El 50% dels joves que ingressen en centres de justícia juvenil i el 80% de les dones empresonades requereixen atenció immediata de salut mental. En aquest context, l’èxit en l’atenció a persones amb trastorns mentals a l’entorn penitenciari depèn, fonamentalment, de la col·laboració efectiva entre el sistema de justícia, els serveis de salut i la comunitat.

Aquesta és una de les principals conclusions resultants de la I Jornada de Salut Mental en l’Àmbit Penitenciari, que ha tingut lloc dijous i divendres passat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i que ha deixat una altra dada rellevant: a Catalunya, un 40% de les 8.000 persones internes van requerir atenció especialitzada en salut mental i addiccions durant el 2024.

Sota el títol ‘Construint ponts cap a una atenció integral’, la jornada va aplegar professionals de diversos àmbits per abordar qüestions com la dignificació de l’estada penitenciària, la reintegració comunitària, la prevenció del suïcidi, la perspectiva de gènere i la intervenció amb adolescents.  En tots aquests casos han coincidit en la necessitat d’un model centrat en la persona, que consideri la seva trajectòria vital i el seu context social. 

A Catalunya, l’any 2024, es van registrar 2.202 adolescents amb conductes que van requerir intervenció del sistema judicial. Un 8% del total de joves que van ingressar a Centres Educatius de Justícia Juvenil va requerir una intervenció intensiva en unitats terapèutiques com la del Centre Educatiu Els Til·lers, gestionada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu. 

Segons destaquen els organitzadors de la trobada, tot i la que Llei Orgànica Reguladora de la Responsabilitat Penal del Menor preveu mesures específiques per a menors amb trastorns mentals que cometen infraccions penals, com el tractament ambulatori en medi obert i l’internament terapèutic en centres educatius, “la manca de recursos especialitzats d’alta contenció clínica dificulta una atenció adequada d’adolescents transgressors amb problemes de salut mental en l’entorn comunitari”, alerten. 

Així mateix, assenyalen que el sistema judicial i el de salut mental operen “amb lògiques diferents”: mentre un busca garantir el compliment de la norma i la responsabilitat penal, l’altre prioritza el diagnòstic clínic i el tractament del patiment psíquic. 

Per això, els experts reclamen una major coordinació que garanteixi intervencions més justes i eficaces. Un estudi recent del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada sobre reincidència de l’any 2023 revela que set de cada deu menors que han delinquit no són reincidents i valora l’acompanyament i l’entorn social com a factors clau en la prevenció.

Les dones, minoria invisibilitzada en el sistema penitenciari

Les dones representen una minoria dins del sistema penitenciari (entre el 2% i el 9% mundialment), però, segons destaquen els impulsors de la jornada, el 80% de les que ingressen a la presó pateixen trastorns mentals i un quàdruple estigma: personal, social, penal i penitenciari. 

Aquest fet ha “invisibilitzat” les necessitats específiques de les dones, especialment pel que fa a la salut mental i les drogodependències, sostenen des de Sant Joan de Déu. Això, “ha perpetuat un sistema que no atén adequadament les desigualtats de gènere, socials i emocionals. I les dificultats s’agreugen en casos de maternitat o discapacitat”.

Per aquest motiu, les investigadores Christina Quinlan, de la Universitat Tecnològica de Dublín, i Gemma Escuder, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, expertes en gènere en l’àmbit penitenciari, reclamen una reforma del sistema amb una mirada feminista, informada pel trauma i sensible a la interseccionalitat.