Aquest dimarts el Congrés havia de votar la “llei d’escut social”, un paquet de mesures socials impulsat pel Govern espanyol que inclou, entre d’altres, la suspensió dels desnonaments per a persones en situació de vulnerabilitat, la garantia del subministrament d’aigua i electricitat a col·lectius en risc d’exclusió, així com l’actualització de pensions i el manteniment de l’actual salari mínim interprofessional (SMI).

Però, finalment, i tal com es preveia, ha estat tombat per 171 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Podem) i 178 en contra (PP, Vox, Junts i UPN). Els vots de Junts eren imprescindibles per evitar una derrota de l’executiu espanyol, que necessitava el suport de tots els socis, però el partit de Carles Puigdemont ha votat en contra acusant l’executiu de pretendre fer “xantatge” vinculant les pensions a altres qüestions, entre elles, la moratòria antidesnonaments, ja que Junts creu que vincula aquest decret amb les ocupacions, tal com ha defensat el partit en diverses ocasions.

Segons els col·lectius en defensa de l’habitatge, fins a 60.000 famílies podrien perdre casa seva per culpa de la caiguda de la moratòria. “Aquesta decisió arriba en un moment de crisi d’habitatge sense precedents: mentre es continuen assolint màxims històrics del preu del lloguer, el Parlament ha optat per retirar fins i tot la poca protecció que existia per frenar l’expulsió de famílies de les seves llars”, ha denunciat el Sindicat de Llogateres.

Segons el Sindicat de Llogateres, el missatge del Congrés és clar: “L’habitatge és un negoci, no un dret. I estan disposats a defensar aquest negoci encara que el cost siguin 60.000 sentències de desnonament i un hivern de morts al carrer”, han acusat.

Així mateix, recorden que un cop més, la dreta parlamentària, representada pel PP, Vox i Junts, s’ha posicionat “obertament al costat del rendisme, escollint reforçar el negoci de la patronal immobiliària” en lloc d’ampliar mesures davant del principal problema social de la població.

Per la seva banda, des de la PAH també coincideixen: “Això és inacceptable en l’actual context d’emergència habitacional”, ha denunciat.

Per denunciar la situació, els col·lectius pel dret a l’habitatge convoquen mobilitzacions aquest dimecres a les 18.30 hores a Barcelona davant de la seu de Junts i a Madrid davant del Congrés.

La Taula del Tercer Sector lamenta la caiguda del decret

D’altra banda, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya també ha lamentat la caiguda del decret. Segons l’organització, es calcula que mentre s’ha aplicat la moratòria —entre abril de 2020 i desembre de 2025—, s’haurien aturat més de 13.000 desnonaments a Catalunya, als quals caldria afegir els més de 7.000 desnonaments que es produeixen cada any al territori.

“No es pot permetre que 13.000 famílies a Catalunya quedin al carrer, sense cap alternativa d’habitatge ni recursos per afrontar aquesta situació”, han criticat, tot reclamant als governs, espanyol i català, i als grups parlamentaris que assumeixin “la seva responsabilitat” i activin de forma immediata “les respostes urgents alternatives que calen per donar resposta a les famílies en situació de vulnerabilitat que ara ja es troben en risc de perdre l'habitatge”.