Qualsevol família dins la Unió Europea té els mateixos drets de moviments? La resposta és no. Així ho denuncien diverses entitats de famílies LGTBI, que aquest dilluns han impulsat una campanya de peticions adreçades al Parlament Europeu per garantir la lliure circulació dins el territori europeu.
 
La iniciativa, posada en marxa per la Xarxa Europea d’Associacions de Famílies LGBTIQ (NELFA), vol posar en evidència la discriminació que pateixen les famílies LGTBI, ja que no tenen garantida la directiva europea que va aprovar la lliure circulació i moviment per tots els països de la UE, signada fa 16 anys. 
 
Dificultats que canvien segons els països i les seves pròpies legislacions, però que en tot cas, les aboca a ser “famílies de segona”, segons adverteix Eleni Maravelia, presidenta de la NELFA. “No tenim el mateix tracte que la resta de famílies, i amb la campanya volem conscienciar als europarlamentaris d’aquesta discriminació”, diu Maravelia en un dels anuncis de la campanya, batejada amb el hashtag #FreeMovementRainbowFamilies. Maravelia relata quins són els entrebancs als quals han de fer front les famílies LGTBI. D’entrada, diu, el llibre de família espanyol no és vàlid fora de les fronteres de l’Estat, i aquí comencen diferents buits legals per tal de constituir-se en altres països d’Europa.
 
També es suma a la campanya l’FLG, Associació de Famílies LGTBI. En particular, apunten, els infants de parelles del mateix sexe són víctimes dels buits legals i es troben privats de beneficis i proteccions legals. Sovint, no poden obtenir la nacionalitat d’un o tots dos progenitors, perden legalment un dels seus mares o pares, o fins i tot queden apàtrides. “Ara és el moment d’exigir a les institucions de la Unió Europea que facin respectar els acords sobre els drets humans, establir jurisprudència i garantir que les famílies LGTBI siguin respectades i tractades amb igualtat sota el principi de llibertat de circulació dintre la UE”, manifesten, encoratjant a les famílies a què expliquin els seus casos de tractament discriminatori.
 
En aquest sentit, i per exemplificar els entrebancs als quals han de fer front, la presidenta de la NELFA relata un cas concret, d’una família de mares lesbianes, una d’elles espanyola i l’altra francesa, que han tingut un fill, la mare biològica del qual és la dona espanyola. “Encara que tinguin un certificat de naixement que reconeix les dues mares, un cop ha nascut el fill a Espanya, la mare francesa ha d'anar al seu país per adoptar el seu fill”, lamenta, i recorda que aquest és un pas que les famílies heterosexuals no han de fer.
 
“La teva família deixa d’existir”
 
Així mateix, Maravelia assenyala que inclús entre països on es garanteixen els drets de les famílies LGTBI, poden existir petites diferències burocràtiques “que fan que la teva família deixa d’existir”. “És molt important que les famílies no es quedin callades, cal denunciar els entrebancs i problemes i que facin la seva petició al web del Parlament Europeu per tal d’aconseguir una Europa igualitària”, agrega.
 
Ramon Antonijoan és un pare de família LGTBI que ha decidit enviar la seva petició al Parlament Europeu. El seu marit és de nacionalitat polonesa i ell és espanyol. A l’Estat espanyol no han tingut cap problema per formalitzar la seva família: tenen el llibre de família que ho acredita, i estan casats. Però no passa el mateix a Polònia, on per enregistrar-se com a família cal el nom d’una dona com a mare. “Quan estem allà no som una família de ple dret, com ho som aquí. Ja sigui per anar al metge, o si volguéssim traslladar-nos allà a viure, no podem”, es lamenta Antonijoan. “Segons on visquin els nostres fills, no tindran els mateixos drets que altres persones”, reivindica.