Ja fa tres anys que la Càrol Garcia Murillo agafa el bus d’Almacelles a Lleida sovint. Fins ara, no havia tingut mai cap problema. Però fa uns mesos que la companyia no li deixa pujar al bus si no va acompanyada. Això limita la seva autonomia i li dificulta enormement poder desplaçar-se amb llibertat. Com ella, moltes persones amb discapacitat es troben constantment amb barreres d’accessibilitat al servei de bus interurbà arreu de Catalunya, tal com denuncia l’entitat Ecom.

En el cas de la Carol, les dificultats han arribat per un canvi de criteri que obliga a les persones amb cadira de rodes a anar ancorades dins del bus. Com que la persona no pot fixar els ancoratges per si mateixa, l’empresa considera que aquesta tasca no forma part de les funcions del conductor i exigeix la presència d’un acompanyant per poder viatjar. “Jo tinc una mobilitat molt reduïda, però un cop estic a la meva cadira, puc anar on sigui, i anar en bus era de les poquíssimes coses que podia fer jo sola”, denuncia Garcia Murillo, qui veu el nou criteri com una discriminació. 

La situació que viu la Carol no és única. Ecom alerta que les barreres d’accessibilitat presents en el servei de bus interurbà continuen afectant les persones amb discapacitat arreu del territori, especialment a les zones rurals, on hi ha menys alternatives de transport. Les reserves prèvies obligatòries, les avaries dels sistemes d’accessibilitat i la manca de formació del personal i d’informació són algunes de les barreres que limiten la mobilitat de milers de persones arreu del territori, tal com denuncia l’Estudi d’accessibilitat a l’autobús interurbà de Catalunya, dut a terme per Ecom entre el 2023 i 2025. 

De fet, l’organització destaca que gairebé el 90% de les persones amb discapacitat asseguren que utilitzarien més el bus interurbà si fos accessible, segur i fiable. “La manca d’ús no respon a una falta de demanda, sinó a les barreres que encara presenta el sistema”, reclama l’entitat. “Garantir una mobilitat accessible és imprescindible per assegurar l’autonomia personal, la igualtat d’oportunitats i l’accés a drets bàsics com la salut, l’educació, la feina o la participació social”, afegeix. 

Sense informació suficient ni dret a improvisar

Les barreres comencen inclús abans de pujar al bus. Per a la Carol Garcia Murillo, agafar aquest transport comporta molta planificació: ha de reservar el viatge amb 24 hores d’antelació, un requisit que li impedeix improvisar o tenir la llibertat de moviment que té la resta de la ciutadania. “Per què una persona que no té mobilitat reduïda pot agafar un autobús quan ella vulgui? Per què jo he d’avisar amb temps per poder pujar en un bus?”, lamenta. 

D’altra banda, un altre pas que es dificulta és obtenir informació fiable i accessible sobre les condicions d’accessibilitat dels serveis. “Jo m’he assabentat de la llei quan he intentat pujar al bus, però la informació no està massa clara”, explica la dona. La fragmentació de la informació i la diversitat de procediments existents generen confusió i inseguretat entre les persones usuàries. Segons l’estudi d’Ecom, un 57% de les persones enquestades desconeix quin és el mecanisme que ha de seguir per sol·licitar un autobús accessible, fet que dificulta o impossibilita l’accés al servei de transport públic per a moltes persones. 

Per això, l’entitat reclama a la Generalitat i als operadors mesures urgents per eliminar les barreres en el transport públic interurbà. En aquest sentit, considera que l’allargament de les concessions vigents representa una oportunitat perduda per incorporar millores d’accessibilitat. “Quan falla el transport accessible, fallen molts altres drets”, adverteix Ecom.

Demandes d’Ecom

Per tal d’eliminar aquestes barreres, l’entitat està treballant amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i amb la Direcció General de Transports i Mobilitat per impulsar mesures concretes, com eliminar progressivament el protocol de reserva prèvia obligatòria fins a la seva desaparició. Mentrestant, Ecom recomana aplicar un servei de gestió unificada i centralitzada del protocol a demanda, canalitzat a través de les ATM de cada província, que permeti garantir un seguiment adequat del servei i disposar de dades per avaluar-ne el funcionament i la qualitat. 

D’altra banda, l’entitat creu necessari garantir el manteniment preventiu i la revisió diària dels elements d’accessibilitat dels vehicles. Per al personal, demanen implantar una formació obligatòria i especialitzada en accessibilitat i atenció a la diversitat, a més d’impulsar una campanya pública d’informació i sensibilització sobre l’ús del bus interurbà accessible, les característiques dels serveis existents i els procediments d’accés de cada línia i operadora. 

Altres mesures que recomana l’entitat són ampliar els espais reservats i garantir-ne l’ús prioritari; augmentar la freqüència del servei accessible i reforçar-lo especialment als territoris amb menys alternatives de transport; i establir mecanismes de seguiment, transparència i control per assegurar el compliment de la normativa vigent.