Unsplash
La recerca —que ha comptat amb la participació de la Universitat de Barcelona— ha estat elaborada entre juny i desembre de 2025, i s’ha fet combinant grups focals amb una enquesta a 136 persones vinculades al moviment associatiu de la salut mental

 









 

 

Vuit de cada deu persones asseguren que l’activisme en salut mental millora el seu benestar emocional
Un estudi de Salut Mental Catalunya destaca el paper dels vincles comunitaris, el suport mutu i les cures recíproques

Participar en activitats de voluntariat i activisme en l’àmbit de la salut mental contribueix al benestar emocional, afavoreix la inclusió social i reforça el sentiment de ciutadania de les persones implicades. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Voluntariat i activisme en salut mental: impactes en el benestar i la ciutadania, impulsat per Salut Mental Catalunya, que també ha posat de manifest que els beneficis no depenen tant del perfil sociodemogràfic com de la qualitat dels vincles que es generen.

La recerca —que ha comptat amb la participació de la Universitat de Barcelona— ha estat elaborada entre juny i desembre de 2025, i s’ha fet combinant grups focals amb una enquesta a 136 persones vinculades al moviment associatiu de la salut mental.

Els resultats adquireixen una rellevància especial si es té en compte el perfil de les persones participants: més de la meitat eren usuàries de serveis de salut mental, només un terç (32,3%) tenien feina i gairebé la meitat valoraven la seva salut com a regular. Malgrat aquest context, el 79,3% consideren que l’activisme i el voluntariat han tingut un impacte positiu en el seu benestar emocional. 

Motivació per defensar els drets

Entre les persones enquestades, el 74,3% afirmen que la principal motivació per participar és promoure la inclusió social i la defensa dels drets, mentre que el 69,1% ho fan per combatre l’estigma associat als problemes de salut mental. També destaquen motivacions relacionades amb el suport a altres persones (65,4%) i el sentiment d’utilitat i comunitat (55,1%).

Les dades també mostren que aquesta participació genera xarxes de suport sòlides. Gairebé set de cada deu participants asseguren que disposen sovint o sempre de persones a qui recórrer quan necessiten suport emocional, mentre que el 83,8% consideren que l’activisme els ha permès establir relacions de suport mutu i cures recíproques.

“Els beneficis percebuts de la participació no es limiten a ‘fer activitats’, sinó que s’articulen sobretot al voltant del reconeixement, els vincles i la possibilitat de compartir experiències significatives amb altres persones”, destaquen.

En aquesta línia, la recerca identifica diversos impactes positius de la participació, entre els quals destaquen l’aprenentatge i l’empoderament, el reforç de la identitat i el propòsit vital, les experiències de recuperació personal, el sentiment de pertinença a una comunitat i la reducció de l’autoestigma. Les persones participants descriuen els espais associatius com a “entorns segurs” on compartir experiències, sentir-se compreses i construir vincles significatius.

Els costos emocionals, el desgast i la sobrecàrrega

Tanmateix, l’estudi adverteix que l’activisme també pot comportar costos emocionals. Entre les tensions identificades pels participants destaquen el desgast i la sobrecàrrega emocional, presents en el 46% de les referències recollides en l’anàlisi qualitativa, així com els conflictes interns i les experiències de “no-cura”, que concentren el 54% dels testimonis d’aquest bloc.

Segons els investigadors, aquests riscos evidencien la necessitat de promoure pràctiques de suport i sostenibilitat que permetin mantenir la implicació “sense comprometre el benestar de les persones participants”.

Per això, en les conclusions, Salut Mental Catalunya destaca que l’activisme i el voluntariat poden esdevenir “eines rellevants” de recuperació, apoderament i transformació social, sempre que es desenvolupin en entorns que afavoreixin el reconeixement mutu.

Notícies relacionades
Maltractament a les persones grans: una realitat invisibilitzada que supera els 1.700 casos l’any a Catalunya
Vuit de cada deu víctimes són dones, segons adverteix Creu Roja Catalunya
Arrenca la setena campanya «Cap llar sense aliments» impulsada per la Fundació ”la Caixa” i CaixaBank
La complexitat dels tràmits continua deixant famílies fora de les prestacions socials
un projecte de Save the Children evidencia obstacles administratius, digitals i informatius i reclama avançar cap a la finestreta única
Lafede i CCAR alerten que els centres de deportació en tercers països poden agreujar les vulneracions de drets humans
Consideren que el nou Reglament Europeu de Retorn aprofundeix en un model migratori centrat en “el control i l’expulsió”
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71