Les persones del col·lectiu LGTBIQ+ presenten aproximadament el doble de risc de trastorns depressius i més del doble de risc d’intents de suïcidi que les persones heterosexuals. Així ho indica un estudi del Clínic-IDIBAPS, que també alerta que les desigualtats no són homogènies dins del col·lectiu, ja que les persones bisexuals presenten més simptomatologia ansiosa i més risc d’autolesions no suïcides.

El document, liderat pel grup de recerca Trastorns bipolars i depressius de l’IDIBAPS, també detecta diferències en els comportaments relacionats amb els trastorns de la conducta alimentària. En adolescents, les persones gais presenten més sovint conductes de dieta i conductes purgatives que els nois heterosexuals de la mateixa edat.

A més, l’alteració de la imatge corporal mostra un gradient consistent segons el sexe i l’orientació sexual, amb els nivells més alts entre les dones heterosexuals i progressivament més baixos entre les dones lesbianes, els homes gais i els homes heterosexuals.

El projecte ha revisat 22 revisions sistemàtiques amb metaanàlisi que agrupen 398 estudis sobre el tema i ha analitzat les 162 associacions sobre salut mental sintetitzades en aquestes metaanàlisis. Fins ara, l’evidència estava fragmentada en estudis sobre problemes o poblacions concretes, sense una anàlisi conjunta que permetés determinar quines desigualtats disposaven del suport científic més sòlid.

“No només hem volgut recopilar què s’ha publicat, sinó determinar fins a quin punt podem confiar en cadascuna de les associacions observades”, explica Vincenzo Oliva, autor de l’estudi. “Això ens permet distingir les desigualtats amb el suport de l’evidència especialment robusta d’aquelles en què encara necessitem més recerca”.

Més prevenció i atenció inclusiva

Amb els resultats sobre la taula, els impulsors de l’estudi defensen la necessitat de desenvolupar estratègies inclusives de prevenció i detecció precoç, i també millorar l’atenció en salut mental i abordar factors socials i estructurals, com l’estigma i la discriminació, que poden contribuir a aquestes desigualtats.

“Conèixer les vulnerabilitats específiques de les persones LGBTQIA+ ens pot ajudar a incorporar-les de manera sistemàtica a l’avaluació clínica i a adaptar millor el seguiment i les intervencions a les necessitats de cada pacient”, assenyala Eduard Vieta, cap del grup de recerca.

Els investigadors també han detectat buits de coneixement, especialment en l’accés i la qualitat de l’atenció en aquest col·lectiu, els trastorns mentals greus i les poblacions de contextos geogràfics poc representats. Els autors proposen dirigir la recerca en aquest sentit i en estudis longitudinals que permetin entendre millor els mecanismes que expliquen aquestes desigualtats.