La Taula del Tercer Sector reclama revisar el model d’acollida per a les persones d’origen immigrat, per tal d’adaptar-lo a la diversitat i complexitat dels perfils actuals i respondre a un augment de situacions de vulnerabilitat de les persones que arriben. En el dossier Obrir portes, construir futur: l’acollida de persones d’origen immigrat a Catalunya com a garantia de drets humans, presentat avui, alerten que el model d’acollida actual és insuficient i massa rígid, i per això demanen simplificar tràmits, reforçar la connexió entre els dispositius d’acollida i els serveis socials, incorporar més recursos comunitaris i reforçar la participació de les entitats socials.

Posen en relleu que a Catalunya tres de cada quatre persones són migrades o tenen algun familiar directe que ho és, ja sigui provinent d’altres territoris de l’Estat o de l’estranger. De fet, el dossier destaca que es tracta de la comunitat amb més persones d’origen immigrat de tot l’Estat en xifres absolutes. D’altra banda, indiquen que la darrera onada migratòria destaca per la gran diversitat de perfils i per l’increment de situacions de vulnerabilitat. “Aquesta nova realitat reforça la necessitat de revisar i adaptar el model d’acollida, incorporant perspectives que garanteixin la inclusió i la cohesió social”, reclamen des de la Taula.

Defensen que el model d’acollida Catalunya és pioner i un referent estatal des dels anys 90, però que actualment és insuficient i massa rígid per adaptar-se a la diversitat i complexitat de les persones nouvingudes. A més, alerten que està tensionat, especialment en ajuntaments i entitats socials que fan grans esforços per cobrir les necessitats. En aquest sentit, denuncien que les comunitats tenen les competències, però són els ens locals són els qui gestionen els serveis de primera acollida i ho fan amb recursos escassos per desplegar aquestes polítiques.

Entre les dificultats que es troben, la Taula destaca que la irregularitat administrativa dificulta l’accés als drets bàsics i, juntament amb la diversitat de situacions de vulnerabilitat, incrementa el risc de pobresa. Altres dificultats destacades són la dispersió territorial de la població d’origen estranger, les barreres d’accés a l’habitatge i el sensellarisme, la precarietat laboral i la segregació residencial i escolar.

Un sistema més flexible i adaptat a les necessitats de les persones

La Taula del Tercer Sector denuncia que el model d’acollida està limitat per la Llei d’Estrangeria, que, denuncien, genera situacions d’irregularitat i dificulta l’accés als serveis bàsics, però també per limitacions dels mecanismes de protecció internacional. Davant aquesta situació, exigeixen fer el sistema més flexible, àgil i menys burocràtic, simplificant tràmits, ampliant terminis, adaptant itineraris i garantint cursos d’acollida accessibles, així com millorar l’accés efectiu a drets bàsics com l’empadronament i l’habitatge per evitar situacions de sensellarisme.

Des de l’organització també destaquen que l’arribada de persones amb perfils molt diversos coincideix amb problemes estructurals com la manca d’habitatge i traves administratives, i per això demanen reforçar la connexió entre els dispositius d’acollida i els serveis socials, assegurant un acompanyament integral i coordinat de les necessitats de les persones migrants. En el context de revisió de la Cartera de Serveis Socials, reclamen incorporar aquest nou model d’acollida per adaptar els recursos en funció de la població a qui va dirigida, establir equips professionals, ràtios i estàndards de qualitat.

D’altra banda, la Taula denuncia que els itineraris són poc flexibles i personalitzats, amb limitacions en els cursos i certificats d’acollida, que sovint són difícils de completar i que les persones amb vulnerabilitats específiques, com la irregularitat, el jovent extutelat, les denegacions d’asil, o el col·lectiu LGTBIQ+, no reben un suport suficient. Demanen que el model sigui més flexible i de durada variable i que inclogui un suport adaptat a aquestes situacions de vulnerabilitat.

Reforçar el paper dels ajuntaments i entitats

Denuncien també que els recursos de la comunitat estan poc integrats i això dificulta que les persones nouvingudes creïn vincles en el seu barri, municipi o ciutat. Per donar-hi resposta, creuen necessari incorporar més recursos comunitaris en l’acollida des d’una perspectiva intercultural per lluitar contra el racisme i la xenofòbia i les desigualtats. A més, demanen integrar la perspectiva de gènere i interseccional, i tenir en compte totes les etapes de la vida, connectant les persones amb serveis sociosanitaris i educatius, més enllà de la inserció laboral.

Pel que fa a les desigualtats territorials, la Taula denuncia que l’aplicació de la Llei 10/2010 i el desplegament dels dispositius d’acollida varia molt segons el municipi, amb diferències notables en recursos, accessibilitat i oferta formativa. Reclamen que es doti els ajuntaments dels recursos necessaris perquè puguin adaptar els dispositius a la realitat del seu municipi.

D’altra banda, exigeixen reforçar la cogovernança, perquè entitats socials i agents comunitaris, que treballen cada dia en primera línia, passin a tenir un paper central en la presa de decisions, el disseny i l’aplicació de les polítiques d’acollida i perquè hi hagi més coordinació entre tots els actors implicats.