El Dia Mundial de l’Aigua 2026 ens interpel·la amb un lema clar i transformador: “On flueix l’aigua, creix la igualtat”. Aquesta crida posa el focus en l’aigua potable i el sanejament com a drets humans essencials i com a motors imprescindibles per avançar cap a la igualtat de gènere. L’objectiu és impulsar accions que permetin a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) assolir l’ODS 6 —garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tothom— i l’ODS 5 —aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.

La crisi mundial de l’aigua ens afecta a tots, però no de la mateixa manera. Allà on l’accés a l’aigua potable i al sanejament no està garantit, les desigualtats es fan més profundes. Són les dones i les nenes qui pateixen amb més intensitat les conseqüències d’aquesta manca d’accés: dediquen hores a la recollida d’aigua, veuen limitades les seves oportunitats educatives i laborals, i afronten riscos per a la salut i la seguretat.

Les dades són eloqüents. Més de 1.000 milions de dones —el 27,1 % de la població femenina mundial— no disposen de serveis d’aigua potable gestionats de manera segura. D’aquestes, 205 milions consumeixen aigua procedent de fonts no millorades o d’aigües superficials. A més, 380 milions de dones i nenes viuen en contextos d’estrès hídric alt o crític, una xifra que podria créixer fins als 674 milions l’any 2050. Davant d’aquest escenari, és imprescindible adoptar un enfocament transformador i basat en els drets humans que situï les dones al centre de les solucions. Quan elles participen en igualtat de condicions en la presa de decisions sobre l’aigua, els serveis són més inclusius, sostenibles i eficients.

A l’estació potabilitzadora de Sant Joan Despí està prevista una nova línia de tractament amb membranes d’ultrafiltració i osmosi inversa

Garantir la resiliència hídrica en el territori metropolità
Aquesta visió global també ens compromet des del nostre territori. Tot i que la tardor i l’hivern han estat plujosos i les reserves a les conques internes de Catalunya se situen al voltant del 90%, la sequera recent ens ha recordat la vulnerabilitat del nostre entorn mediterrani. Per això, Aigües de Barcelona, companyia del grup Veolia, treballa per anticipar-se als episodis de sequera futurs mitjançant un ambiciós pla d’inversions coordinat amb l’administració per reforçar la resiliència del cicle integral de l’aigua.

Al pol Besòs, avancem per replicar l’esquema d’èxit de la regeneració del Llobregat. L’ampliació de les instal·lacions de la planta potabilitzadora del Besòs, juntament amb la construcció de nous pous, la captació d’aigua del Rec Comtal i el tractament de l’aigua directament del riu Besòs, multiplicarà la producció d’aigua potable gràcies a tècniques avançades de tractament com la ultrafiltració i l’osmosi inversa. Això permetrà assolir una capacitat de tractament d’1 m3/segon. Actualment les obres es troben en la fase final i està previst que la planta del Besòs assoleixi la capacitat màxima de tractament a l’estiu del 2026. 

Al pol Llobregat, també estan finalitzant les obres de la planta potabilitzadora Estrella, ubicada a Sant Feliu de Llobregat. Inclourà dues noves línies de tractaments pioners en potabilització, l’osmosi inversa i el carbó actiu, per al conjunt dels 5 pous, amb una capacitat de tractament de fins a 1.000 litres per segon. Aquesta actuació permetrà aprofitar tota l’aigua disponible en aquests moments d’escassetat hídrica a la conca mediterrània. A més, està prevista una nova línia de tractament amb membranes d’ultrafiltració i osmosi inversa a l’estació potabilitzadora de Sant Joan Despí, així com el reforç de la regeneració d’aigua amb la nova estació regeneradora de Sant Feliu. L’objectiu és clar: disposar de les infraestructures necessàries per deixar de mirar al cel i garantir l’aigua de qualitat en tot moment, fins i tot en contextos adversos.

Anticipar els efectes de les inundacions
La resiliència no s’entén només des de la producció d’aigua potable. El sanejament és una peça clau per protegir la salut pública i el medi ambient. Aigües de Barcelona treballa de manera preventiva per mantenir la xarxa de col·lectors en perfecte estat, especialment en punts crítics com Castelldefels, el Morrot o Llevant, infraestructures exposades a episodis d’inundacions intenses.

Un dels projectes més rellevants és la renovació del col·lector del Morrot, situat sota la muntanya de Montjuïc i a l’entrada del Port de Barcelona. Amb més de cent anys d’història, aquest col·lector —que aporta dues terceres parts del cabal a l’ecofactoria del Baix Llobregat— és objecte d’una intervenció complexa que inclou sistemes de bypass per garantir el flux d’aigua residual mentre es rehabilita l’estructura original, monitoritzada amb tecnologia avançada.

A més, el projecte Ressona, finançat pel programa Perte de digitalització del cicle urbà de l’aigua, duu a terme una iniciativa per a la sensorització dels sistemes de sanejament. Aquesta acció permetrà quantificar i caracteritzar els sobreeiximents produïts en els sistemes de sanejament metropolitans que arriben al domini públic hidràulic com a conseqüència del desbordament durant els episodis de pluja. Aquesta iniciativa d’Aigües de Barcelona està subvencionada pel MITERD (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) i cofinançada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) en coordinació amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

Paral·lelament, a Badalona, i per encàrrec de l’AMB, s’estan redactant els projectes constructius de dos nous dipòsits clau: el dipòsit antiinundació de Can Barriga, amb una capacitat estimada de 60.000 m³ i una cambra per retenir la primera escorrentia més contaminant, i el dipòsit anti-DSU de la riera Canyadó, amb 13.200 m³. Aquestes infraestructures permetran minimitzar inundacions i abocaments al medi en episodis de pluja intensa.

En definitiva, treballar per la igualtat també vol dir garantir que l’aigua arribi amb qualitat, seguretat i sostenibilitat a totes les persones, avui i demà. Quan invertim en infraestructures resilients, en innovació i en governança inclusiva, fem de l’aigua una palanca de salut, prosperitat i equitat. Perquè allà on flueix l’aigua, creix la igualtat.