Conversem amb Aina Serra, directora de Jornal.cat, el mitjà digital que vol posar el focus en l’economia social i solidària. Parlem de relats, mitjans cooperatius i del paper clau de la comunicació per transformar el país des de valors col·lectius, sostenibles i comunitaris.

Per què decidiu impulsar Jornal.cat? Com neix la necessitat de crear-lo i quan passa tot això?
L’agència La Sembra comença l’activitat a la tardor del 2021, i ràpidament ens adonem que no hi ha cap mitjà de comunicació que cobreixi l’actualitat de l’economia social i solidària, o més concretament, els valors que representa. Hi ha altres mitjans cooperatius molt rellevants com Crític o la Directa, que fan molt bona feina, però cap amb aquest enfocament específic.

També entenem que és important fer-ho amb una mirada de Països Catalans, perquè això genera context i una xarxa de treball molt més àmplia. Una vegada, una companya del Pirineu ens va dir: “M’agrada molt entrar a Jornal.cat perquè veig que a les Balears, al delta de l’Ebre i al Pirineu passen coses semblants, amb matisos.” Aquesta mirada més àmplia i estratègica és el que volem aportar.

Sovint es diu que el relat és també una estructura de poder. Jornal.cat vol ser un mitjà per construir aquest relat. Com el treballeu, tenint en compte que vosaltres també formeu part del sector?
Exacte. Una de les gràcies del cooperativisme és que les persones en som propietàries, tant del lloc de treball com de les empreses que tenen un vincle amb la comunitat. Els mitjans de comunicació també són estructures de producció de relat, i com a economia que posa la vida al centre, necessitem mitjans que generin relat propi.

A Jornal.cat volem ser això: un generador de relat. I ho fem des del convenciment que l’economia social i solidària pot donar resposta estratègica als grans reptes del país. Detectem iniciatives, les visibilitzem, expliquem que això ja està passant. Sovint es percep el sector com a dispers o anecdòtic, i el que volem dir és: “No, això no són quatre gats, som una onada”. Estan passant moltes coses vinculades a aquests valors, i només cal posar-hi focus.

Els mitjans convencionals sovint amplifiquen pràctiques capitalistes que destrueixen recursos i comunitats. Nosaltres volem mostrar que hi ha una alternativa real, existent i viva. Com diem sovint: la utopia ja existeix, es materialitza cada dia, i al Jornal t’ho expliquem.

Quina diferència hi ha entre un mitjà cooperatiu i un mitjà que només parla de cooperativisme?
Un mitjà cooperatiu es construeix des de la participació col·lectiva de les persones que en formen part. Això afecta tant la presa de decisions com la manera com el mitjà es relaciona amb l’entorn. Tenim una vocació clara d’estar al costat de l’economia social i solidària. Per això prioritzem continguts que donin suport a aquest relat, fins i tot per davant d’elements que els mitjans convencionals podrien considerar més noticiables.

No posarem la mirada en pràctiques que perpetuen dinàmiques capitalistes, patriarcals o racistes. En canvi, sí que la posarem en tot allò que genera relats alternatius. I remarco: alternatiu no vol dir minoritari. És diferent de l’hegemonia, però no per això és petit.

Després d’un temps publicant, suposo que us heu preguntat per a qui escriviu. Heu pogut definir la vostra comunitat lectora?
Tenim la vocació d’arribar a diversos públics. D’una banda, totes les persones que ja formen part de l’economia social i solidària poden trobar en Jornal.cat notícies, entrevistes i reportatges que els ajudin a entendre millor el seu entorn. Encara hi ha cooperatives o moviments socials que no ens coneixen, i aquest és un públic clarament objectiu.

Però també volem arribar a gent de fora del sector: persones que, per temes d’habitatge, alimentació o turisme, no se senten identificades amb el model hegemònic. Volem que puguin trobar al Jornal una manera de mirar el món més amable i amb sentit.

A més, treballem els continguts des d’una perspectiva transmèdia. Això vol dir que intentem que els continguts tinguin molta vida: en vídeo, en digital, en paper, a les xarxes o a través de butlletins. No es tracta només de distingir entre joves i grans, sinó d’entendre que dins de cada grup hi ha moltes maneres diferents de consumir informació. I volem arribar-hi.

L’economia social ens planteja alternatives als models de producció i consum. També hem d’estirar aquesta voluntat transformadora als mitjans de comunicació? Cal repensar com comuniquem?
Radicalment, sí. Com a mitjà, decideixes on poses la mirada, què expliques i com ho fas. És responsabilitat dels mitjans decidir a qui donen veu i com representen les realitats.

Els mitjans convencionals sovint expliquen males pràctiques d’empreses o administracions sense assenyalar-ne els danys col·laterals. Això perpetua un sistema que maltracta persones i medi ambient. En canvi, nosaltres volem explicar experiències que tenen en compte aquesta mirada i mostrar que són alternatives viables.

Encara sovint es parla de l’economia social i solidària des d’una mirada benintencionada, però poc realista. Com es pot combatre aquest relat de menyspreu, tenint en compte que parlem d’una realitat política transformadora?
Amb això estic molt tranquil·la, perquè segur que guanyarem. Fa vint anys el moviment ecologista era considerat minoritari, i avui és un relat central. El mateix ha passat amb els drets de les dones. I el mateix passarà amb l’economia social i solidària.

És evident que aquestes lluites guanyaran, perquè són les que defensen els drets humans, les persones i el planeta. Amb el temps, aquest relat sempre s’acaba posant al centre. Després altres actors se’l poden apropiar, sí, però sabem que és nostre i que neix d’aquí. I, malgrat les dificultats, sabem que ho intentarem combatre, perquè estem convençudes que guanyarem. Perquè sí, segur que guanyarem.