Curiós, inquiet, "agressiu tècnicament" i molt trencador. Així és com li agrada definir-se a Oriol Guixà (1952), actual president del consell de La Farga i, des del 2024, nou president de la Fundació d'Empresaris de Catalunya (Femcat), en un mandat que durarà dos anys. L'empresari, nascut a Barcelona, tenia una part de la família al Bages i la resta liderava una fàbrica tèxtil a Sant Quirze de Besora. Com molts innovadors, Guixà confessa en una trobada amb VIA Empresa que no va brillar a l'escola, però que li encantaven les matemàtiques, un fet que el va portar a llicenciar-se en dues enginyeries, l'aeronàutica i l'industrial. I d'aquí a un futur "molt prometedor".

Després d'estudiar a Madrid envoltat de militars -només es podia accedir a enginyer aeronàutic a través de l'exèrcit de l'aire- Guixà tenia clar que la seva gran passió era el motor. Aquesta passió el va portar a Motocicletes Montesa, on va ser responsable del departament d'R+D fins al 1982 i des d'on va liderar l'equip de trial que va guanyar el Campionat del Món el 1981. Abans, als anys setanta, també va ser corredor de moto trial, i va participar en el Campionat d'Europa i a la cursa dels Sis Dies d'Escòcia. Com a reflex d'aquest esdeveniment, el més antic del món del trial, va ser un dels creadors el 1972 dels Tres Dies de Trial de Santigosa, una competició internacional que es continua disputant a Sant Joan de les Abadesses.

Des de ben jove que a Guixà li encanta endinsar-se en diverses associacions empresarials

Durant la dècada dels vuitanta, col·laborava amb un bufet d'advocats des del punt de vista tècnic i els va arribar la situació empresarial "molt complicada" d'una empresa de renom: La Farga. Fundada el 1808 per la família Lacambra, l'organització va estar a punt de tancar el 1980. Amb vint-i-vuit anys, Guixà assessorava sobre qüestions industrials al despatx d'advocats del seu sogre, Vicenç Fisas, al qual va anar la família Lacambra perquè gestionés la liquidació de l'empresa. Fisas i Guixà van analitzar els comptes de l'empresa i la situació del sector i en van veure possible la reconversió, i van decidir assumir el control de l'empresa.

Poc després i, amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea, des de La Farga van llançar un projecte molt trencador relacionat amb el coure que van aconseguir patentar i que era únic al món. Diverses persones del voltant de Guixà reconeixen que és un dels professionals que "millor sap aguantar la pressió" del país. D'aquí que sempre vulgui innovar i utilitzi el concepte "out of the box", un perfil poc comú entre els empresaris d'avui en dia, ja que és difícil que tinguin la part "tècnica i tecnològica incorporada tan a dins".

De fet, un dels reptes de la seva trajectòria professional ha anat lligada a l'aprenentatge del plantejament de negoci, el finançament i l'activitat comercial, que es pot convertir en una autèntica "muntanya russa". I un orgull: "si vas a qualsevol lloc del món que coneguin el sector del coure i els parles del reciclatge d'aquesta matèria, tothom et destacarà La Farga com a gran exemple", confessa l'empresari. Això sí, "tot i els èxits aconseguits, al llarg de la meva vida professional també he tingut ensopegades importants", apunta el líder, sobretot circumstàncies relacionades amb la crisi del 1993 i la devaluació de la pesseta, just després de l'eufòria de la celebració de les Olimpíades de Barcelona del 1992. Amb el pas dels anys, des de La Farga van créixer i expandir-se internacionalment, amb dos grans projectes, un als Estats Units i la resta a la Xina. El primer ha estat un èxit, mentre que el segon, després de dedicar-hi esforços el van haver de tancar.

Un dels successos que el fa sentir més orgullós és la transició "molt ben feta i articulada" cap a la seva filla Inka Guixà, que va estar al capdavant de La Farga com a directora general i vicepresidenta del Consell d’Administració des del 2007 i, des del 2023, és la consellera delegada. Anteriorment, havia format part de Damm i de la farmacèutica Novartis, mentre que ara ja fa quinze anys que està al capdavant de l’entitat osonenca. El líder tenia clar que "una empresa familiar no ha de ser el lloc de col·locació dels familiars". A més, Guixà explica amb humor "si un fill o familiar és bo en el món del negoci no tindrà cap problema de trobar feina a fora, mentre que si és dolent, millor no incorporar-lo a un negoci familiar perquè te'l destrossarà".

Més enllà de La Farga

Des de ben jove que a Guixà li ha encantat endinsar-se en diverses associacions empresarials, a part de fer de professor d'enginyeria durant quatre anys. Amb l'inici del nou mil·lenni, sentia que volia ajudar, però sempre amb criteri empresarial. Va entrar a la Unió Patronal Metal·lúrgica, a la Cambra de Comerç d'Osona, a la Cambra de Comerç de Barcelona, a la Fundació Balmes i, també, com a patró del BIST. Actualment, és conseller de l'organització internacional del coure i conseller de l’empresa americana. Fins al naixement el 2004 de Femcat, del qual recentment n'és el president.

Guixà: "Si Femcat no existís, s'hauria d'inventar"

"Estimo molt la meva dona i als meus fills, però també m'encanta el món empresarial i industrial", explica Guixà, mentre afegeix que és un dels "grans promotors de l'empresa familiar". A parer de l’impulsor de La Farga, "és necessari estar oberts a les noves tendències que puguin arribar de fora, la interrelació amb les persones i tenir les portes obertes a rebre feedback i a les crítiques". I afegeix que si "Femcat no existís, s'hauria d'inventar".

Des de la patronal empresarial aposten per la innovació, la transferència de coneixement, el talent, les relacions amb la universitat i l'emprenedoria. "Una de les coses que creiem que hem de protegir, és la llengua catalana. Hem de protegir també l'ADN empresarial, l'emprenedoria i l'esperit, ja que tot això no es pot perdre". I un repte: territorialitzar, encara més, Femcat i evitar el Barcelona-centrisme d’una part del país.

I, finalment, el millor consell professional que s'ha endut durant els seus setanta-un anys de vida? "Empresarialment, hi ha coses que surten bé i coses que no. I el que cal és ser persistent sempre".

Gemma Fontseca. Cap de redacció