La Taula del Tercer Sector reclama “replantejar” les polítiques per donar resposta a la soledat no desitjada. “Ha de ser una prioritat i objecte de les polítiques públiques socials i sanitàries”, ha afirmat la presidenta de la taula, Francina Alsina, durant la presentació del document ‘La soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen social’.

El document, elaborat per Elisa Sala, de l'Observatori de la Soledat de la fundació Amics de la Gent Gran, posa de relleu com la soledat no desitjada té un impacte “clar” en la salut -física i psicològica- i evidencia que és un fenomen social “complex i a l'alça”. Les entitats han denunciat també que la pandèmia ha agreujat la situació de les persones grans, que han patit un “doble confinament”.

De fet, Alsina ha assegurat que moltes persones grans que són autònomes “l'han patit per primera vegada”, i altres que ja patien soledat no desitjada han vist empitjorar aquest sentiment.

Elisa Sala, l'autora del document, ha recordat que tot el gruix de persones grans amb una vida autònoma han vist com aquesta vida (de socialització, d'anar a un Casal de Gent Gran...) “se'ls ha tallat”. En aquest sentit, ha assegurat que Amics de la Gent Gran va obrir l'atenció a 186 persones que no patien soledat no desitjada i que arran de la pandèmia sí que en pateixen.

Residències de gent gran

D'altra banda, totes dues han fet referència també a la situació que s'ha viscut a les residències. Francina Alsina ha denunciat el “doble confinament” que han viscut els residents, amb la pèrdua de les poques possibilitats que tenien de relacionar-se i mantenir un vincle social.

“La soledat es pot donar en un entorn residencial”, ha avisat Sala, matisant que pots sentir-te molt sol tot i estar envoltat de persones. Per això, una de les conclusions de l'informe és que cal reformar el sistema de cures de llarga durada i crear projectes per combatre la soledat en els entorns residencials.

“Hem estat cinc mesos sense saber si algunes persones eren vives o mortes”, ha denunciat Albert Quiles, Director Gerent d'Amics de la Gent Gran.

Tant Sala com Quiles han coincidit a destacar la “vulneració” de drets fonamentals que ha patit i està patint la gent gran, especialment en el context de la pandèmia i les restriccions que s'han aplicat.

Des de la FATEC (Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya), diversos membres han afegit que tot i que la gent gran ha estat un dels protagonistes durant la pandèmia no s'ha escoltat la seva veu.

Accions preventives i apoderament

Les entitats conclouen en el document que calen accions “preventives” i “apoderar” les persones grans, així com reforçar les xarxes d'ajuda mútua i la col·laboració de proximitat. De fet, se subratlla la importància de la dimensió comunitària com un dels “aprenentatges” de la Covid-19.

D'altra banda, exigeixen a l'administració pública “capacitar i dotar d'estructura i recursos als equips d'atenció primària”, tant de salut com serveis socials, perquè puguin incorporar l'acció comunitària com a part essencial de la intervenció social.

També posen sobre la taula incloure el paradigma de “l'envelliment actiu i l'amigabilitat de les ciutats”. A més, reclamen un replantejament de les cures de llarga durada i un canvi en el model residencial.

A Catalunya, hi ha 786.000 persones que viuen soles, de les quals més del 40% (334.000) tenen 65 anys o més. De les més de 140.000 persones majors de 80 anys que viuen soles, prop d'un 80% són dones (110.600).

Tot i que viure sol no vol dir sentir-se sol, Sala ha assenyalat que un dels perfils de població gran en risc de patir soledat és justament dones que viuen soles per una soledat sobrevinguda arran de la pèrdua de la parella o la marxa dels fills.