és un indicador de moltes altres vulnerabilitats. “Treballem amb persones que pateixen molts àmbits de vulnerabilitat, com les persones sense llar, malalties cròniques, trastorn mental, etc. i ens vam adonar que totes elles compartien una cosa: sentir-se soles”, indica Juanjo Ortega, director de l’Obra Social Sant Joan de Déu.

D’altra banda, pot passar a la inversa, i que la soledat acabi sent conseqüència d’altres vulnerabilitats. “Pot portar-te a altres vulnerabilitats”, incideix Ortega. “Sentir-te sol et pot portar a tenir problemes físics com obesitat, hipertensió, malaltia mental, etc. i també pot portar-te a perdre la feina, amistats i familiars, i per tant pot tenir conseqüències amb un impacte social greu per les persones”.

Els joves, els més afectats

Tot i que sempre s’ha tendit a pensar que la gent gran era el col·lectiu més afectat per la soledat no desitjada, darrers informes indiquen que la prevalença és més alta en el jovent. De fet, un de cada quatre joves d’entre 16 i 29 anys se sent sol, tal com recull l’Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada.

Segons el Baròmetre de la Soledat no Desitjada a Espanya 2024, un estudi de la Fundació ONCE, els joves entre els 18 i els 34 anys són els que refereixen més soledat. Aquests diuen sentir-se sols en el 35% dels casos, mentre que en la gent gran el percentatge suposa el 20%. “Tenim un gran problema i és que els joves cada vegada se senten més sols. Sobretot ho vam detectar després de la pandèmia, els joves van incrementar la vida social virtual i alguns van abandonar l’altra”, diu Ortega.

Coincideix Alberto Vázquez, qui creu que l’ús de les pantalles i les xarxes socials ha afectat molt els joves, així com la pèrdua d’espais d’oci i de joc en la infantesa. “Comencen des de petits amb tauletes i videojocs i quan arriben als 15 o 16 anys ja es queden amb la pantalla, i trencar l’aïllament és complicat”, apunta.

La qüestió positiva, segons creu Ortega, és que qualsevol persona pot ser trencadora de la soledat del seu entorn. “Del veí o veïna que viu sol i que et trobes al replà, de la tieta que viu sola i lluny i que la veus poc... Tots podem fer petites passes endavant per trencar aquesta soledat i tots podem prevenir la nostra propia soledat perquè la podem patir algun dia, i no hem d’oblidar que hem de cuidar la nostra xarxa social”, sosté el director de l’Obra Social Sant Joan de Déu.

Una setmana per visibilitzar i fer xarxa

A banda de l’acció aquest dilluns, la Setmana contra la soledat no desitjada contempla moltes altres accions que es duran a terme al llarg d’aquesta setmana i amb altres organitzacions vinculades: un concurs de videoclips a les escoles; empreses que se sumen a la campanya fent activitats de voluntariat i sensibilització; dinars comunitaris; passejades en bicicleta per compartir converses...

Una “xarxa de complicitats” entre moltes organitzacions, institucions, empreses i centres educatius perquè tothom prengui compromís per detectar la soledat i revertir-la. “Aquesta és la part més transformadora de la campanya”, assegura Ortega. “Hi ha molts espais refugi de la soledat i cal que siguin conscients que ho són. Ja fan activitats que són refugi per a persones que se senten soles i cal que les potenciïn”, conclou.