La celebració del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic el 24 d'octubre de 2026, una jornada impulsada per les Nacions Unides, ens recorda la urgència d'actuar davant el desafiament ambiental més gran de la nostra època.

L'any 2026 ha estat un testimoni directe d'aquesta acceleració climàtica: un estiu castigat per incendis forestals i onades de calor intenses ha anat seguit, més recentment, d’episodis de pluges torrencials i inundacions, situacions que posen a prova la capacitat de resiliència del territori metropolità.

En aquest escenari, Aigües de Barcelona treballa amb una mirada integral. La companyia impulsa mesures per descarbonitzar la seva activitat i la cadena de valor, aprofitar millor els recursos i reforçar la resiliència del sistema davant l’escassetat d’aigua i els fenòmens meteorològics extrems.

Un nou paradigma en la descarbonització: més enllà del CO₂

Aquest any 2026, Aigües de Barcelona ha fet públic el seu Pla de Descarbonització per al període 2026-2030, el qual actua com el full de ruta central per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquest pla es fonamenta en objectius basats en la ciència, validats formalment per la iniciativa Science Based Targets (SBTi) el 2024, i en un model de governança interna multinivell dissenyat per assegurar el seguiment rigorós i la consecució de les fites establertes en tots els esglaons de l'organització.

La descarbonització operativa de la companyia aborda les emissions pròpies amb actuacions directes, com l'impuls de la mobilitat sostenible a través de l’ús de vehicles de zero emissions i una gestió avançada de les emissions fugitives d’altres gasos d’efecte hivernacle diferents del CO₂. La companyia ha posat el focus en el metà (CH₄) i l'òxid nitrós (N₂O), dos gasos que tenen un potencial d'escalfament global 27 i 273 vegades superior al del CO₂, respectivament.

Durant el 2026, s’han impulsat actuacions per valoritzar els residus i transformar-los en biogàs, amb l’objectiu d’incrementar l'autosuficiència de les plantes depuradores. Pel que fa al N₂O, destaca el desenvolupament a la depuradora de Vallvidrera d'un model de control intel·ligent integrat en l'operativa de la planta per mitigar aquestes emissions. Aquest model s'està avaluant per replicar-lo en el futur a la resta d'instal·lacions.

En l'àmbit de la cadena de valor, la companyia impulsa la descarbonització indirecta mitjançant el Hub d'Acció Climàtica, actiu des del 2021 per dinamitzar l'ecosistema de proveïdors, i la inclusió de criteris de sostenibilitat en les licitacions. Entre les fites assolides el 2026, destaca que el 98% del CO₂ líquid adquirit per al tractament de l’aigua a les estacions potabilitzadores és d’origen biogènic renovable.  Així mateix, l'anàlisi de les emissions derivades de les obres ha permès identificar els materials amb més impacte, com el formigó i l'acer, i incorporar clàusules ambientals específiques per reduir-ne la petjada en futures actuacions.

La reducció sistemàtica de les emissions dels processos operatius enllaça directament amb la necessitat de transformar la gestió dels residus de tractament i permet fer el pas definitiu cap a la valorització dins d'un model d'economia circular.

Economia circular i sobirania energètica: de depuradores a ecofactories

La transició des del model lineal tradicional cap a un enfocament circular constitueix un eix estructural de l'estratègia de la companyia. Mitjançant la reutilització, la reducció de residus i la valorització sistemàtica de subproductes, les depuradores es transformen en ecofactories capaces de generar recursos i impulsar la sobirania energètica del territori metropolità.

Un exemple d'aquesta gestió circular es va assolir l'any 2025 amb la valorització plena de les més de 230.000 tones de fangs generades a les depuradores gestionades per Aigües de Barcelona. Aquests recursos es van canalitzar principalment cap al compostatge (70%) i l'ús agrícola i de jardineria (28%).  La fracció restant es va tractar mitjançant digestió anaeròbica externa —un procés en què els microorganismes descomponen la matèria orgànica en absència d'oxigen per generar biogàs— i assecatge tèrmic. Aquestes pràctiques van permetre estalviar l’emissió de més de 13.500 tones de CO₂ a l'atmosfera. A més, en el cas de les sorres de depuració —el segon residu en volum—, s'ha superat el 70% de valorització, i la fracció inorgànica s’ha transformat en àrids aprofitables.

Per consolidar aquest model, la companyia desplega actuacions d'infraestructura clau, com la plataforma de fangs a la depuradora del Baix Llobregat, una nova instal·lació de recepció i rehidratació on s'han completat les obres. A partir del 2027, la plataforma tractarà més de 40.000 tones de fangs a l'any provinents de la depuradora Besòs, fet que permetrà incrementar un 50% la producció de biogàs a la planta del Baix Llobregat. A Montcada i Reixac, s’hi construeix un sistema de digestió anaeròbica que podrà produir fins a 3,2 milions de m³ de biogàs. Aquesta instal·lació reduirà el volum de fangs a gestionar i dotarà la planta d'un 60% d'autosuficiència energètica, el que evitarà l'emissió de més de 7.600 tones de CO₂.

A aquest model s’hi suma l’energia solar. A principis del 2026 es va posar en marxa la instal·lació fotovoltaica de la depuradora de Gavà-Viladecans. A més, Aigües de Barcelona ha obtingut l’adjudicació de quatre subvencions sol·licitades en la segona convocatòria d’ajuts competitius de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE), en el marc del Programa d’Incentius de Projectes Innovadors d’Energies Renovables, Emmagatzematge i Sistemes Tèrmics Renovables, finançat per la Unió Europea a través dels fons NextGenerationEU.

Aquests ajuts contribuiran a impulsar quatre projectes fotovoltaics amb emmagatzematge a les depuradores del Baix Llobregat, el Besòs, Montcada i Sant Feliu, que sumaran prop de 5 MWp de potència i produiran més de 7,2 GWh anuals. Amb aquestes instal·lacions i les actuacions de producció de biogàs, la companyia preveu assolir un 73% d’autosuficiència energètica l’any 2030.

Les depuradores d'Aigües de Barcelona, com la de Gavà-Viladecans, aposten per la generació pròpia d’energia renovable.

Infraestructures d'adaptació: diversificació de recursos i independència hídrica

Aigües de Barcelona està executant diverses actuacions, incloses en el pla de sequera del govern català, destinades a  aprofitar tots els recursos hídrics disponibles i augmentar la resiliència de les infraestructures del cicle integral de l’aigua. En coordinació amb l’administració, la companyia impulsa  la transformació de la conca del riu Besòs per optimitzar-ne l’aprofitament dels recursos. En aquest sentit, la companyia està ultimant les obres d’ampliació de la planta potabilitzadora del Besòs, amb l’objectiu d’incrementar la producció d’aigua potable fins a una capacitat de tractament de 1.000 l/s. Aquestes actuacions constitueixen la primera fase d’un pla per deslligar l’abastament metropolità del règim de pluges, mitjançant la incorporació de l’aigua regenerada com a recurs estratègic.

Protecció i integració de la biodiversitat local: la natura com a aliada estratègica

La conservació de la biodiversitat s'ha consolidat com un pilar transversal i central en la gestió de l'aigua. Més enllà de respondre a un compromís corporatiu de responsabilitat ambiental, la preservació dels ecosistemes s'entén com una aplicació directa de Solucions Basades en la Natura (SbN) a la mateixa enginyeria i resiliència operativa de les instal·lacions. Durant el 2026, la companyia ha desplegat el seu Pla de Biodiversitat, que estableix un marc d’actuació comú per protegir els entorns naturals on opera. El pla promou l’ús de plantes autòctones, la lluita contra espècies invasores, la creació de refugis per a la fauna i la integració de criteris de biodiversitat en el disseny de noves instal·lacions.

Un compromís ferm amb el futur metropolità

Afrontar el canvi climàtic exigeix avançar en molts fronts alhora. Descarbonitzar, reutilitzar, generar energia renovable i protegir l’aigua i la natura són part d’una mateixa resposta. Amb aquestes actuacions, Aigües de Barcelona es consolida com un agent de transformació indispensable per liderar la transició ecològica en l'entorn metropolità.