La Taula celebra que el Govern espanyol hagi donat llum verda a aquesta normativa que, per primera vegada, estableix un marc legal que regula el dret a l'habitatge i que doni compliment a les promeses electorals, sobretot en un context de màxima complexitat social a causa de la crisi social derivada de la Covid-19. Tot i això, l'organisme remarca que d'aquesta llei espera que "es doni via lliure perquè Catalunya pugui legislar plenament en polítiques d'habitatge".

En aquest sentit, les entitats socials catalanes reivindiquen que, des de fa anys, a Catalunya s'ha estat treballant per aconseguir un consens entre els diferents agents polítics, socials i econòmics sobre com garantir un dret tan essencial com el de l'habitatge i que la llei no pot menystenir que són les mateixes comunitats autònomes les que coneixen les necessitats del seu territori i la realitat de la seva ciutadania en situació de vulnerabilitat habitacional.

D'altra banda, a les entitats socials catalanes els preocupa el "mentrestant", és a dir, què passarà a les famílies fins que s'aprovi la Llei d'Habitatge, - en cas que finalment s'aconsegueixin els suports necessaris a les Corts espanyoles -, i sobre altres lleis que segueixen a l'aire, com la proposició de llei per frenar els desnonaments o llei catalana que regula els preus de lloguer, recorreguda al Tribunal Constitucional.

La Taula del Tercer Sector Social recorda que l'angoixa d'aquestes famílies continua perquè encara no s'ha donat resposta a aquestes llars que segueixen acumulant deute perquè no poden fer front a les despeses derivades de l'habitatge, sigui la hipoteca o el lloguer.

El tercer sector social recorda que, tot i que s'ha allargat la moratòria del pagament de la hipoteca i el lloguer fins al 28 de febrer del 2022, això continua sent "un pedaç" que no soluciona ni el problema ni el patiment que tenen aquestes famílies. Només durant el 2020, i a conseqüència de la Covid-19, les entitats socials catalanes han hagut de duplicar les ajudes per a l'habitatge.