Unsplash
Juli Carrere, primer signant del treball i investigador de l'ASPB, considera que "les persones responsables de les polítiques públiques haurien d'abordar aquesta problemàtica tenint en compte la complexitat de les persones que pateixen inseguretat en l'habitatge"

 









 

 

La inseguretat residencial augmenta el risc de mala salut mental, segons un estudi
Hi han participat unes 350 persones que van acudir a la PAH i a l'Aliança per la Pobresa Energètica

La mala salut mental és més elevada en dones amb inseguretat residencial, que a la vegada també pateixen pobresa energètica i alimentària. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública i el grup d'Habitatge i Salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona publicat a la revista Journal of Urban Health.

Segons l'estudi, mentre que la probabilitat de patir mala salut mental de la població general de Barcelona se situa al 19,5% en el cas de les dones i al 14,5% en els homes, en el cas de les persones amb inseguretat residencial els percentatges augmenten al 89% (dones) i al 85,3% (homes). A l'estudi hi han participat unes 350 persones que van acudir per primera vegada a la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i l'Aliança contra la Pobresa Energètica entre el 2017 i el 2019.

En un comunicat, l'Agència de Salut Pública de Barcelona explica que s'ha analitzat "com la relació de la tinença de l'habitatge i conviure amb inseguretat residencial i pobresa energètica o inseguretat alimentària afecta a la salut mental". Això s'ha fet analitzant tres indicadors: risc de mala salut mental, l'ansietat o depressió autodeclarda i l'ús de psicofàrmacs.

Entre les dones, la salut mental era pitjor en aquelles que vivien en un habitatge ocupat i amb inseguretat alimentària. "Observem que a major nombre de situacions de privació material empitjorava aquesta condició, i entre els homes els resultats no van mostrar un patró tan clar, encara que els que sofrien més coexistència d'inseguretats tenien pitjor salut mental", ha assenyalat Carme Borrell, cap del grup del CIBERESP a l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

En conseqüència, des de l'ASPB també defensen que la interacció entre diferents dimensions de privació material, que es donen de manera simultània en el si de les llars, planteja la necessitat d'abordar els fenòmens com la inseguretat residencial i la pobresa energètica de manera no aïllada.

Sobre aquesta qüestió, Juli Carrere, primer signant del treball i investigador de l'ASPB, considera que "les persones responsables de les polítiques públiques haurien d'abordar aquesta problemàtica tenint en compte la complexitat de les persones que pateixen inseguretat en l'habitatge".

Notícies relacionades
CriteriaCaixa alinea el seu pla estratègic al de la Fundació ”la Caixa” per al període 2025-2030
Un 56,4% dels municipis catalans tenen més grups concertats dels necessaris a I3, denuncia l’aFFaC
Les famílies exigeixen a Educació una revisió dels concerts per evitar la sobreoferta de places concertades
El dret a l’accessibilitat a Barcelona, encara no garantit: el Síndic de Greuges demana millores de l’espai públic
Insta a l’Ajuntament a incloure les persones amb discapacitat visual en el procés de disseny i distribució de la ciutat
El sensellarisme familiar s’agreuja: l’especulació expulsa les famílies del mercat privat d’habitatge
Som Llar adverteix que l’exclusió residencial afecta de manera significativa a les dones
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71