La Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), que aglutina bona part dels sindicats d’habitatge catalans, ha denunciat aquest matí que actualment Barcelona no disposa de més places d’allotjament temporal d’urgència (ATU).

Des de la COSHAC fan la denúncia a partir d’una informació facilitada pels mateixos serveis municipals, on es determina que el sistema d’emergència residencial està “completament saturat”. La confederació sindical assenyala que en un correu intern recent, la direcció del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) “reconeix la falta de places d’ATU i proposa prioritzar les ajudes econòmiques com a alternativa”. Aquesta opció adverteix la confederació, “no garanteix en cap cas l’accés a un lloc on viure”.

Així, denuncien que, a partir d’aquest divendres, les famílies desnonades amb situació de vulnerabilitat degudament acreditada se’ls comunicarà que no hi ha allotjaments d’emergència i se’ls oferirà una ajuda econòmica única de 1.500 euros. “Aquesta ajuda, però, no permet accedir de manera efectiva a un habitatge, ja que els criteris del mercat —ingressos mínims, avals i preus desorbitats— fan que llogar un pis sigui pràcticament impossible”.

Des de la COSHAC insisteixen que el “col·lapse no és puntual” i recorden que durant el període de Nadal ja es va detectar una forta saturació, que inicialment es va atribuir a les dates, però el problema “s’ha cronificat i empitjora setmana rere setmana”, detallen.

Segons fonts de la confederació, no hi ha cap previsió a curt termini per revertir aquesta situació i recorden que la gestió dels ATU està privatitzada i gestionada per BCD Travel, una empresa turística que va guanyar la licitació pública. Que la gestió sigui privada i no dels mateixos serveis socials municipals fa que, segons la COSHAC, es limiti la capacitat de resposta real en moments de col·lapse com l’actual, quan el nombre de desnonaments supera el nombre de places per reallotjar.

La confederació sindical exposa que la situació vulnera la normativa vigent a Catalunya, ja que la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, obliga les administracions públiques a garantir una alternativa residencial a les persones i famílies vulnerables abans i després d’un desnonament. “La manca de places d’emergència i la substitució de l’allotjament per ajudes econòmiques insuficients no compleixen aquesta obligació”, sostenen.

Així mateix, recorden que es vulnera la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i la Llei 12/2007 de serveis socials, que estableixen el deure de les administracions de proporcionar una resposta immediata i efectiva davant situacions d’exclusió residencial.

L’Ajuntament admet la situació, però diu que cap situació d’alta vulnerabilitat quedarà desatesa

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per aquest diari han admès que la disponibilitat de noves places en els allotjaments temporals d’urgència es troben “compromeses”, però que s’han activat tots els mecanismes per atendre les situacions de pèrdua sobtada d’habitatge que es puguin produir.

Així, el consistori assenyala que “cap situació d’alta vulnerabilitat quedarà desatesa”. També indiquen que es farà un seguiment “exhaustiu” per part dels equips especialitzats per trobar alternatives residencials.

D’altra banda, apunten que tal com preveu el protocol d’actuació, s’incrementen les prestacions i els diversos ajuts econòmics a les persones o unitats de convivència “perquè puguin disposar de recursos econòmics per accedir temporalment a un allotjament per vies ordinàries garantint que no restin sense allotjament”.

Un sistema que genera molts dubtes i crítiques

Els dubtes i crítiques sobre els allotjaments temporals d’urgència a la ciutat de Barcelona han estat una constant en els darrers anys. El juny de l’any passat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va alertar que el sistema dels ATU a Barcelona té “mancances i dèficits” i va reclamar una reforma “profunda i inajornable”, ja que segons va advertir la institució, no s’estaven atenent correctament les necessitats de les persones que els han d’utilitzar, aquelles que han patit un desnonament o que han perdut la seva llar de forma sobtada. Poc després l’Ajuntament va anunciar que es donarien ajuts de 800 a 1.500 euros als usuaris d’allotjaments temporals per poder trobar una alternativa residencial.

En paral·lel, sindicats i grups d’habitatge de la ciutat fa anys que denuncien situacions greus en aquests allotjaments, pel que fa a la higiene, la convivència o els espais assignats, lluny dels barris de procedència de les persones. També van denunciar el protocol que l’Ajuntament ha vingut executant aquest darrer temps i que limita l’accés als allotjaments a un màxim de sis mesos, tot i que el consistori es va comprometre a no deixar cap família al carrer passat aquest temps.

Segons dades de l’Ajuntament, les persones allotjades en aquests recursos, tant adultes com menors, ha crescut progressivament des dels 2.734 allotjats el 2019 fins als 6.654 el 2022, quan es va assolir el pic. El 2023 n’hi va haver 5.842 i el 2024 van ser 5.502 persones. El 63% de les persones acollides al servei superen els sis mesos d’estada i un terç dels casos d’allotjament d’urgència en pensions o hostals a Barcelona supera els dos anys.