Les dones sense llar comptaran, durant els tres propers anys, amb 80 places noves on allotjar-se. L’Ajuntament de Barcelona impulsa aquesta mesura amb l’objectiu de fer visible que l’exclusió habitacional és diferent en les dones i buscar mesures preventives.

Les dones només són un 13% de les persones que dormen al carrer però viuen situacions de sensellarisme, abús i infrahabitatge que resten inadvertides.
Les 80 noves places per a dones s’afegiran a les 2.170 places estrictament municipals o de la trentena d’entitats socials que conformen la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).

Aquestes places, de fet, ja han crescut en més de 300 durant el mandat passat en el marc del Pla de lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020 i representa un increment del 81% respecte al nombre de persones que hi havia allotjades una dècada enrere.

Concretament, atenent a les xifres que recull l’informe Qui dorm al carrer a Barcelona?, del total de 2.452 persones diferents que van ser detectades pels equips municipals dormint al carrer durant tot l’any 2018, només 329 eren dones. En canvi, són una clara majoria entre les persones que han rebut ajuts de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) en forma d’allotjament temporal en pensions i hotels, entre les persones ateses al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i entre les sol·licituds del Registre d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona.

És a dir, en les situacions d’exclusió residencial que queden fora de l’àmbit tradicional dels serveis d’atenció a persones sense llar i que precisament poden ser més difícils de recollir en les estadístiques oficials, la presència de les dones és majoritària.

L’explicació d’aquesta situació, reflectida en diferents estudis que s’han fet en països de tot el món, passa pel fet que les dones suporten més situacions d’infrahabitatge o d’abusos i violència que no pas els homes abans que quedar-se al ras i que, quan arriben a una situació de carrer, ho fan en una situació de deteriorament físic i emocional objectivament més greu.

Els processos i trajectòries que porten a situacions greus d’exclusió residencial i sensellarisme operen de manera molt diferent entre els homes i les dones i, per aquest motiu, al consistori consideren que “es fa necessari introduir una òptica de gènere en el conjunt de places que atenen a les persones sense llar per revertir una situació de desigualtat”. A més, prioritzaran la prevenció, “passant d’un enfoc simplement assistencial a un altre que vagi més enllà i posi el focus més enllà de l’acollida temporal d’emergència”.