Igual que l'art i la cultura, la gastronomia es consolida com un dels principals símbols de la capital catalana. Tant és així que, segons l'Observatori del Turisme a Barcelona, elaborat per l'Ajuntament, la Cambra de Comerç i el consorci de Turisme de Barcelona, sis de cada deu turistes que visiten Barcelona amb la finalitat de descobrir l'oferta gastronòmica de la ciutat repeteixen la visita, gastant, de mitjana, cinc vegades més que la resta de turistes. D'aquesta manera, Catalunya adopta una posició capdavantera en el mercat mundial del turisme gastronòmic, un mercat que va superar els 800.000 milions de dòlars el 2022 i s'espera que assoleixi 2.100 milions el 2028.
 

En aquest context, el portal de viatges TitanTravel ha desenvolupat el Food lovers' index, el rànquing sobre els millors indrets al món per gaudir de la gastronomia. L'oferta culinària de Barcelona consta en segona posició, amb una puntuació de 9,64 sobre 10, tot just darrere de París (9,93). "La ciutat acull una gran quantitat d'aliments locals i imprescindibles per als amants de la gastronomia, i ha influït en l'obertura de restaurants tradicionals catalans, que acostumen a ser empreses familiars", apunta l'informe.

El podi del llistat el completaria la ciutat de Miami que, amb una puntuació de 9 sobre 10, s'allunya de la resta de territoris que componen aquest top 10, com ho són Amsterdam (7,86), Taipei (7,28), Denpasar (7,14), Kuala Lumpur (6,71), Nova York (6,57), Londres (6,5) i Las Vegas (6,36). Així mateix, el llistat quedaria, en aquest ordre, ordenat per trens grans blocs quant a l'esfera gastronòmica: Europa, Àsia i Estats Units.

Pot Barcelona avançar a París?

Si bé el rànquing valora molt positivament de la capital catalana l'obertura de negocis familiars i tradicionals, així com l'oferta de restaurants vegans i amb atenció infantil, prioritza la quantitat de restaurants de luxe i amb estrella Michelin de la capital francesa, que és fins a quatre vegades superior en comparació a la de Barcelona.

Aquest fet, però, no evita que la cuina tradicional catalana sigui una de les millors valorades al món, tal com ho demostra el rànquing de TitanTravel, així com les dades de Turisme de Barcelona, que indiquen que els turistes gastronòmics que acuden a la capital catalana gasten per persona i dia 341,25 euros, davant els 67,34 euros que gasta un visitant mitjà. Però, nosaltres, què els recomanem?

L'escudella, la icona de la cuina catalana

El Centre d'Estudis d'Opinió ha recollit en el seu Baròmetre d'Opinió un llistat dels plats més representatius de la nostra cuina segons els catalans. Un 20% dels enquestats considera que l'escudella és la icona de la cuina catalana, fet que porta aquest plat a liderar el rànquing. Tot seguit, la botifarra, llonganissa i els fesols (17%) ocupen la segona posició, just per sobre del pa amb tomàquet (14%) i els calçots (13%).

La crema catalana i els canelons han estat triats ambdós per un 5% dels catalans com el plat més representatiu de la cuina catalana, seguits de la paella i la fideuada (3%), el fricandó (2%), l'escalivada (2%) i els cargols a la llauna (2%). I, precisament, per a tothom qui es pregunta quins són els millors indrets per descobrir aquests símbols de la cuina catalana, la periodista Lourdes López ho respon de manera quinzenal a la secció Tiquet Restaurant, amb les darreres novetats de la gastronomia a Barcelona. Aquests, en són tres exemples:

Restaurant Banquet, el nou de Sergi de Meià

Sergi de Meià, cofundador del moviment slow-food a Catalunya, torna a Barcelona amb Banquet, un nou restaurant des del qual s'ha proposat defensar la cuina catalana tradicional en un territori tan inhòspit com la Rambla. Què espera? Atreure els locals amb els seus plats de sempre. Per què cal anar al Banquet? Perquè menjar uns bons canelons, uns caragols fregits o un bacallà a la llauna és ja gairebé exòtic a la nostra ciutat. "La nostra cuina és la que acaba sent excepcional a Barcelona", sosté de Meià.

L'Olivé, cuina catalana modernitzada

Clàssic de la cuina catalana i mediterrània, sempre hi ha bons motius per tornar al restaurant l'Olivé. Un d'ells és el seu bacallà a la llauna, o el que serveixen amb samfaina, dos dels seus plats estrella. "El plat més venut és, però, l'espatlleta de cabrit i el gripau a la donostiarra (Rap sencer)", adverteix Oriol Olivé, conseller delegat del grup.

La carta, que a la cuina defensa César Pastor, ha patit en els últims anys significatives innovacions prou satisfactòries. Manté plats tradicionals com el morro de bacallà amb suau samfaina, el caneló de pularda, el rap a la donostiarra o la presa ibèrica, als que suma elaboracions molt més contemporànies: el tàrtar de llobarro, el tataki de tonyina a la brasa o el caneló de cranc. Entre les postres el restyling també és més que notable. Si encara hi ha lloc, el seu milfulls amb maduixes i crema sempre és una bona idea. Els clàssics continuen manant.

Masia Canaletes, calçots en plena Rambla

Si parléssim de Barcelona amb un turista, la Rambla seria un dels carrers marcats amb vermell al seu mapa de visitant ocasional. Molts restaurants en aquesta artèria i els seus carrers confrontants són prescindibles, encara que hi ha honroses excepcions. Sota el concepte de "masia urbana", el restaurant Canaletes explota un interiorisme rústic que no s'espera quan un passa per la porta: atuells en les parets, catifes d'espart enrotllades en el sostre per crear ambients, rajoles... Però, més enllà de la impostura estètica que pugui atrapar al visitant, la seva cuina respira autenticitat casolana.