Què tenen en comú les piscines de l'estadi olímpic de Shandong, del centre nacional aquàtic de Nova Zelanda a Auckland o de l'hotel de gran luxe Arabella Beach de Kuwait? La resposta és Rosa Gres, una empresa familiar catalana amb més de 175 anys d'història en la ceràmica.

Pioners i líders en el gres porcellànic per a piscines i paviments exteriors, té presència a més d'una vuitantena de països dels cinc continents i piscines d'arreu del món utilitzen el seu material: de la Xina fins a Colòmbia passant per Romania, Turquia, el Carib o Nova Zelanda.

La saga familiar dels Sugrañes

La història de Rosa Gres es remunta al segle XIX, el 1849, quan Joseph Sugrañes s'inicia en l'elaboració manual de rajoles a Òdena. 175 anys després, és el seu rebesnet, Marcel·lí Sugrañes, continua el capdavant d'un negoci que ha passat de l'artesania més gran a facturar uns 29 milions d'euros anuals. "Al principi es feia a mà, s'eixugaven al sol i es coïen al forn de llenya", explica el Marcel·lí. 

Els descendents de Joseph Sugrañes van continuar amb l'elaboració de rajoles fins que el seu net, Isidre Sugrañes, es va passar als maons: va instal·lar l'electricitat i la primera màquina per fer-ho de manera mecànica. Era a Calaf i va ser el primer taller professionalitzat de la família. La clientela era sobretot local.

L'Isidre va morir el 1952 i la seva dona, Rosa Cardona, es va fer càrrec i va mantenir la companyia, llavors especialitzada en els maons. Anys després, l'empresa es va batejar amb el seu nom com a homenatge a la tasca que va fer. 

El gran salt al Vallès

"El meu pare, Ramon, va venir de Calaf a Cerdanyola, on va muntar l’empresa", assenyala el Marcel·lí. Va ser el 1959 i va ser quan es va constituir oficialment Cerámica Sugrañes, dedicada a la fabricació de ceràmica estructural. Constructors i distribuïdors eren els principals clients d'un negoci que va créixer exponencialment, coincidint amb el desenvolupament de milers d'habitatges a l'entorn metropolità i arreu del país.

"El maó viatja molt malament, perquè ocupa molt. Ho veníem tot a un radi de 100 o 200 quilòmetres", recorda el Marcel·lí. 

La gran investigació de Sugrañes

El 1973 és una data que va canviar la història de la llavors Ceràmica Sugrañes. Després d'anys d'investigació i amb el lideratge del Ramon, es converteixen en els pioners a l'Estat en la fabricació de gres extrusionat, un paviment ceràmic que es caracteritza per la seva duresa, resistència i qualitat. "Era un producte molt innovador, era un pas endavant fonamental per buscar nous mercats. I com que era nou, no era un mercat tan competitiu i de preu com el del maó", detalla el Marcel·lí, que valora la investigació d'anys per aconseguir-ho.

"Va ser un gran èxit", afegeix. De fet, en dos anys ja havien deixat de fer totxana. Les característiques del producte, molt dur i resistent, el feien perfecte per paviments exteriors, piscines o façanes. Ja a finals dels anys setanta, s'especialitzen en piscines i es fan amb projectes arreu del món, sobretot esportives i públiques.

Marcel·lí Sugrañes: "Hi ha molta fabricació ceràmica arreu del món i has de tenir un producte diferencial"

Sense anar més lluny, el 1980 ja van obrir una delegació a Miami. "Ens diferenciava el producte, la base del nostre negoci és tenir un producte competitiu i que aporti solucions", emfatitza el Marcel·lí, que aporta una altra clau de la seva expansió internacional: "Sempre vam tenir la voluntat d'exportar". Però no era fàcil, es necessitava gent amb idiomes, no hi havia lliure mercat, moltes divises... Però es van fer el seu lloc. 

"Hi ha molta fabricació ceràmica arreu del món i has de tenir un producte diferencial que arribi al mercat amb un bon equip comercial. La nostra clau és que hem especialitzat la nostra ceràmica", insisteix el CEO de Rosa Gres, que recalca la "voluntat ferma d'exportar" i "no dependre només del mercat espanyol". Fins a l'actualitat, amb presència a una vuitantena de països i el 50% d'exportació. 

La conquista de Rosa Gres

Mentrestant, el 1986 es canvia el nom i es crea la marca Rosa Gres com un homenatge al seu esperit emprenedor. Durant els anys posteriors, l'empresa manté la seva vocació innovadora i patenta materials i sistemes constructius per a piscines. "En piscines som líders del món. Tenim peces úniques, sistemes patentats", celebra Sugrañes.

El seu catàleg de projectes fets és infinit i hi ha algunes de les piscines públiques i esportives més conegudes i que s'han utilitzat per competicions de primer nivell a Budapest, Doha, Shangai o Taiwan. També piscines d'hotels de luxe a Grècia, Montenegro, França, Bulgària, Mallorca, Màlaga, Mèxic, Eivissa o Venècia. I piscines privades, algunes de personatges molt famosos i futbolistes de primer nivell, en autèntics paradisos: de Puigcerdà a Costa Rica, la Bretanya, Brasil o Dubai.

De fet, una piscina amb paviment de Rosa Gres ha guanyat el premi a millor piscina privada exterior d'Europa en els prestigiosos EUSA Award. És només un dels múltiples reconeixements rebuts. El creixement de la marca està marcat justament per l'evolució i innovació tecnològica, que ha revolucionat el disseny de piscines, per exemple proposant la col·locació de peces grans com a alternativa a la ceràmica petita tradicional. O plantejant nous colors i textures, de pedra o pissarra. 

L'adeu de Cerdanyola i el futur

Són els constructors i dissenyadors de piscines els qui confien en Rosa Gres, que proveeixen el material. És a dir, ells no s'encarreguen de la construcció en si. Però sempre amb la voluntat de donar suport i assessorament. El 2009 es van haver de traslladar a Vallmoll, ja que la Generalitat els va obligar a marxar de Cerdanyola per l'arribada del Sincrotró i la incompatibilitat de l'activitat. Tot i la dificultat, va ser una oportunitat per construir una fàbrica amb la tecnologia més avançada. 

I de cara al futur, volen rellançar el sector de les façanes, mentre mantenen la línia de paviments per a la indústria alimentària i química. Tot plegat reforçant les piscines com a puntal i amb la voluntat de continuar revolucionant aquest món. Sigui en una piscina privada a Sant Cugat, en un hotel de luxe a Kuwait o en una piscina olímpica a Nova Zelanda. 

Bernat Bella