La creixent necessitat d’oferir suport a la inclusió social de les persones migrades i refugiades, més enllà d’una ajuda assistencial i de serveis socials, ha promogut l’emergència de nous programes d’assistència informal, sobretot durant els cinc anys anteriors a la pandèmia

 









 

 

La mentoria social millora la salut mental i emocional de les persones migrades
Un estudi conclou que les aspiracions personals dels joves migrants sols milloren el triple si participen en projectes de mentoria

L’informe apunta com alguns indicadors de les trajectòries educatives dels adolescents migrants es deterioren durant el curs escolar. En aquest cas, la mentoria social, que implica que una persona voluntària els acompanya durant algunes hores a la setmana, els ajuda a no empitjorar de forma significativa. En concret, els adolescents que hi participen en projectes de mentoria, perceben que milloren el doble en l'aprenentatge de la llengua que aquells que no. Per tant, els autors de l’estudi destaquen que la mentoria és un bon complement en la lluita contra el fracàs escolar.

El col·lectiu que representa majors canvis són els joves migrants sols. En concret, milloren molt en salut mental, resiliència, autoestima i esperança en un futur millor en comparació a altres joves que no tenen aquest suport. La mentoria és un suport de gran ajuda perquè puguin afrontar una transició a la vida adulta en una situació més estable i les seves aspiracions personals milloren el triple.

Segons apunten els autors, la mentoria també incideix de forma positiva en la inclusió de les persones adultes sol·licitants d’asil, afavorint el seu benestar socioemocional, complementant el suport formal i administratiu de les entitats d’acollida. Es crea un espai segur i còmode on aquestes persones se senten en confiança per aprendre la llengua. “M’ha ajudat molt a sentir-me com a part d’un grup i no com un invitat. Per a mi la mentoria era crear un espai d’identitat”, exposa Mahmoud Assy, mentorat del Programa Català de Refugi.

La creixent necessitat d’oferir suport a la inclusió social de les persones migrades i refugiades, més enllà d’una ajuda assistencial i de serveis socials, ha promogut l’emergència de nous programes d’assistència informal, sobretot durant els cinc anys anteriors a la pandèmia. “Davant l’auge dels projectes de mentoria social, cal apostar per la qualitat i la recerca. Ens hem d’assegurar que l’impacte que promovem sigui positiu i significatiu”, explica la directora de la Coordinadora de Mentoria Social, Marta López.

L’estudi, realitzat amb l’impuls de la Fundació “la Caixa” i amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, ha analitzat l’impacte de la mentoria en tres grups: l’adolescència d’origen migrant amb els projectes Rossinyol i enTàndem, el jovent migrant sol amb el projecte Referents, de Punt de Referència, i les persones adultes sol·licitants d’asil amb el projecte Programa Català de Refugi. En tots els casos es demostra que els mentors ofereixen un suport molt rellevant en els moments de transició que viuen les persones mentorades i que suposen un risc important per a la seva salut mental.

 

Notícies relacionades
CriteriaCaixa alinea el seu pla estratègic al de la Fundació ”la Caixa” per al període 2025-2030
Un 56,4% dels municipis catalans tenen més grups concertats dels necessaris a I3, denuncia l’aFFaC
Les famílies exigeixen a Educació una revisió dels concerts per evitar la sobreoferta de places concertades
El dret a l’accessibilitat a Barcelona, encara no garantit: el Síndic de Greuges demana millores de l’espai públic
Insta a l’Ajuntament a incloure les persones amb discapacitat visual en el procés de disseny i distribució de la ciutat
El sensellarisme familiar s’agreuja: l’especulació expulsa les famílies del mercat privat d’habitatge
Som Llar adverteix que l’exclusió residencial afecta de manera significativa a les dones
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71