Pregunta. Des del 2019, quins han estat els principals canvis impulsats a la Diputació de Lleida i quin paper té avui la institució?

Resposta. Quan vam arribar a la Diputació de Lleida vam impulsar el que vam anomenar la governança republicana, amb la voluntat de transformar una institució que fins aleshores funcionava amb criteris massa discrecionals. Volíem garantir que tots els ajuntaments, independentment del color polític, rebessin el suport que els corresponia a partir de criteris objectius i transparents. Només aplicàvem una discriminació positiva als municipis amb risc de despoblament o amb especials dificultats derivades de la muntanya.

Aquest va ser el primer gran canvi. Vam passar d’un model basat en la discrecionalitat a un sistema en què tots els 231 municipis sabien què els corresponia. Posteriorment, vam fer un altre pas important per reduir la burocràcia amb les transferències directes, que permeten als ajuntaments saber des del principi que rebran i disposar dels recursos amb molta més rapidesa.

La feina de la Diputació és poc visible, però essencial. La nostra funció és donar suport als municipis perquè puguin desenvolupar els seus projectes de vida. Si volem que la gent es quedi a viure a les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran, necessitem garantir bones comunicacions, habitatge, serveis i oportunitats laborals.

Per això impulsem ajuts als ajuntaments, projectes com Lleida, Terra d’Oportunitats, hem ampliat la xarxa de carreteres pròpies de 800 a 1.000 quilòmetres i hem creat l’Oficina de Repoblament, amb línies d’ajut perquè els municipis generin habitatge de lloguer públic.

Sovint la ciutadania no n’és conscient, però la Diputació fa una feina imprescindible per fixar població i garantir el futur de les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran.

Pregunta. Com afronta la Diputació el desequilibri territorial i quin valor té el conveni de les Garrigues Altes?

Resposta. La Diputació té una especial sensibilitat amb els territoris que es troben en una situació més complexa. Per això apliquem una discriminació positiva als municipis amb més dificultats, tant en els plans de suport com en les inversions en infraestructures.

Un dels exemples més clars és el conveni de les Garrigues Altes. L’alliberament de l’AP-2 ha obert noves oportunitats i, conjuntament amb la Generalitat, hem impulsat una inversió de 18 milions d’euros per crear l’eix de les Garrigues, que uneix Castelldans amb l’autopista. La Diputació hi aporta el 25% del cost.

Aquesta infraestructura ha de facilitar el desenvolupament econòmic de la comarca, però també hem impulsat altres actuacions, com la millora de la C-233 i diferents camins estratègics. Tot respon a una mateixa idea: garantir bones comunicacions perquè viure en un poble petit no signifiqui renunciar als serveis bàsics.

Pregunta. Si haguessis de resumir en tres grans línies les polítiques que han marcat el mandat des del 2019, quines destacaries?

Resposta. Des del primer moment teníem molt clar on volíem arribar. Una de les principals prioritats ha estat la millora de les comunicacions. D’una banda, culminant el Pla Zonal, una eina pendent des de feia anys; i de l’altra, impulsant la fibra òptica perquè tots els municipis disposin de les comunicacions del segle XXI.

La segona gran línia és el repoblament. Hem impulsat l’Oficina de Repoblament, línies d’ajut per crear habitatge de lloguer i hem defensat eines com l’Estatut dels Municipis Rurals per facilitar la vida als pobles.

La tercera aposta és el desenvolupament econòmic. Amb Lleida, Terra d’Oportunitats treballem per potenciar els recursos propis de cada territori, des de la gestió forestal al Pirineu fins a la bioeconomia a la plana, implicant administracions, universitat i agents econòmics.

Aquesta feina ja dona resultats, amb nous desenvolupaments industrials i municipis que han deixat de perdre població. Si aconseguim ampliar l’oferta d’habitatge, aquest procés encara serà més evident.

Pregunta. Quin paper tenen els mitjans de comunicació de proximitat en la cohesió i la identitat del territori?

Resposta. Els mitjans de proximitat són fonamentals en un món cada vegada més globalitzat. És imprescindible que hi hagi algú que expliqui la realitat més propera i, alhora, contribueixi a construir una identitat compartida.

Per això des de la Diputació sempre hi hem apostat. Els entenem com una eina imprescindible per fer territori, reforçar la identitat de les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran i explicar-nos cap enfora.

Un dels reptes és aconseguir que les notícies positives que es generen aquí traspassin els límits del territori. Massa sovint només apareixem als grans mitjans quan hi ha una desgràcia, i els mitjans de proximitat teniu un paper clau per explicar tot el potencial que tenim.

Pregunta. Amb quina ambició i amb quina mirada de futur afronten les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran els pròxims anys?

Resposta. Soc molt optimista. Les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran tenen avui moltes oportunitats de futur. Lleida, Terra d’Oportunitats no és només un eslògan, sinó una realitat que es fa cada vegada més evident. Iniciatives com Gust de Lleida també contribueixen a valorar els nostres productes i a reforçar l’orgull de pertinença.

Les terres de Lleida concentren la meitat dels recursos naturals de Catalunya, fet que ens situa en una posició privilegiada per liderar un model basat en la sostenibilitat i l’economia circular. A més, tenim l’avantatge que encara som a temps de créixer d’una manera equilibrada, evitant els errors que han comès altres territoris.

Aquesta és també l’aposta que fem des del Patronat de Turisme i d’Ara Lleida, promovent un model de qualitat i sostenible. Estic convençut que tenim recursos, talent i oportunitats per afrontar una etapa molt positiva.