Alba Lanau és una investigadora quantitativa que estudia la pobresa des d'una perspectiva multidimensional i en les primeres etapes del curs de la vida. Actualment, des del Centre d'Estudis Demogràfics, examina les desigualtats intradomèstiques entre infants i adults. També ha col·laborat en l'informe "Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya" per La Fundació La Caixa.

Qui és Alba Lanau?

Soc investigadora al Centre d'Estudis Demogràfics, i faig recerca en temes de recerca infantil i pobresa en general. Especialment tracto temes de desigualtats i polítiques socials.

De què tracta el projecte que has elaborat amb la col·laboració de la Fundació La Caixa?

Amb la fundació La Caixa hem fet un estudi, a través d'una convocatòria oberta. Sabem que a Espanya tenim unes taxes de pobresa laboral elevades, el que no sabíem tant era què causava aquesta pobresa laboral, és a dir quins són els processos pels quals les famílies o les llars entren en aquesta situació de pobresa o en surten. En l'estudi ens hem volgut fixar en aquestes transicions, en els processos d'entrada i sortida. Que això pot ser degut a perdre la feina, tenir fills, l'accés a prestacions...

Què vol dir el concepte pobresa laboral?

La pobresa laboral ens referim a llars on malgrat que hi hagi una persona, o més, treballant de forma regular hi ha una situació de pobresa. És important recalcar això perquè a vegades quan parlem d'una situació de pobresa pensem en situacions extremes, de gent en situacions de vulnerabilitat; que no treballen, que viuen al carrer... però el que ens trobem és gent que, malgrat treballar, es troben en una situació en què no poden cobrir necessitats bàsiques.

Per tant, podem associar pobresa laboral a precarietat laboral?

La pobresa laboral té un component de precarietat, en el sentit que està associada a la temporalitat; tenir entrades i sortides del mercat laboral i, en conseqüència, associades a treballs temporals molt sovint. En aquest sentit, un dels predictors més rellevants de la pobresa laboral són els períodes d'atur. No necessàriament períodes de llarga durada. Alhora també hi ha un component de salaris baixos, de llars on es treballa de manera regular, però on el salari no és suficient. L'altre component, si anem més enllà del marcat laboral, és que en altres països hi ha sistemes de benestar, que estabilitzen els ingressos de les llars. Especialment quan hi ha pèrdues temporals d'ingressos.
El nostre estat del benestar no té la mateixa capacitat, especialment amb les persones joves, o persones que no tenen una contribució sostinguda al temps... Per tant, és important la part del mercat laboral, però alhora necessitaríem tenir unes polítiques d'estabilització d'ingressos que actualment no tenim del tot desenvolupades. Tot i que està millorant.

Quins són els col·lectius que en pateixen més les conseqüències?

El col·lectiu principal són llars, monoparentals o bé amb dos treballadors, però on només hi ha una persona treballant. Ja sigui perquè l'altra persona ha perdut la feina o perquè realitza tasques de cura. A tot aquest tipus de perfils que tenen situacions al mercat laboral d'inestabilitat, s'hi suma la població migrant. Gent amb un baix nivell educatiu... això fa que la probabilitat augmenti. Si busquem, però amb termes de quantitat la majoria són les llars amb infants que apuntàvem al principi.

Com ha afectat la pandèmia de la covid-19 a aquesta situació?

D'una banda, quan hi va haver la primera pèrdua de feina. El mercat laboral es va contraure durant la pandèmia i això va afectar principalment a la gent jove, i també a aquella gent jove que té fills. Però especialment a les parts del mercat laboral que són més precàries. En aquest sentit, durant aquest període va augmentar la pobresa laboral. Tot i això, la contracció va ser molt ràpida i ara estem en un període de creixement que ha beneficiat més aquesta tipologia de famílies o llars.

Per tant, hi va haver un primer moment d'augment, però ara mateix estem en un moment de recuperació. Que hi hagi pujades i baixades és molt relatiu perquè al final a l'estat espanyol, si mirem en aquests últims 15 o 20 anys, sempre hem estat entre el 12 i el 15%. Parlem de pujades i baixades, però no són canvis molt forts, el problema és que hi ha països amb un 3% de pobresa laboral. I això és el que nosaltres hem de poder baixar.

D'altra banda, la pandèmia s'ha utilitzat, o ha servit, per conscienciar de la vulnerabilitat que tenen moltes famílies. I que, per tant, hi ha xocs o esdeveniments que no podem preveure i que generen aquestes entrades a la pobresa laboral. Ara estem desenvolupant polítiques socials; com l'ingrés mínim vital o altres polítiques d'infància com la gratuïtat del P2, o la progressió de la gratuïtat de l'educació infantil. Això a llarg termini tindrà conseqüències positives perquè estem creant una major estabilitat per les famílies. Ara mateix les dades de pobresa laboral no baixaran, però si reforcem així el sistema aconseguirem que en un futur la gent no entri en una situació de pobresa laboral.

Tot i trobar-nos en un període de recuperació, com afecta el context actual? Tenint en compte la inflació o els elevats preus de l'energia, per exemple.

Ens trobem en un moment complicat. D'una banda, està millorant el mercat laboral, hi ha més treballador amb feines de contracte indefinit. Normalment, estan millor pagats i tenen millors condicions laborals. És a dir, es redueixen alguns dels factors que associem a pobresa laboral. Però, d'altra banda, és veritat que tenim un moment d'inflació brutal. Això vol dir que les famílies disposen dels mateixos ingressos, però que a contrapartida han augmentat les despeses. El problema és que la "pobresa per ingressos" no té en compte aquest context, els costos i els augments ràpids. I, en canvi, les famílies estan experimentant problemes per arribar a final de mes. Fins a quin punt podem lluitar contra la inflació? I fins a quin punt podem garantir ajudes a famílies amb situacions més vulnerables per pagar electricitat, entre altres? Així és com podrem reduir l'impacte de la crisi.

Que podem proposar per reduir la pobresa laboral, tenint en compte que a l'estat espanyol tenim una de les dades més altes d'Europa?

Per reduir la pobresa laboral hi ha una gran part que se centra a reduir temporalitat. Això és una millora a llarg termini, que millora el mercat laboral. També s'hi suma el fet de tenir un sistema d'ajudes que permetin comptabilitzar feina amb l'accés a ingressos complementaris quan sigui necessari. És a dir, que sigui més reactiu. Sovint les llars entren i surten de la pobresa molt ràpid. Les dades que tenim, que avaluen any per any, no capten totes aquestes entrades i sortides, però sabem per les dades d'altres països que sí que tenen aquestes informacions. Que en les llars hi ha tres mesos fora del mercat laboral i al final si podem pal·liar aquesta primera entrada, amb mesures econòmiques de resposta ràpida, impediríem que les famílies entressin en aquests cicles que després costa més sortir.

D'altra banda, trobem el tema de la cura. Si tenim moltes famílies on hi ha un sol treballador, sovint és que l'altra persona està tenint cura dels infants o tenint cures de gent gran, amb alguna necessitat... Per això cal veure com podem acompanyar la cura per tal que les mares no surtin del mercat laboral, s'ha de poder compatibilitzar i tenir altres tipus d'ajudes per tal d'equilibrar els ingressos de la llar.

Aquestes són les dues principals línies d'acció.

I quin paper juga l'administració en la dignificació de les tasques reproductives?

El proveïment de serveis per part de l'administració pública és un element fonamental per lluitar contra la pobresa laboral. Si ens fixem en els països on hi ha pobresa, no només tenen un sistema de prestacions, sinó que també hi ha un sistema públic de provisió com: les cures dels 0 als 3 anys, de la dependència, suport de persones amb discapacitat... aquest tipus de mesures són cosa que permeten que les llars continuïn dins el mercat laboral i que, per tant, treballin. A més també cobreixen així necessitats bàsiques, compensant qualsevol conseqüència derivada d'una situació d'inflació. Es tracta de garantir aquests serveis per part de l'administració, i que siguin accessibles també per a les famílies amb menys recursos.

També has estudiat les desigualtats intrafamiliars entre nens i adults, està relacionada amb la pobresa laboral?

L'estudi examina com les llars distribueixen recursos, i especialment en situacions de baixos recursos, és a dir de pobresa. El que es mostra és la reacció de les llars quan els recursos són insuficients, i posa el focus en qui es queda sense recursos: els infants, els adults... La resposta potser no sorprèn, però el resultat ens diu que les llars prioritzen els infants, i aquesta dada és important de revisar. Si bé a l'Estat espanyol hi ha el discurs generalitzat que els pares ho sacrifiquen tot pels nens, a l'hora de dissenyar polítiques públiques; com ara l'ingrés mínim vital o altres ajudes. Sempre hi ha la preocupació de si es donen diners a les famílies, no s'invertiran en els infants, sinó que se'ls gastaran en altres coses.

Aquest estudi ens diu que això no és així, que independentment del nivell educatiu, o de l'estat econòmic, les llars prioritzen les necessitats dels infants. Fins al punt de sacrificar, els pares, les seves pròpies necessitats per assegurar-se que els infants tenen cobertes necessitats bàsiques, però també d'altres més socials; com una festa d'aniversari, convidar els companys de l'escola a berenar i jugar a casa... un tipus de coses que no reconeixem com a necessitats bàsiques, però que són molt importants per la infància. La idea principal doncs és que si es donen diners a les famílies, la gran majoria ho invertiran en els infants.

Creus que és crucial fer estudis d'aquest tipus per posar sobre la taula aquesta problemàtica que sovint, per qui no les pateix, estan invisibilitzades?

Tenim dues funcions com a investigadors socials. D'una banda, visibilitzem la realitat, aportant dades. Com per exemple a quanta gent afecta la pobresa, que vol dir actualment trobar-te en una situació de pobresa laboral... Fem servir indicadors que van més enllà del que a vegades suposem que vol dir pobresa. No poder relacionar-se amb els amics durant la infància, tenir humitats a casa, passar fred a la llar o no poder garantir una dieta saludable, també vol dir "pobresa" avui en dia a l'Estat espanyol. Aquesta visibilització també tracta de trencar mites. D'altra banda hi ha una altra funció relacionada amb el disseny de polítiques socials. Ens preguntem quin tipus de polítiques implementem, i fins a quin punt aquestes funcionen. Avaluem i també n'informem. El nostre estudi per exemple ens diu que la major part de la pobresa laboral té a veure amb les entrades i sortides recurrents de feina, això ens diu que si volem reduir la pobresa laboral ens hem de focalitzar en aquest grup de persones. Gràcies a aquesta tasca, la política no va a cegues.

Creus que hi ha algun repte de futur pendent?

Una de les batalles que tenim és aconseguir fer entendre que quan parlem de pobresa estem parlant alhora d'un tema polític. Hi ha una part que és metodològica, que té a veure amb una realitat social, però hi ha un altre part molt important que es basa en quines ciutats volem viure. Quan parlem de pobresa és important pensar, com a persones, si volem viure en una societat on la qualitat de vida dels nens depenguin de "la cosa pública" o "la cosa privada". Perquè més enllà de les dades, hi ha una part molt rellevant de qui volem ser com a societat. L'altre element que ens diu que la pobresa és un terme polític és perquè aquesta parteix d'una decisió política. Hi ha ciutats molt riques on podríem tenir gent amb situació de pobresa, a vegades ens oblidem d'això. Si volguéssim, podríem canviar les coses. I és important dir-ho per afrontar-ho des d'un punt de vista positiu, i entendre que tenim aquesta capacitat de canvi.