Els docents ho tenen molt clar: “Sense casa no hi ha educació”. Sota aquesta premissa, les escoles d’arreu de Catalunya s’estan organitzant per lluitar pel dret a l’habitatge i evitar els desnonaments de l’alumnat. Aglutinades sota la Plataforma 080 —que es va crear fa poc més d’un any per abordar la crisi habitacional dels infants i adolescents dels centres educatius de Barcelona— aquest dijous han presentat una Guia d’actuació dels centres educatius pel dret a l’habitatge.

El document, que es pot demanar a través d’aquest formulari, inclou diverses qüestions pràctiques i organitzatives, com els passos a seguir en cas de conèixer que un infant i la seva família té una ordre de desnonament, així com un marc conceptual i principis d’actuació amb els quals posicionar l’acció educativa dels centres dintre de la problemàtica social que arrossega la ciutadania amb la crisi habitacional.

Davant la “inacció” de les administracions com el Consorci d’Educació, o serveis socials, amb qui la plataforma s’ha reunit sense resposta, ara fan crida a tota la comunitat educativa per actuar, recolzant-se en la guia presentada aquest dijous.

Des de la Plataforma 080 recorden que l’any 2024 1.331 famílies van ser desnonades a Barcelona, i 1.200 famílies amb menors van ser acollides als allotjaments temporals d’urgència. També han posat sobre la taula que en un informe que van realitzar l’any passat, amb la participació de 46 escoles de Barcelona, es van detectar 200 alumnes desnonats. El 85% dels centres van assenyalar també situacions de canvis de domicili habitual o situacions de risc, fins i tot, casos de sensellarisme o infrahabitatge.

Així mateix, destaquen que, amb la caiguda de la moratòria antidesnonaments, tombada pel PP, Junts i Vox fa poques setmanes al Congrés dels Diputats, es poden produir més 13.000 desnonaments a Catalunya en els mesos vinents. “La infància pateix la crisi habitacional amb conseqüències directes en el seu benestar emocional i en la seva salut mental, així com en el seu aprenentatge”, ha incidit Lucía Delgado, membre de la Plataforma 080 i de l’Observatori DESCA, organització que també ha col·laborat en la guia.

“La guia és una eina pensada per a la comunitat educativa perquè pugui actuar i fer front a una realitat que sovint queda invisibilitzada. No tenir casa o viure en habitatge precari significa trencar la vida educativa de la infància i és una forma també de maltractament infantil”, ha insistit Delgado, qui també ha assenyalat que cal abordar la problemàtica de manera col·lectiva, i no com a casos individuals.

Com actuar?

La guia, en la qual també han col·laborat aFFaC i el col·lectiu de metges Capçalera, recull orientacions que les escoles es poden fer seves o per crear protocols interns, així com els passos a seguir en el moment de detectar un possible desnonament entre l’alumnat. També orienta en com organitzar-se internament en el centre per atendre les famílies i infants que pugui estar passant per aquesta situació, i la necessitat de què tothom a l’escola estigui implicat: des dels docents, al monitoratge, l’AFA, etc.

 En aquest sentit, des de la plataforma insisteixen en el fet que un pas important que cal donar és posicionar-se com a centre a favor del dret a l’habitatge. “L’escola no és només un lloc on aprendre, és un territori on exigir drets fonamentals i garantir la igualtat d’oportunitats, la qual cosa implica que el centre ha de poder parlar d’aquest tema, tal com es parla de gènere o de la no-violència”, ha manifestat Ana Pérez, de la Plataforma 080. De fet, des de la plataforma i juntament amb Sant Joan de Déu Serveis Socials s’ha creat una unitat didàctica amb recursos pedagògics i altres eines per poder treballar a classe sobre aquesta temàtica.

 Crear una xarxa més enllà de l’escola

Un altre punt fonamental que assenyala la guia és la necessitat de teixir una xarxa de suport més enllà de l’escola: vincular-se amb els sindicats d’habitatge del barri, amb els casals, amb les entitats veïnals, etc. Així com millorar la coordinació amb els serveis socials municipals o el servei de l’Ajuntament de Barcelona que intervé per mediar davant casos de desnonaments, la SIPHO.

 En aquest sentit, la guia recull també accions que ja s’estan realitzant en diverses escoles, com punts d’atenció una vegada al mes amb els sindicats d’habitatge del barri per informar sobre aquesta realitat; suport de la comunitat educativa quan hi ha un cas de desnonament a través de cartells o acompanyar a la família durant el procés. “S’han donat casos que s’han aturat desnonaments quan tota la comunitat educativa s’hi ha sumat. Inclús gràcies a cartes de la direcció del centre als jutjats certificant que la família presenta vulnerabilitat”, ha recalcat Joan Artigal, també membre de la plataforma. “L’acció educativa va més enllà de l’acció acadèmica. Si no abordem la nostra realitat, l’acció educativa falla”, ha sentenciat el docent.

Ana Pérez, per la seva banda, ha recordat també que l’escola és un lloc segur per aquests infants i per això cal “protegir i acompanyar” famílies i alumnat. “Hem de generar espais de confiança i conversa perquè les famílies perdin la vergonya, perquè moltes estan estigmatitzades”, ha afegit.

 Una realitat que creix

Tot i que la crisi de l’habitatge és especialment cruel a Barcelona, altres municipis catalans també la pateixen i a hores d’ara ja són deu les plataformes que s’han creat per tot el territori per donar una resposta organitzada i coherent des de l’acció educativa per lluitar pel dret a l’habitatge.

Per continuar actuant, des de la plataforma iniciaran trobades amb partits polítics i entitats per visibilitzar aquesta situació. També organitzaran aquest mes de maig una jornada formativa per als equips educatius d’arreu de Catalunya.

Tot i això, reconeixen que la guia no és suficient. “L’administració s’ha de posar les piles i donar a les escoles els recursos necessaris, i crear equips socioeducatius als centres”, han assenyalat, tot recordant que justament ha passat el contrari: aquest curs Educació ha retallat les places d’integradors i educadors socials de les escoles.