Travessem el gran bosc de faigs de La Fageda d’en Jordà, al bell mig de la Garrotxa, i, amagat enmig d’aquest paisatge d’enorme bellesa arribem al gran somni que van construir Cristòbal Colon i Carme Jordà, fundadors de La Fageda, projecte social amb estructura empresarial reconegut pels seus iogurts produïts per persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn de salut mental. 

Enmig dels volcans ja adormits des de fa milers d’anys, les 300 vaques que abasteixen la fàbrica de La Fageda pasten tranquil·les entre els camps verds que rodegen les instal·lacions. La seva llet és el primer ingredient necessari per fabricar els dos milions de iogurts que es produeixen a la setmana. 

El segon ingredient, és el factor diferencial que fa d’aquesta iniciativa un espai transformador: l’esperit de comunitat i sinergia dels treballadors i treballadores, encoratjats de participar en aquest projecte creat ja fa més de 40 anys per acabar amb l’estigma de què les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn de salut mental no podien treballar i havien d’estar apartades de la societat. Ho han fet apostant per una màxima clara: el projecte empresarial és un mitjà per aconseguir un fi: que tothom, independentment de la seva diversitat, pugui incloure’s i rebi un reconeixement —i un sou, per descomptat— per la feina que fa.

Aquests prejudicis els han desmuntat amb escreix: La Fageda no és només un projecte social que possibilita l’autonomia i la inclusió de les persones amb discapacitat, sinó que han aconseguit ser un model d’economia social i solidària d’èxit i reconegut en l'àmbit internacional.

Per això, durant aquest juliol han rebut la visita d’una quarantena d’institucions i organitzacions europees en el marc del projecte europeu ENACT, liderat per la Cambra de Comerç de Barcelona i que té l’objectiu de promoure la transició digital i l’esperit empresarial entre els agents de l’economia social en la cadena de valor agroalimentària. Els participants van visitar diferents exemples inspiradors de l’economia social agroalimentària a Catalunya, entre ells, el de la Fageda i el de la Fundació Sant Tomàs, a Osona.

Beneficis que es reinverteixen en el projecte 

Els números parlen per si sols: a La Fageda, que primer estaven constituïts com a cooperativa i ara són fundació, treballen 330 persones, 170 d’elles amb discapacitat o risc d’exclusió social. A l’any, produeixen cent milions de iogurts, però també comercialitzen altres productes com melmelades, gelats i altres postres. A banda tenen un servei de jardineria. I finalment, també es financen a través de les més de 50.000 visites anuals de persones, escoles i institucions que volen conèixer aquest projecte tan singular.

En el 2024, La Fageda va obtenir uns beneficis per valor d’1 milió d’euros, que es reinverteixen en els diferents ramals de la iniciativa, ja que, a banda de la producció, el projecte també té una branca social i sanitària amb la qual acompanyen i donen suport a 300 persones que, pel seu alt grau de discapacitat, no poden treballar. Per això disposen d’una residència en la qual viuen cent persones, centres de dia i pisos tutelats que compten amb el suport de psicòlegs i educadors i treballadors socials, entre altres. 

“El projecte és sostenible en si mateix”, destaca Laura Grevolosa, directora financera de La Fageda, qui afegeix que l’objectiu de la iniciativa és clara: “Hem de mantenir el volum de negoci per oferir feina, però amb un producte que es ven per la seva qualitat, no pel seu projecte social”, assegura. 

Mesurar els beneficis en les persones i la societat 

Més enllà dels balanços de beneficis i pèrdues, de producció, inversió, etc. també és necessari aproximar-se a altres valors econòmics que mesuren l’amplitud d’aquest projecte: la millora de la vida de les persones que formen part de La Fageda i de les seves famílies. I també, quants diners no inverteix l’administració en aquestes persones, que queden emparades sota el model social de La Fageda.

Es tracta del valor social integrat, que calcula l’impacte social del projecte, i que l’any 2024 va ascendir a 65 milions d’euros segons ha calculat la fundació.