El Monument a Colom, a Barcelona | David Zorrakino (Europa Press)
La nova línia per Colom donaria continuïtat a la línia del Maresme i podria seguir direcció l’aeroport
Salut i emprenedoria: un matrimoni d’èxit que té en el finançament el següent gran repte
Les ‘spin-off’ de salut s’han multiplicat per 10 en els darrers 20 anys a Catalunya i ja superen les 300 entitats
Grifols. Esteve. Ferrer. Almirall. Totes elles, i un grapat més, són noms ben coneguts del món farmacèutic català: empreses que s’acosten o superen el segle d’història i que han consolidat la base...
Família empresària Alier: quan continuar exigeix renunciar
La continuïtat d'Alier no ha consistit a romandre igual; ha consistit a saber què havia de canviar per a poder continuar existint
En 1832, Pere Alier Vidal comença la seva activitat industrial en el sector tèxtil a Barcelona i en 1886 va comprar a Rosselló de Segrià (Lleida) una fàbrica paperera.Entorn de 1930 van abandonar definitivament l...
Agrin’Pulse, els tractors elèctrics i autònoms nascuts entre Aitona i Alcarràs
L’empresa emergent integra tecnologia de quilòmetre zero i un model que ja desperta l’interès d’Europa de l’Est i Sud-amèrica
Fills de família pagesa, inquiets de mena i, des del 3 de maig de 2024, emprenedors. Així són Pau Palau i Jordi Garcia, dos enginyers de 25 i 32 anys i artífexs d’AG-X, un tractor elèctric i autònom pen...

 


 

Tren a Colom, la nova línia que connectarà El Maresme amb l'aeroport del Prat
El col·lectiu professional, públic i privat, hauria de ser capaç de fer una conferència oberta sobre el balanç i la perspectiva de la planificació ferroviària a Catalunya

Aquestes imatges no són fruit de la IA, sinó reals. Històriques, ja que fins als anys vuitanta el tren circulava al llarg del Moll de la Fusta.

Ens plantegem tornar-li a fer passar, per a desfer el nus de túnels que travessen Barcelona i per a l’augment de capacitat en el punt central estratègic que és la capital. Òbviament, ara soterrat, des de l’Estació de França a la del Morrot, amb solucions que poden ser més o menys ambicioses, més o menys extenses, depenent del punt d’inici i acabat de la solució, cosa que demana una anàlisi més aprofundida del com. Però ara ens centrarem en el què.

La nova línia per Colom donaria continuïtat a la línia del Maresme i podria seguir direcció l’aeroport

Els dos túnels d’Aragó i el de Meridiana a Sants per Pl. Catalunya se cisallen en les seves connexions, de forma que aquest fet limita la seva capacitat. Partim de dos túnels al llarg del Pla de Barcelona i la proposta és anar a tres. Com es veu en els esquemes de la situació actual i la proposada, obtindríem tres línies independents, cadascuna de les quals passaria per Sants o La Sagrera, els dos nodes bàsics del sistema i on hi ha enllaç amb l’Alta Velocitat. La nova línia per Colom donaria continuïtat a la línia del Maresme i podria seguir direcció l’aeroport. En el front de mar obtindríem una nova estació, que podríem anomenar Barcelona Mar, que se situaria a la vertical de l’eix de la Rambla i del Passeig de Gràcia, que és l’eix territorial de Vallvidrera direcció Vallès Occidental i Manresa. Podria connectar amb les línies del Metro L3 i amb l'L4 que s’adreça a Poble Nou, un espai que abans tenia accés ferroviari i que el va perdre amb les obres olímpiques. Es tractaria de recuperar-hi una millor accessibilitat, amb la combinació Rodalies-Metro i de consolidar una línia paral·lela a mar, del Maresme al Baix Llobregat.

De l’Estació de França al Morrot hi ha només 2,5 quilòmetres, quan l’alternativa de nova connexió ferroviària dins Barcelona està planificada oficialment tot començant des de Castelldefels, Sant Boi, baixant per la Diagonal i unint-se a la resta a Plaça de les Glòries i, arribats allà, ni se sap ni com enllaçar-ho. Tot plegat amb un traçat d’uns 26 quilòmetres de longitud, tot túnels. Per sort, aquesta previsió sembla ja morta, quan es comença a admetre la possibilitat de fer un enllaç amb FGC, en bifurcació de la línia actual des de Sant Boi i fins a Castelldefels. Traça oficial morta, però no enterrada i sense alternativa. És a dir, assumim que el planejament territorial és inútil, directament negatiu, no enterrem el cadàver, però tampoc no movem ni un dit per substituir-lo.

Aquesta proposta de tercer túnel arran de mar la vam formular en públic a principis del 2023, ara fa quasi tres anys, per part de femVallès en una sessió al Col·legi d’Arquitectes. Ha estat recollida formalment per Ernest Maragall, en la seva campanya de les eleccions municipals, però per ningú a més i tampoc no ha tingut cap més ressò. Admetem que aquesta podria ser una hipòtesi a descartar, però el camí per fer-ho seria un debat sobre la xarxa, un debat obert és inexistent ni a l’acadèmia professional, ni a la Generalitat. I no hi és perquè la cuina de les infraestructures és una cuina a porta tancada, que només emet pronunciament quan ha acabat una proposta, un nou pla, com ha passat al llarg del quart de segle que portem. I el problema és que només amb períodes d’informació al públic no es fa la feina de maduració que caldria. A més de ser uns temps molt acotats, la rigidesa deixa la ciutadania amb només el marge de fer instàncies i que els tècnics implicats siguin art i part en admetre-les, en posició celestial, sota la tutela dels responsables polítics que els emparen sempre.

El col·lectiu professional, públic i privat, hauria de ser capaç de fer una taula, una conferència oberta i serena sobre el balanç i la perspectiva de la planificació ferroviària a Catalunya. Els sectors a escoltar són les entitats amb treball històric en el tema, els col·legis i molts professionals concrets. Sense aquesta maduració prèvia no es podrà renovar la planificació, el projecte de país que aquesta xarxa ha d’estructurar. Però, per ara, encara regna un excés de suficiència.


 Manel Larrosa. Arquitecte i membre de FEMVallès

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71