Sánchez: "No cal ser expert, sinó entendre quin ús et pot servir"
Castañer, icona de les espardenyes de Banyoles que van enamorar Yves Saint Laurent
Nascuda el 1927, l’empresa familiar gironina va revolucionar el disseny del calçat amb falca i ja és present a 43 països
Sovint no cal passejar pels carrers més cobejats de París o Milà per descobrir la roba i el calçat més exclusius. A Catalunya, la tradició sabatera i tèxtil d’alta gamma és ben estesa i la...
Pallarès Solsona, els mítics ganivets catalans que tallen de Nova Zelanda a Mèxic
Fundada per dos germans a Solsona el 1917, l'empresa familiar ha sobreviscut a la desaparició dels altres tallers i exporta dos terços de la producció sense renunciar a l'acabat a mà
Amb només onze anys, Lluís Pallarès ja treballava per ajudar a pagar el pa de la seva família. Era un nen de Solsona, una ciutat on els ganiveters formaven part de la vida quotidiana i on havien arribat a conviure una vint...
Josep Barbena: "Cacaolat és l’Astèrix i Obèlix del sector làctic català"
El director general de Cacaolat presumeix la "gran estima" que la plantilla té cap a la companyia: "Si em tallen les venes no em surt sang, em surt Cacaolat"
Des de la passarel·la interior de la fàbrica de Cacaolat, Josep Barbena (Mataró, 1975) observa una sala concreta del recinte: “Fórmula secreta”, hi consta en gran, a sobre de la porta. Amb cert orgull, afirma a...

 


 

La fallida de FXT i els dubtes de la criptomoneda
La crisi de la plataforma FTX ha generat moltes incerteses en un àmbit sense regulació

L’1 de desembre de l’any 2001, el govern de l’Argentina, presidit per Fernando De la Rúa, va imposar restriccions a la retirada d’efectiu per evitar la fuga de capitals i una situació de pànic al sistema bancari. Aquesta mesura, popularment, es va conèixer com a corralito i va acabar desembocant en una greu crisi econòmica i social al país sud-americà.

De la nit al dia, milers d’argentins i argentines es van quedar sense els seus estalvis o bé els mateixos van perdre gran part del seu valor monetari. Tot i ser contextos diferents, aquesta sensació s’ha escampat arreu del món, en els darrers dies, per la fallida de la plataforma de criptomonedes FTX.

La diferència de l’entramat de Sam Bankman-Fried amb Argentina és que els inversors de moneda virtual no han hagut d’anar a un caixer o banc, sinó fer un clic i observar com s’ha bloquejat l’accés als seus diners, sense cap mena de responsabilitat per part d’un tercer. El passat divendres, FTX tenia 869 milions d’euros als comptes i un passiu de 8.697 milions.
 

La pena del telenotícies amb l’univers blockchain

Una crisi de les mateixes característiques de la plataforma FTX sempre genera una certa inseguretat. “Quan parlem de criptomonedes i l’univers blockchain, un dels principals problemes és que no tenim temps suficient per explicar conceptes de gran complexitat”, explica Victor Monreal, president de l’Associació Catalana d’Actius Digitals.

Malgrat les actuals incerteses i dificultats puntuals, Monreal vaticina com el blockchain “acabarà canviant, fins i tot, la nostra forma d’interactuar”. En aquest sentit, l’inversor també és CEO de la firma Método Bitcoin i té l’objectiu d’apropar la tecnologia “al vocabulari de la meva mare”.

Monreal: "No tenim temps suficient per explicar conceptes de gran complexitat"

En un intent de minimitzar l’impacte de la crisi a FTX, Victor Monreal recorda que l’evolució història de les criptomonedes ha patit “la pujada i baixada natural de qualsevol altre cicle”. La polèmica al voltant de l’espai d’intercanvi de moneda amb seu a les Bahames no ha finalitzat, a hores d’ara s’han registrat atacs informàtics.
 

En quins sectors es pot implementar?

L’interès dels fons de capital risc pel blockchain ha crescut. “Tenen interès, però amb cautela perquè és un àmbit sense regulació”, afirma Ernest Sánchez. El cofundador de Nuclio situa “la verificació de transaccions de qualsevol àmbit” com una de les principals potencialitats d’aquesta tecnologia.

A l’hora de transferir el coneixement del blockchain al gran públic, Sánchez creu que “no cal ser expert, sinó entendre quin ús et pot servir”. De fet, el directiu de Nuclio ha recorregut a la història d’Internet per legitimar el sistema alternatiu, “tothom es feia preguntes i ara ningú qüestiona res vinculat al seu ús”.

Per la seva banda, Manel Sort obre noves vies de negoci a través del gaming. El CEO de G4AL, empresa vinculada a l’ecosistema de Nuclio, fa una crida a “treure profit a l’entreteniment, ara una persona pot jugar i, a la vegada, monetitzar la seva partida”.

Aleix Ramirez

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71