La Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI) acaba de complir cinc anys. Catalunya és un dels territoris on més s’ha desplegat, especialment a través del model Barnahus. Tot i això, les entitats socials alerten que la seva aplicació continua sent desigual, i per això reclamen més inversió, més formació per als professionals, una millor coordinació entre els sistemes i serveis i mesures per reduir les desigualtats territorials.

L’abril del 2021, el Congrés va aprovar la LOPIVI, una normativa que incorporava avenços importants a la legislació en matèria de protecció a la infància. Amb ella, s’eliminava la custòdia compartida en cas de violència de gènere, s’establia que tothom està obligat a denunciar abusos o violència contra menors d’edat i ampliava el termini de prescripció de delictes d’abús a infants dels 18 als 25 anys.

Cinc anys després, la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) i la Taula del Tercer Sector han presentat el dossier Catalunya Social El desplegament de la LOPIVI a Catalunya: de la llei a la protecció efectiva, el qual analitza els avenços, les dificultats i els reptes en la seva aplicació.

Un desplegament desigual

El document conclou que la LOPIVI ha fet avançar la protecció de la infància a Catalunya, però el seu desplegament continua sent desigual. Apunten a àmbits que han avançat molt, com l’educació, però alerten d’altres, com la família, el lleure o l’esport, que encara no tenen el mateix nivell de desenvolupament.

La principal barrera és la desigualtat territorial: l’accés als recursos continua sent desigual segons el territori, especialment en salut mental infantil i juvenil, i per a famílies en situació vulnerable, d’origen migrat o monoparentals.

A més, les entitats sostenen que la prevenció encara és insuficient, la formació dels professionals és desigual i la coordinació entre serveis presenta dificultats, fet que dificulta compartir informació i donar respostes àgils davant les situacions de violència.

L’informe també alerta que molts infants i adolescents encara no coneixen prou bé els canals d’ajuda i denúncia. A més, en àmbits com el lleure i l’esport, la implantació de les figures de protecció és molt desigual i la figura del delegat o delegada de protecció encara no està prou definida.

“La conclusió de les entitats és clara: la protecció no pot dependre del lloc on viu l’infant, ni de l’espai on està, ni dels recursos o del servei que l’atén. Ha de ser una garantia igual per a tots els infants, visquin on visquin”, ha apuntat José Antonio Ruiz, co-coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya.

Més recursos i suport en la prevenció

L’informe apunta que per consolidar l’aplicació de la LOPIVI a Catalunya cal incrementar els recursos humans i econòmics dels serveis de protecció i garantir una formació obligatòria i continuada per a tots els professionals. A més, insten les institucions a millorar la coordinació entre els diferents sistemes i serveis, com també disposar de sistemes d’informació i dades compartits.

Pel que fa als ajuntaments i al tercer sector, l’informe aposta per reforçar la prevenció i el suport a les famílies, millorar la coordinació local, promoure la participació infantil i consolidar les polítiques de protecció i bon tracte. També destaca la necessitat d’enfortir el treball en xarxa entre entitats, impulsar la innovació i garantir mecanismes de seguiment i millora contínua dels serveis.