La joventut a l’Estat espanyol s’emancipa, de mitjana, als 30 anys, gairebé quatre anys més tard que la mitjana europea. En canvi, els nois i noies que han passat pel sistema de protecció han d’afrontar la transició a la vida adulta als 18 anys, sovint sense una xarxa familiar que els pugui sostenir. Davant d’aquesta realitat, FEPA —Xarxa d’Entitats per a l’Emancipació Juvenil— reclama que l’emancipació sigui reconeguda com un dret universal i que les administracions garanteixin els suports necessaris perquè cap jove hagi d’afrontar aquest procés en solitud.

La federació ha traslladat les seves propostes a les formacions polítiques que concorreran a les eleccions generals del 29 de novembre, amb la voluntat que incorporin mesures concretes als seus programes electorals. Entre les demandes principals hi ha una reforma de l’article 48 de la Constitució per reconèixer el dret de la joventut a emancipar-se i garantir-ne els suports, especialment per a les persones que no disposen d’un entorn familiar de suport.

FEPA alerta que les dificultats d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral, la insuficiència d’ingressos i la manca de recursos públics estan endarrerint cada vegada més l’inici dels projectes de vida autònoms. Una situació que afecta especialment la joventut extutelada, que ha d’afrontar abans d’hora una transició a la vida adulta que, per a la resta de la població, acostuma a arribar molt més tard.

Els suports marquen la diferència

Les dades de l’Enquesta FEPA 2025, que recull informació de 6.196 joves d’entre 16 i 25 anys participants en programes d’emancipació de 13 comunitats autònomes, apunten a la importància de l’acompanyament. Segons l’estudi, el 86,24% dels joves participants estudia, treballa o compagina totes dues activitats. A més, el 18,45% combina els estudis amb una feina.

Per a la federació, aquestes xifres evidencien la capacitat de la joventut que ha passat pel sistema de protecció per desenvolupar el seu projecte vital quan disposa dels recursos i suports adequats. Alhora, posen de manifest la necessitat de garantir acompanyament i oportunitats en una etapa en què aquests joves han d’assumir responsabilitats d’adult abans que la majoria dels seus coetanis.

Habitatge i ingressos per garantir l’emancipació

Entre les vuit propostes que FEPA ha fet arribar als partits hi ha la de garantir la continuïtat dels suports a les persones que han passat pel sistema de protecció més enllà dels 18 anys, aprovar un Pla Concertat per a l’Emancipació Juvenil entre l’Estat, les comunitats autònomes i els ens locals i crear una prestació econòmica estatal específica.

L’entitat també reclama reforçar les polítiques d’accés a l’habitatge, ampliar el parc públic i social, impulsar ajudes al lloguer i garantir alternatives residencials per als joves que surten del sistema de protecció. Aquestes mesures haurien de tenir en compte especialment les dificultats afegides que afronten la joventut extutelada i d’origen migrant, que sovint es troba amb situacions de discriminació a l’hora d’accedir a un habitatge.

La proposta també inclou garantir la continuïtat dels suports als joves que han migrat sols, promoure la igualtat d’oportunitats en educació, ocupació i salut i incorporar la veu de la joventut en el disseny i l’avaluació de les polítiques d’emancipació. Finalment, FEPA demana impulsar el reconeixement d’aquest dret també en l’àmbit europeu i internacional.

“Reconèixer el dret a l’emancipació implica assumir que cap persona jove hauria de veure condicionat el seu projecte de vida per la falta d’habitatge, d’ingressos o de suports familiars”, defensen a la federació, que consideren que garantir aquestes condicions no és només una qüestió de justícia social, sinó també una inversió en cohesió i progrés col·lectiu.