Atur, sous baixos, dificultats per trobar feina, temporalitat, hores extra no pagades, treball informal, pràctiques no remunerades. Actualment, el salari dels joves de 16 a 29 anys és un 35% inferior a la mitjana. Si ho comparem amb generacions anteriors, els joves d’ara no arriben a una cotització similar a la mitjana fins als trenta-quatre anys, quan abans ho feien no passats els 27. En el quart trimestre de l’any 2024, la taxa d’activitat de les persones d’entre 16 i 29 anys se situava en el 59%, la temporalitat arribava al 30% i la taxa d’emancipació juvenil no superava el 18%.

Davant d’una realitat com aquesta, els joves veuen la seva capacitat econòmica molt limitada i això té un impacte directe en la seva vida personal. Sovint han de compaginar la feina amb els estudis, no aconsegueixen tenir independència econòmica i, davant uns preus de lloguer disparats, no es poden plantejar sortir de casa dels seus pares fins a quasi els trenta, segons indica un estudi de la UPF i l’APCE.

Però, com afecta aquesta situació a la seva salut mental? “El món laboral el que fa és permetre que puguis viure d’una manera adequada. Si no vius d’una manera adequada, això afecta la teva salut mental”, explica Xavier Montero, membre de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i el Treball del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). “El món laboral forma part de la vida personal. Si hi ha un desencaixa entre la manca d’oportunitats i la seva vida quotidiana, això afecta el seu estat d’ànim, amb ansietats i estrès, així com el seu rendiment i les seves relacions personals”, afegeix.

“Va haver-hi un moment en el qual jo em vaig cremar. Inclús un dia em va arribar a agafar una crisi nerviosa”, relata una jove a la sortida de la universitat recordant quan va treballar de cara al públic durant la campanya de Nadal. Una altra persona ens explica que aquestes situacions han arribat a afectar la seva vida personal “en les relacions amb amics, amb la parella i amb els familiars”.