Els cofundadors d'Aortyx, Jordi Martorell i Noemí Balà | Cedida
Martorell: “Com a enginyers, vam descobrir un forat que no s’estava tractant adequadament i vam voler posar-hi remei"
Cédric Dufour (Rakuten TV): "La gent s'ha cansat de pagar tantes subscripcions"
El CEO de Rakuten TV reivindica la flexibilitat, l'adaptació nacional i els continguts de valor com a ingredients per reeixir en un sector audiovisual canviant
Quan va néixer el 2007, l’aposta de llogar pel·lícules per internet de Wuaki TV era una idea encara no validada pel mercat català o europeu. Avui, dinou anys més tard, i després de ser adquirida pel geg...
El Metro de Collboni i el fracàs de la metròpoli
La mirada de la “ciutat dels cinc milions” conté una errada d’estratègia que és partir del fet urbà de la ciutat de Barcelona i no entendre la dimensió regional
La recent reivindicació de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’un Metro des de Castelldefels a Mataró sembla ambiciosa i no deixa de ser un vol molt curt. I ho és per moltes raons. La primera és que una m...
Good Bio, el suc català que vol portar la poma de Lleida al màxim nivell
Una jove agricultora de Lleida va arrencar un projecte de sucs amb poma ecològica que no complia les normes estètiques de les grans superfícies
La història de Good Bio Foods és la d'una jove agricultora de Lleida que va començar a fer sucs amb les pomes que no complien les normes estètiques de les grans superfícies. Elaborava un producte de qualitat, pr...

 


 

Aortyx i els pegats biodegradables catalans que prometen curar aortes
La companyia, que combat la dissecció aòrtica, ha estat distingida amb el 'Premi Catalonia.health 2026'

Aortyx es consolida com un referent català de les tecnologies mèdiques. Enguany farà una dècada des que Noemí Balà va detectar, juntament amb Jordi Martorell, la gran amenaça que suposa la dissecció aòrtica, una afecció potencialment mortal en què la capa interna de l'aorta -l’artèria principal del cos humà- presenta una ferida o un esquinç. Tant Balà com Martorell, cofundadors de la companyia, i directora de Tecnologia i conseller delegat respectivament, van apreciar que els tractaments existents contra aquesta afecció presenten una sèrie d’inconvenients, especialment en el cas de la cirurgia oberta, una tècnica amb un índex de mortalitat del 30% i que implica llargues estades hospitalàries.

Martorell: “Com a enginyers, vam descobrir un forat que no s’estava tractant adequadament i vam voler posar-hi remei"

“Com a enginyers, vam descobrir un forat que no s’estava tractant adequadament i vam voler posar-hi remei”, declara a VIA Empresa Martorell. El conseller delegat d’Aortyx posa èmfasi en els grans riscos que representa “obrir la caixa toràcica d’un pacient i reemplaçar-li la canonada sencera”. D’aquí neix el miracle tecnològic d’Aortyx: un pegat biodegradable que s'insereix a l'aorta mitjançant un catèter. Així, el pegat s'adhereix a l'aorta, es desplega a la ferida i promou la regeneració del teixit. “És un mètode mínimament invasiu”, recorda Balà.

Els laboratoris de l'IQS, l'origen dels pegats d'Aortyx

És precisament aquest pegat, fruit de la tesi de màster que va desenvolupar Balà als laboratoris de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), l’origen d’Aortyx, que es va constituir el 2018 com una empresa derivada -o spinoff- de l’IQS i l’Hospital Clínic de Barcelona. El projecte és també impulsat per Salvador Borrós, cap de bioenginyeria i del Grup d’Enginyeria de Materials d’IQS, i Vicenç Riambau, cap de cirurgia vascular de l’Hospital Clínic. Un equip de quatre persones que amb el pas dels anys ha evolucionat fins als 21 professionals que avui dia lluiten contra la dissecció aòrtica d’una manera “menys invasiva”.

“Zero, zero i zero”. Aquesta és la resposta de Martorell i Balà quan són preguntats per les xifres de facturació de la spinoff, en no haver llançat encara la seva solució al mercat. Representa, de fet, el gran repte de les companyies de tecnologies mèdiques: “Primer hem de demostrar que el nostre producte funciona”, explica Martorell. 

Tot apunta que el tret de sortida als assajos clínics amb pacients serà entre 2027 i 2028, amb la intenció de sortir al mercat entre 2029 i 2030

No és ni de bon tros una tasca senzilla, motiu pel qual Aortyx està testejant els seus pegats en animals, concretament en xais de més de 100 quilograms: “Compten amb una aorta de les característiques que necessitem per poder dur a terme els assajos, i hem demostrat que som capaços de navegar-hi els nostres dispositius”, assegura Balà. Tot apunta que el tret de sortida als assajos clínics amb pacients serà entre 2027 i 2028, amb la intenció de sortir al mercat entre 2029 i 2030.

El repte de les medtech i l'objectiu d'aterrar als Estats Units

El creixement que ha projectat Aortyx des dels seus inicis ha permès al seu equip fundador tancar tres rondes de finançament fins a la data: la primera, el 2019, de 650.000 euros, la segona, dos anys més tard, d’uns 2,5 milions, i la darrera, el passat mes de juny, de 13,8 milions d’euros. “A cop de rondes de finançament, és així com ens financem la gran majoria de medtech”, comenta Martorell.

A mesura que l’equip d’Aortyx testeja i evoluciona la tecnologia dissenyada, comença a pensar en els Estats Units com a mercat idoni per aterrar. No podia ser d’una altra manera, si tenim en compte que representen un 45% del mercat de la dissecció aòrtica, davant el 20% d’Europa. “A més, el preu per dispositiu és entre dues i tres vegades més elevat als Estats Units que no pas aquí”, explica Martorell, malgrat no avançar-ne la xifra.

El reconeixement a la tecnologia catalana

El recorregut que encara té al davant la spinoff de l’IQS no és un impediment per reconèixer els grans avenços tecnològics assolits fins avui dia. De fet, Aortyx ha estat distingida amb el Premi Catalonia.health 2026 durant la 12a edició de La Nit de Catalonia.health, la trobada anual de referència del sector de la salut i les ciències de la vida a Catalunya. “Rebre aquest premi és un reconeixement extraordinari a la feina de tot l’equip d’Aortyx, des dels fundadors i fundadora, als enginyers i enginyeres més joves”, va declarar durant la Nit Martorell.

“La resiliència és bàsica si vols impulsar un projecte com aquest”, confessa Balà, i Martorell afegeix amb humor: “Tot costa molt més temps i molts més diners del que pensaves”. Tots dos cofundadors destaquen les dificultats de fer que la seva solució “funcioni al 100%”: “No pot haver-hi marge d’error”.



David Lombrana. Cap de redacció

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71