Que el sector de la sanitat a l’estat espanyol està àmpliament feminitzat des de fa anys no és cap novetat. Hi ha més de 999.000 dones davant de 333.000 homes a la disciplina, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El greuge comparatiu té a veure amb les posicions de poder. De 34 campus mèdics, només quatre estan liderats per dones o la presència d’elles ronda el 14% a la Reial Acadèmia de Medicina i de Farmàcia. I així es plasma en el dia a dia i en el salari; elles cobren de mitjana 10.000 euros menys que ells. Per aquest motiu, des de fa dos anys s’ha treballat en l’arribada a Espanya de Women in Global Health (WGH), l’organització nacional sense ànim de lucre que reuneix a dones i aliades per promoure la igualtat de gènere a la salut global. 

“Malgrat els últims avanços, la bretxa de gènere a Espanya és notable en molts nivells, des de les poques dones en posicions de lideratge, la desigualtat salarial, la infravaloració de la patologia femenina en la investigació, l’educació i l’assistència sanitària o les diferències de gènere relacionades amb la vessant social de la salut”, explica a VIA Empresa Rosa Orriols, vicepresidenta i cofundadora de WGH Spain.

Entre les crítiques principals, les impulsores de la iniciativa destaquen que “els professionals sanitaris no estan preparats per detectar els biaixos de gènere en la pràctica clínica i que suposa la infravaloració de la patologia femenina o la valoració de la dona com a únicament reproductiva”. Uns exemples poden ser la normalització de l’anèmia, símptomes adversos com la menstruació o la minimització de la patologia crònica com el cansament i el dolor, que sovint acaben amb un sobrediagnòstic de depressió. O la polifarmàcia amb les dones, comparat amb els homes. Finalment, un dels exemples recents té a veure amb els efectes secundaris que han tingut les dones amb la vacuna de la covid-19.

Malgrat que Espanya se situa per sobre de la mitjana europea pel que fa a l’índex d’Igualtat de Gènere 2021, les dones espanyoles tenen menys anys de vida saludable a partir dels 65 anys i dediquen menys temps a activitats físiques fora de la feina al llarg de la vida. I la frase que ho engloba tot: “La salut global està governada per un poder masclista i patriarcal”.

Els orígens del moviment

Women in Global Health va néixer el 2015 després de diverses crítiques a les xarxes socials de professionals del sector salut que es pregunten per quin motiu les dones representen una majoria al sector sanitari (70%), però en canvi són una minoria a les posicions de lideratge del sector (25%). D’aquí va sorgir un moviment internacional amb més de 5.500 membres i 70.000 persones que donen suport a l’organització en més de 90 països. En el cas espanyol, després de dos anys de feina, 40 professionals han impulsat l’organització regional per treballar des d’una perspectiva feminista, interjeccional, holística i multidisciplinari. Rosa Orriols, Elena Marbán, Núria Cortés, Laia Vázquez o Neus Rosell formen part de la junta directiva de WGH Spain.

Gemma Fontseca