L'expressió "wait and see" (esperar i veure) ha sigut molt utilitzada en el mercat immobiliari des de l'esclat de la pandèmia per parlar d'una tendència en les oficines que ha imperat en aquests anys d'incertesa econòmica. Tant empreses que volien canviar-se d'oficines com inversors que preveien fer noves promocions estaven aturant momentàniament els seus plans d'expansió fins a poder veure clara la millor línia d'actuació. Esperar i veure; que no és el mateix que plegar veles i fotre el camp. En un sector i àmbit molt diferent, avui torna a tenir sentit recuperar el wait and see per parlar, en aquest cas, de la darrera decisió de la Cambra de Barcelona amb el Centre de Blockchain de Catalunya.

L'organisme va néixer l'any 2020, impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de promoure l'adopció d'aquesta tecnologia a les institucions i empreses catalanes. Liderat per l'enginyer Albert d'Anta, tenia ubicada la seva seu a Girona, ciutat que ha tingut també una elevada implicació en el desenvolupament del centre en aquests anys.

Gairebé quatre anys més tard, la Cambra ha decidit fer "una aturada del projecte, per replantejar la seva estructura, la seva viabilitat i redefinir les línies més estratègiques", segons ens han informat des de la Cambra. Ara bé, això ho informem sense que s'hagi fet encara cap comunicat oficial, però una piulada de l'exvicepresident del Govern de Catalunya Jordi Puigneró del dilluns a primera hora del matí va fer sonar les alarmes.

La figura de Jordi Puigneró té certa rellevància en la creació i desenvolupament d'aquest centre perquè va ser, des de la Conselleria de Polítiques Digitals, un dels seus principals impulsors, que va donar suport -amb subvencions- al projecte que en aquell moment estava coent la Cambra de Comerç, que tenia a Joan Canadell al capdavant. Ara, però, la Cambra de Barcelona, amb Josep Santacreu al capdavant, vol replantejar el projecte per "adaptar-lo a les necessitats empresarials, amb una visió a mitjà i llarg termini", segons ens informen des de la Cambra. Des de l'organisme, però, ens asseguren que -mentre dura el temps del wait and see- volen que els projectes que estaven en curs rebin el mínim impacte possible, i que la majoria d'ells puguin continuar funcionant, sigui dins del Centre de Blockchain de Catalunya, o d'una altra branca tecnològica de la Cambra. Un dels projectes més coneguts que s'estaven duent a terme des del centre és el de Carboni Zero, una iniciativa per minimitzar l'empremta de carboni del sector alimentari català i en la qual estan participant empreses alimentàries de primer nivell, com Bonpreu, Noel o Llet Nostra.

Un dels punts que assenyala la Cambra per fer aquesta aturada és la viabilitat econòmica del projecte, que funcionava principalment a través de subvencions. La major partida l'havia rebut de Polítiques Digitals, però també va rebre de l'Ajuntament de Girona i de l'Ajuntament de Vic.

Tornant al tuit, Puigneró afirma que el centre "s'ha tancat perquè el Govern no hi creu", afirmació que la mateixa Gina Tost, actual secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat ha desmentit -a través d'una piulada i amb declaracions a VIA Empresa- assegurant que "l'aposta del Govern amb la tecnologia blockchain és ferma" i que, de fet, la Generalitat incrementarà l'import de la partida de subvencions per a blockchain aquest 2024. Concretament, aquesta línia de subvencions anirien destinades a tres branques d'activitats: formació i esdeveniments, activitats de dinamització i capacitació de projectes, i casos d'ús de blockchain. En aquest sentit, per tant, si la Cambra mantingués actius els projectes del CBCat, podrien perfectament aplicar a aquestes línies d'ajut.

Per part de Polítiques Digitals, no entren a valorar la decisió de la Cambra de Barcelona i tornen a reiterar la seva aposta per aquesta tecnologia, recordant el suport que han donat durant el 2023 al BxCat a Girona, el vertical de blockchain de Digital Catalonia Alliance (DCA), i les tres proves pilot que han iniciat el 2023 i que han ajudat a capil·laritzar aquesta tecnologia al territori: com el projecte de Carboni Zero, que permet la traçabilitat alimentària, el de gestió de comunitats energètiques i el projecte DACblock, un sistema de certificació basat en tecnologia blockchain per acreditar qualsevol mena de resultats o assoliments formatius. Aquest últim projecte, que ha funcionat com a pilot a la Cambra durant aquest 2023, el volen començar a estendre a altres entitats. Durant el 2024, la Generalitat preveu continuar apostant per aquests tres casos d'ús, que han detectat com a estratègics i prioritaris per al teixit empresarial català i la ciutadania.