El programa dirigit pel periodista Carles Porta s’ha convertit en un dels grans referents de la graella de la televisió pública
La segona vida de la catalana Fina García: la transformació d’un negoci de 18,5 milions
Tres dècades després, l'empresa familiar s’ha consolidat com un referent del sector format per 22 joieries distribuïdes a Catalunya, Madrid, Saragossa i Marbella
L’any 1988, una família catalana va unir esforços per donar vida a una joieria al carrer Provença de Barcelona. Així va néixer la Joieria Fina García, un projecte familiar que, més de tres d...
Des de la Transfăgărășan: la carretera del conflicte entre humans, natura i fauna salvatge
La via mítica de Romania s'ha convertit en un "safari d’asfalt", on el turisme visual xoca amb la fauna i la seguretat
Compartint categoria de “carretera excepcional” amb el Paso do Stelvio (Itàlia), l’Atlantic Ocean Road (Noruega), la Grossglockner (Austria), la Ruta 40 (Argentina) o l'Overseas Highway (EUA), entre d’altres, l...
D’unicorns a gaseles: com se situa Catalunya entre les empreses que més creixen de l’Estat?
El Principat concentra prop de 4.000 companyies de gran creixement, una categoria on destaquen hostaleria, construcció i indústria
Apuntin aquests dos noms: Factorial i Amphora Logistics. La primera acaba de tancar una sèrie D de 150 milions de dòlars que la consolida com una de les vint empreses més ben valorades a la Unió Europea, amb una estimaci&o...

 


 

L'efecte del 'Crims' al sector de la criminologia
El periodista Carles Porta i el seu equip han estat capaços d'apropar la crònica negra i la criminologia al gran públic

El passat dilluns a la nit, gran part de Catalunya va dirigir els seus ulls cap a TV3 per veure l’inici de la quarta temporada del Crims. El programa dirigit pel periodista urgellenc Carles Porta (Vila-sana) s’ha convertit en un dels grans referents de la graella de la televisió pública, en un intent d’apropar els episodis més foscos de la crònica negra al públic generalista.

El cas de la desaparició d’una veïna de Girona, el primer dels quatre episodis d’aquesta nova temporada, ha generat una quota de pantalla del 29,3% (651.000 espectadors). L’aventura televisiva del Crims es va encetar al febrer de l’any 2020 i, capítol rere capítol, s’ha consolidat com un fenomen dins i fora de Catalunya.

En clau econòmica, des de l’any 2018, les dues productores del programa (True Crime Factory i Goroka) han rebut aproximadament 4,6 milions d’euros de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per executar el projecte. Recentment, Porta i el seu equip han obert noves vies de negoci amb la venda del programa a la plataforma de pagament de Movistar.
Com veuen el programa els professionals?

Des del Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya s’aplaudeix un programa d’aquestes característiques, però a la vegada es recorda “que no tot és la part romàntica o de l’espectacle”, apunta Arantxa Hernáez, presidenta de l’organisme. El CrimiCat es va constituir al gener de l’any 2018 i compta amb 370 persones col·legiades.

Actualment, a Catalunya hi ha vuit centres on s’imparteix el grau de criminologia: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Barcelona, ESERP, Universidad Nacional de Educación a Distancia i Universitat Abat Oliba.

El CrimiCat es va constituir al gener de l’any 2018 i compta amb 370 persones col·legiades

Un cop superada aquesta etapa formativa, els i les alumnes poden optar per accedir als cossos policials (Mossos d’Esquadra, Gùardia Civil, Policia Local o Policia Nacional) o bé ocupar llocs de treball vinculats a la direcció de seguretat, consultoria, protecció de dades, delictes informàtics, gestió de polítiques públiques, seguretat corporativa i reinserció, entre d’altres.

La part tècnica de la criminologia

Més enllà de la part més mediàtica de l’escena d’un crim o d’una gran actuació policial, la tasca d’un criminòleg també es pot desenvolupar des d’un despatx. “El propi Col·legi i algunes de les professions del nostre àmbit s’encarreguen d’estudiar els efectes i la viabilitat d’una futura llei”, descriu Hernáez.

Unes tasques que van des d’un acompanyament a una víctima de maltractament o la verificació de dades estadístiques. En el conjunt de l’Estat, per aquest curs 2022-2023, podrien sortir uns 20.000 graduats dels centres universitaris. A part de Catalunya, la resta de territoris amb un col·legi professional de Criminologia són Astúries, Comunitat de Madrid, País Valencià i Múrcia.

Aleix Ramirez

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71