"Per arribar a l'èxit, cal visualitzar només on pot intervenir un mateix, perquè sempre hi ha moltes incerteses. Passa a l'empresa, però més en el futbol. Un gol al cap de tres minuts de joc pot trencar un pla de partit d'una setmana". Si parlem de referents, ara mateix és molt difícil trobar-ne un de més popular a la ciutat de Girona que Miguel Ángel Sánchez Muñoz "Míchel". Es tracta d'un dels entrenadors més admirats al panorama futbolístic europeu, no només per la proposta del seu equip, el Girona FC, sinó per la forma d'inspirar els seus futbolistes. Per això, pocs millors que ell per conduir una conferència sobre el lideratge aplicat a l'entorn esportiu i empresarial a la jornada que ha celebrat Marlex a Granollers.

La firma de serveis de recursos humans ha convidat el tècnic del Girona FC, actual tercer a LaLiga i recentment classificat per a competicions europees per primer cop a la seva història. El preparador ha compartit les seves reflexions i experiències sobre el lideratge aplicat al món del futbol professional, un sector on l'ego és present cada dia entre esportistes milionaris. "Quan vaig començar amb vint anys al Rayo Vallecano, vaig patir moltíssim les tres primeres temporades. Sempre m'havien afalagat de petit al barri, però al futbol professional no jugava. Culpava a tothom menys a mi i tenia mals hàbits", explica Míchel.
 

Fins que va decidir posar-se en mans de professionals. Passar pel psicòleg esportiu, fet poc habitual al futbol dels anys noranta, va reconduir la seva carrera i va posar les bases de la mentalitat que avui ha portat al Girona a Europa. "El futbol és una muntanya russa. He tingut ansietat i davallades psicològiques, però ara tinc molt més interioritzat que la meva feina no depèn del resultat del cap de setmana, encara que els altres diguin que sí. Fins que no ho he entès, no m'he mantingut estable", admet el tècnic. De fet, ara ja com a entrenador reconeix que practica el mindfulness, una tècnica de meditació per controlar la ment a partir de la plena consciència, i que té sempre al seu costat a una persona que l'ajuda a transmetre com se sent i a gestionar els moments més complicats.

Els fonaments del bon líder

Com a líder, Míchel destaca que no li agrada la paraula grup, ja que implica homogeneïtat. Prefereix equip, donat que als vestidors sempre hi ha de tot. "Hi ha tres pilars molt important a l'hora de liderar", avança. "El primer és conèixer l'entorn. Em vaig trobar un vestidor molt jove i des de llavors he viscut moltes experiències amb ells. Per mi és molt fàcil saber com pensen", assegura el preparador. El segon fonament de Míchel és "la capacitat de fer millor els seus futbolistes", un fet que basa plenament en la comunicació. "És impossible que pugui liderar si no entenc jo mateix el que els estic dient", comenta. El tercer punt està íntimament relacionat amb els altres dos, i es tracta del desenvolupament professional. "Perquè tots ells puguin ser la seva millor versió, els haig de tractar des de l'empatia, l'ajuda i el respecte", apunta Míchel.

Tot i això, l'entrenador del Girona reconeix que hi ha moments difícils. "Quan entrenava a segona divisió, un jugador em va dir pallasso i em va llançar la samarreta. Li vaig donar una altra oportunitat perquè creia en ell, tenia un entorn difícil que li alimentava un ego molt gran", confessa. Ho va fer a través del que anomena la cultura esportiva, que implica compromís amb el club i amb els companys a través de l'estil de vida. "Ell era incapaç d'entendre el que li explicava tant en privat com en públic. En distàncies curtes era més proper, però en públic s'allunyava de mi. Li deia que a vegades ho havia de fer públicament perquè la resta de companys ho entengués, i que volia demostrar-li que necessitava picar-lo perquè sabés per què no jugava", recorda. Però no hi va haver manera. Pel tècnic, tothom mereix sempre una segona oportunitat fins que perd els seus companys. "Un cop trenques la bossa i surts fora, és impossible que et torni a ficar dins. Primer perquè falles als teus companys, els traeixes i ells ja no et volen", argumenta Míchel.

Ara per ara, però, això no és un problema per l'entrenador madrileny. De fet, considera que té un vestidor "molt sa" i gràcies a la seva unió han pogut assolir un resultat històric a LaLiga. "L'èxit del Girona ha estat la capacitat d'adaptació a una metodologia que ja han fet seva. Ja no he de fer res, ells mateixos s'han convençut que hi ha una manera de fer les coses que els porta aconseguir resultats", assevera Míchel. L'epítom d'aquesta transformació és Christian Stuani, davanter uruguaià de trenta-set anys que li va demanar entrenar menys a la seva primera temporada i ara és el jugador que millor treballa de l'actual plantilla, segons el tècnic.

Saber gestionar el grup humà, clau de l'èxit

Tot i això, només poden entrar onze jugadors a l'alineació titular i gestionar qui juga i qui no ho fa és una tasca titànica per a un entrenador. Per això, Míchel assegura que la clau és estar més a prop dels suplents que dels titulars durant el dia a dia. Un cas és el d'Arnau Martínez. El lateral català era pràcticament indiscutible la passada temporada, però aquest curs ha jugat menys arran dels fitxatges d'Eric García i Daley Blind. "Què li puc dir a l'Arnau? Primer, que el rendiment de l'equip és millor que el de l'any passat. Em puc estar equivocant, però haig de prendre aquestes decisions. Segon, estar amb ell al dia a dia i fer valdre la seva feina davant de tot l'equip", reflexiona el tècnic.
 

A vegades, però, les explicacions a les empreses o al futbol d'elit no són suficients. El treballador, o el jugador, té la seva pròpia opinió i no és tan fàcil moure'l d'allà. "L'Arnau pensa que la gent s'ha oblidat d'ell, però no és així. A mi em truquen entrenadors constantment. Julen Lopetegui, per exemple, em pot trucar per preguntar-me d'on havíem tret Artem Dovbyk. Si l'Arnau treballa bé, quan em preguntin per ell, l'opinió serà bona. La seva feina no és en va, i jo li ho intento fer veure", argumenta. Pel tècnic, casos com aquest serveixen com a símil amb la clàssica situació que afronta un empresari quan un treballador demana un augment de sou.