Clara Congost
La Maga assegura que "em sembla bé que truquin a dones artistes quan es fan esdeveniments en el marc del 8-M o del 25-N, però a la vegada penso... Puc pintar coses més enllà del tema de la dona! I, a més, moltes vegades només et contracten per tal de complir un cupó. Em truquen per l'artista que soc, o perquè soc dona?"

 









 

 

Art urbà per homenatjar les dones treballadores
Més de deu artistes participen en la tercera edició de Womart JAM per reivindicar que "el treball té veu de dona"

L'olor de pluja porta rastres de pintura aquest cap de setmana passat al parc de Les Tres Xemeneies de Barcelona. Sota el títol "El treball té veu de dona", la tercera edició de Womart JAM ha convidat a deu dones artistes a deixar la seva empremta als murs de Wallspot, inspirades pels missatges i testimonis crítics envers el sistema patriarcal recollits des de l'Associació in via.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i per tal de denunciar les condicions de desigualtat en què es troben les dones a l'hora d'accedir al mercat laboral, l'Associació in via ha fet pública la campanya "El treball té veu de dona", una iniciativa per fer d'altaveu de "totes les dones que el sistema oprimeix i no escolta". I és que, com manifesten els testimonis recollits per l'entitat, "les dones joves, les migrants, les grans, les diverses, les trans, les extutelades... Totes tenim dret a una feina digna i reconeguda".

Mirades diverses

Per donar visibilitat a la campanya, l'Associació in via ha col·laborat amb l'entitat cultural Rebobinart en aquesta tercera edició de Womart JAM, un projecte que té per objectiu reconèixer i visibilitzar el treball femení en les arts visuals i fomentar la igualtat de gènere en el sector de l'art urbà. Així, entre les 10 del matí i fins passades les 18 h, artistes com Galleta Maria, La Maga, Fractal Tattoo i Carola Bagnato han pintat els murs de Les Tres Xemeneies de Barcelona amb les seves interpretacions artístiques del lema "El treball té veu de dona". Mentre que la il·lustradora Ibon Navarro ha homenatjat les dones que treballen en el tèxtil, l'artista Maria Cuellar ha volgut representar la "llibertat, la importància d'establir bons vincles i de ser valorada".

L'obra central de l'esdeveniment ha estat de La Maga, que ha fet un mural per homenatjar les dones víctimes de maltractaments o traumes. Per fer-ho, l'artista ha pintat un personatge "trencat", amb "esquerdes" que simbolitzen el dolor, però que, alhora, de les esquerdes en surt nova vida. "Es tracta de reconèixer les segones oportunitats", explica, i de com "podem fer-nos més fortes a través de les ferides". L'artista ha afirmat que gairebé cada vegada que pinta un mural en què les protagonistes són dones rep comentaris com "per què pintes només dones, pinta un home!", fins i tot quan es tracta d'un mural sobre la sororitat. En aquest mural en concret de què parla, que va fer a Ripollet, hi va representar dones de diferents edats, ètnies i religions, i va rebre força comentaris racistes. "Però, després, va passar una noia musulmana i em va donar les gràcies tot dient que 'nosaltres també som d'aquí', i això em fa feliç", conta La Maga.

La mateixa artista assegura que "em sembla bé que truquin a dones artistes quan es fan esdeveniments en el marc del 8-M o del 25-N, però a la vegada penso... Puc pintar coses més enllà del tema de la dona! I, a més, moltes vegades només et contracten per tal de complir un cupó". Al final, com a moltes altres, l'únic que li queda és preguntar-se: "Em truquen per l'artista que soc, o perquè soc dona?".

Un mural participatiu

A més, durant el matí, l'artista La Castillo ha dut a terme un taller de grafiti amb les usuàries de l'Associació in via, que han pogut participar en la creació d'un mural on es pot llegir "Nos queremos libres, vivas y sin miedo". Una de les noies que ha participat en el taller és una jove d'origen marroquí de 23 anys que fa poc més d'un any i tres mesos que viu a Barcelona. Ella havia estudiat economia a la universitat, però a la família del seu marit no li agradava que ella estudiés o treballés: "per ells, el lloc de la dona és a casa, netejant i cuinant". Quan per fi va aconseguir "fugir de la presó en què m'havien reclòs", es va trobar "al carrer, sense feina i sense poder menjar". "Buscava feina de qualsevol mena, però com que no parlava bé el castellà no me'n donaven", explica. Ara ja fa uns mesos que viu en un pis d'emancipació de l'Associació in via, i està estudiant català i castellà. "Espero que això em serveixi per poder començar a treballar i refer la meva vida", apunta.

Notícies relacionades
CriteriaCaixa alinea el seu pla estratègic al de la Fundació ”la Caixa” per al període 2025-2030
Un 56,4% dels municipis catalans tenen més grups concertats dels necessaris a I3, denuncia l’aFFaC
Les famílies exigeixen a Educació una revisió dels concerts per evitar la sobreoferta de places concertades
El dret a l’accessibilitat a Barcelona, encara no garantit: el Síndic de Greuges demana millores de l’espai públic
Insta a l’Ajuntament a incloure les persones amb discapacitat visual en el procés de disseny i distribució de la ciutat
El sensellarisme familiar s’agreuja: l’especulació expulsa les famílies del mercat privat d’habitatge
Som Llar adverteix que l’exclusió residencial afecta de manera significativa a les dones
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71