Conversem amb la Clàudia Rius, periodista especialitzada en el sector cultural, tot i que la seva trajectòria s’estén també a altres àmbits del periodisme. Fundadora de projectes com Canal Malaia i Gent de Merda, ha orientat sempre la seva feina a entendre i explicar què passa a la nostra societat, com canvia i quines necessitats té. Una apassionada de la comunicació ens explica com el periodisme li ha servit per interpretar un món en constant moviment.

Quins motors o passions guien la teva feina?
Per mi el sector cultural és molt important, perquè al final, quan parlem de cultura, parlem de societat, parlem de persones, parlem de diversitat mundial, parlem de per què a Catalunya fem les coses d'una certa manera i a algun altre lloc del món es fa d'una altra. I per què nosaltres parlem en una llengua i algun altre lloc del món, es parla en una altra llengua? I la importància de tenir aquesta diversitat al món? Jo crec que a mi em mou en tot el que he fet. I, per tant, la passió per les llengües, la diversitat lingüística i, en el meu cas, la defensa del català. Per mi, la llengua és el fonament de tot i un element imprescindible per garantir la diversitat lingüística arreu del món. Aquest és un eix transversal que ha marcat tots els projectes que he fet: Gent de Merda, Canal Malaia i la meva feina al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Podríem dir que fas un periodisme compromès?
A mesura que jo he pogut anar detectant que la societat canviava, quines preocupacions despertava, què pensa la gent el dia d'avui, quins partits voten i què els preocupa... Tot això, què és? Són preguntes més macro de la societat? Sempre, sempre, sempre les he pogut vehicular a través del periodisme.

I aquesta és la clau, per mi, d’un periodisme transformador i compromès, perquè no conec cap periodisme que no estigui compromès. Crec que, si realment tu el que vols és fer preguntes sobre el món, les respostes mai seran fàcils i, per tant, aquesta complexitat sempre hi serà.

Si un periodista busca respostes fàcils, és que segurament no és periodista: és polític o és alguna altra cosa. I crec que això és el més bonic del periodisme, que d’alguna forma t’acompanya en la incertesa i, com a periodista, t’anima a buscar les maneres, les persones, les veus que et permetin explicar aquesta incertesa que hi ha en qualsevol societat que està en moviment.

Com va néixer el projecte Gent de Merda?
Gent de Merda neix de la necessitat i les ganes de fer un programa de ràdio, un pòdcast en català que jo mateixa voldria escoltar i que no existia. Tot i que ja hi havia alguns creadors en català, com La Sotana, jo em preguntava per què només hi havia homes al voltant d’una taula parlant, quan les dones tenim la mateixa veu i les mateixes ganes de dir coses. En comptes de queixar-me, vaig decidir crear el projecte. Vaig contactar amb les altres tres membres del programa i totes van dir que sí. Ara ja portem set temporades, i s’ha demostrat que hi havia espai i ganes perquè existís.

I Canal Malaia? Com sorgeix?
A Canal Malaia vam detectar que obríem el mòbil i no hi havia contingut en català, tot i que a les xarxes feia anys que hi havia un boom d’influenciadors. Hi havia creadors, però molt pocs. El projecte neix de converses amb el meu germà, l’Arnau Rius, i de seguida incorporem la Juliana Canet i el Bru Esteve, persones que ja estaven en la creació de contingut i que podien ajudar-nos a pensar estratègies per normalitzar el català a internet.

Quin és, per tu, el límit o la diferència entre ser periodista i ser creador de contingut?
No és el mateix, i jo molts cops m’he trobat al mig. Canal Malaia és un projecte de creadors, i Gent de Merda també pot semblar que està a mig camí. Però sempre m’he considerat periodista. La diferència principal és que el periodisme és un servei públic: ha de respondre preguntes, oferir converses i reflexions pensades per l’espectador. En canvi, els creadors de contingut poden funcionar com un negoci o com a entreteniment, i tractar temes més o menys seriosos, però amb una altra finalitat.

En quin projecte estàs treballant actualment?
Ara mateix faig un projecte que m’encanta: La Contracoberta, un pòdcast de literatura catalana. Cada episodi entrevistem un expert sobre un clàssic de la literatura catalana. M’agrada molt perquè em permet aprendre com si tornés a l’escola o a l’institut. També m’interessa la idea que no tot el contingut hagi de ser hiperaccessible per a tothom: podem tenir formats diferents per a públics diferents, i que cadascú escolti el que vulgui.