Constança Ramis (Palma, 1995) ha estudiat Economia i Relacions Internacionals i fa poc menys d’un any ha començat a crear contingut sobre divulgació de diferents temàtiques: turisme, història, cultura... I això li ha valgut per ser guardonada amb el Premi Crit a creadora revelació en la seva primera edició.

Per començar, què és el que vas estudiar tu?

Jo vaig estudiar Economia i Relacions Internacionals, però de sempre havia volgut fer alguna cosa més artística. De fet, mon pare, que és periodista em va dir que quan tenia 7 o 8 anys li vaig dir que volia fer periodisme, però ell em va animar a fer altra carrera que tinguera més recorregut. I vaig estudiar Economia i Relacions Internacionals, després vaig fer un Màster d'Estudis Globals i gràcies, les teories sociològiques que vaig estudiar allà i la gent que vaig conèixer per ser estudiant de Relacions Internacionals m’ha permès poder viure en molts llocs com Turquia, els Estats Units…

Fa un parell d’anys vaig tornar a Mallorca després de 10 anys fora i en tot aquest temps, crec que l’únic contacte que tenia amb el català era amb mon pare, ma mare i la meva família quan tornava. A més, sempre havia volgut fer un projecte més personal, més artístic… Així que, quan vaig tornar a Palma, vaig començar a fer vídeos i em vaig adonar de la diglòssia que jo sofria en el meu dia a dia.

Perquè en àmbits més familiars xarrava català i després amb les meves amistats no. També quan havia de fer un tràmit administratiu sí que el feia en català, però coses com una xarrada política, per exemple, la feia en castellà. Per això, m'ha agradat tornar a Mallorca, fer un projecte creatiu personal i aprofundir en tots aquests temes identitaris.

Per què vas decidir fer vídeos en català?

Vaig començar a fer vídeos en català perquè els meus primers vídeos van ser en català, però sí que en vaig fer algun en castellà. No tinc res en contra de la gent que, si xerra més idiomes, faça els vídeos en altres idiomes, però és veritat que jo vaig anar jugant, fent vídeos i xarrava amb les meves cosines sobre com els havia de fer.

Ara mirant cap enrere dic: “És que és obvi que els havia de fer en català”, elles em van animar que si havia de fer qualsevol cosa sobre Palma o Mallorca l’havia de fer en català. I la meva idea era: “El faré en castellà per arribar a tota Espanya” però ara ja no. Per fer-ho en català no vol dir que no arribi a tota Espanya, perquè hi ha gent, fins i tot de Lituània que em segueix i gent d'Andalusia, que potser no té cap contacte amb el català que em segueixen i al final crec que ha estat un camí molt bonic perquè m'ha fet canviar el meu mode d'adreçar-me a la gent de Mallorca i d'altres costats que xarren català, perquè sempre comence a parlar en català i veig que hi ha molta més gent que sap català i que potser no el parla si l'hi comences a parlar en castellà. Així que moltes gràcies a les meues cosines perquè vam fer una xicoteta reunió de com havia de seguir i ho vaig fer en català per elles, però ara com ara, m’he adonat que no hi havia una altra resposta correcta, no hi havia una altra manera de fer-ho.

A més, enguany has guanyat el Premi CRIT a Creadora revelació. Com ho vas viure?

Estic molt contenta, no me l’esperava, al principi de la gala sí que tenia un poc de por, perquè jo soc més d’estar per casa tranquil·leta, però sí que és veritat que potser era més per com vestia la gent i, a la fi, és un lloc tancat on hi ha molta gent que interactua socialment. Però sí que les primeres impressions sempre em fan un poc de por. M’ha agradat molt i m'ha agradat que els premis tingueren representació de cada territori perquè això suposa un incentiu per a continuar creant malgrat que no visquis a Barcelona, on hi ha més oportunitats perquè hi ha empreses que et poden donar més diners. Per exemple, fer contingut en català a Mallorca actualment, i realment en qualsevol lloc, és polític, però a Mallorca és molt complicat, així que m’ha fet moltíssima il·lusió, no m’ho esperava i m’ha donat aquest incentiu per seguir.

Com t’agradaria poder continuar el teu projecte?

A mi m’agradaria poder viatjar per altres ciutats i altres pobles de fora de Mallorca o inclús d'altres pobles de Mallorca i fer més divulgació.

Per exemple tema del pòdcast també m'agradaria, però solament si és un projecte tancat. M'agradaria un projecte que durarà un any i xarrem sobre una cosa concreta com analitzar les fruites de cada poble, un tema específic que em puga guionitzar mitjanament.

Què t’ha inspirat per a desenvolupar el teu projecte?

He vist molt de contingut d'altres persones, d'altres comunitats, que feien el que jo volia fer. Jo volia fer un poc de divulgació, però no volia que tots els vídeos fossin educatius, sinó també incloure vídeos del meu dia a dia, vídeos sobre d’anar a prendre’m un ccafèi fer coses més quotidianes, però fer-ho en català. La part positiva és que com que he estudiat Relacions Internacionals, això m’ha portat pel món i és cert que m’ha servit per a les coses que faig dia a dia.

Com gestiones els comentaris de les xarxes?

Crec que per com em present, hi ha gent que em fa comentaris despectius i si estàs llegint aquests comentaris et poden fer sentir malament. Jo crec que els comentaris positius han estat molt millors que les quatre coses roïnes que m’han pogut dir. És el problema d’exposar-te en xarxes. Si tens un nas gran, se’n riuran que tens el nas gran. Si no tens un cos normatiu, se’n riuran d’això. Però has d’entendre que pots bloquejar. Jo al principi deia: “No, no els he de bloquejar…”, però el contingut és meu i vull arribar a la gent que li agrada el meu contingut. L’algoritme és això, tothom arriba a la gent que li agrada, però ara ja és com si fos un bipartidisme, una polarització de la societat, però amb caràcter individual.

Si una persona no opina com jo, està bé i, de fet, hi ha comentaris que em diuen que no opinen com jo, però ho fan des del respecte. Ara, la gent que opina com jo o gent que no ho fa i m’insulte... Ara no m’ho pense i els bloquejo. També ha estat un treball personal de dir que no necessito arribar a la gent que no vull. Així que adeu!

Com evites el burnout? Tens algun calendari?

No en tenc ni cap ni un. Sí que és veritat que la gent diu que has de tenir un calendari… Jo intento, almenys, tenir un vídeo setmanal i la veritat és que puc tenir vídeos ja gravats d’altres setmanes. Així és com evite el burnout. Si no tinc vídeos de qualitat per a penjar, no ho penge. Hi ha persones que fan lifestyle, però per a mi és molt difícil. Gent que li va genial i li surten coses noves a comptar cada dia Jo em pens molt els meus vídeos. Així que si hi ha una setmana o dues que no he de penjar res, perquè no té la qualitat que jo vull, doncs no penge res. I pensava que això podria ser la meva feina, però no ho serà si es converteix en un problema per mi. Així que, a poc a poc i amb bona lletra.