Diuen que la música en català viu una segona vida, fruit de l'èxit de The Tyets, Figa Flawas, Oques Grasses o Julieta. Però també, una part del cinema català està d'enhorabona durant els últims mesos gràcies a l'èxit de La Casa en Flames. Dirigida per Dani de la Orden i escrita per Eduard Solà, ja és la pel·lícula en català més vista de l'última dècada a Catalunya, segons dades de ComScore. De fet, 270.599 persones ja l'han visualitzat i fa més d'onze setmanes que està a la cartellera d'arreu del territori.

Casa en flames, rodada entre Canet de Mar i Calella de Palafrugell, és una comèdia dramàtica que gira al voltant d'una trobada familiar a la Costa Brava per buidar i vendre una segona residència, que acaba encenent els ànims de tothom. La pel·lícula, que s'ha rodat durant sis setmanes, mostra les misèries d'una família burgesa catalana que acaba esclatant durant un cap de setmana de convivència a Cadaqués. Entre els principals actors, destaquen Emma Vilarasau, Alberto San Juan, Clara Segura i Enric Auquer.

El model de finançament: un repte

"Aixecar el finançament d'una pel·lícula no és fàcil. Sempre veiem els films que surten a la llum i mai els que no es produeixen i queden en l'oblit", detalla el director Dani de la Orden a VIA Empresa. En el seu cas van aconseguir finançament a través de la seva productora Play Times Movies, juntament amb 3Cat, Sábado Películas, Atresmedia Cine i Eliofilms. A més, han venut la pel·lícula a Netflix perquè s'emeti durant els pròxims mesos. El pressupost total del film ha sigut de 2,7 milions d'euros, entre els quals hi ha inclòs 900.000 euros procedents de les ajudes generals del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA) i també la col·laboració de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). En total, el film ha recaptat 1,84 milions d'euros.
 

"Amb aquesta suma de forces hem aconseguit aixecar la pel·lícula", detalla el cineasta. De fet, la productora Play Times Movies, fundada pel mateix de la Orden i Bernat Saumell es dediquen al cinema i a la publicitat. Destaquen les conegudes produccions de Barcelona nit d'estiu, Barcelona nit d'hivern, Loco por ella, 42 segundos i El Falsificador.

D'altra banda, a diferència dels tres grans èxits anteriors del cinema en català, Alcarràs, Pa Negre i Estiu 1993, Casa en flames no està recolzada per l'efecte publicitari d'haver guanyat algun premi, com sí que va passar amb les tres esmentades. En concret, Alcarràs va guanyar a Berlín, Pa Negre va arrasar als Goya de 2010 i Estiu 1993 va ser triada per l'Acadèmia Espanyola de Cinema per representar Espanya.

De la Orden, que es mostra feliç per l'èxit de la pel·lícula, té clar que els rànquings són molt emprats pels mitjans de comunicació, però per a ell el més important és que "els espectadors vagin al cinema" i es converteixin en el gran "múscul tractor" del sector audiovisual. I una reivindicació: cal apostar per pel·lícules més independents.