El sou del futur, segons els experts, passa per la salut emocional i la flexibilitat | iStock
Suárez (ICSA): "En èpoques de bonança, els intermedis sempre veuen revalorats els seus llocs de treball, però en moments d'incertesa és a l'inrevés"
Quins són els dos hospitals catalans que es posicionen com els més intel·ligents de l’Estat?
L'Hospital Vall d’Hebron es consolida com el primer hospital intel·ligent de l’Estat, segons el rànquing de 'Newsweek' i Statista
Quan es parla d’hospitals intel·ligents, es fa referència a centres que incorporen tecnologies avançades que transformen profundament l’assistència sanitària. Aquestes eines permeten no només mill...
Grifols: quan la tranquil·litat et costa 41 milions d’euros
Amb el refinançament, sembla que la banca ha donat un vot de confiança a l’empresa catalana. Ara és hora que els accionistes facin el mateix
Aquest mes de març ha estat intens en el departament financer de Grifols. L’1 de maig era una data marcada al calendari. Era el dia en què podien amortitzar anticipadament el deute més car que tenen: el bo venciment 2030 on...
Pronovias torna a canviar de mans, ara en plena crisi empresarial
No sembla gaire agosarat afirmar que, crisis sectorials a banda, la gestió dels britànics BC Partners ha estat entre dolenta i atroç
Després de gairebé un segle de dedicar-se als brodats i a la seda, l’any 2017 la família Palatchi va decidir vendre’s el negoci. El que havia començat com una botiga anomenada El Suizo (1922), i que havia evolu...

 


 

El salari del futur: més rendiment i salut emocional?
La inflació és l'obstacle que ha frenat l'evolució dels sous i el poder adquisitiu durant el període 2007-2023, segons un informe d'EADA i ICSA

Els treballadors i treballadores de l'Estat, així com els càrrecs intermedis i d'alta direcció, tenen menys poder adquisitiu que l'any 2007. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe que s'ha impulsat des de la consultora ICSA i EADA. Concretament, l'any passat, el sou mitjà brut dels treballadors va ser de 26.406 euros, 43.062 euros pels comandaments intermedis i 88.347 pels directius. D'aquestes tres categories, només la segona ha experimentat una davallada (-3,8%) en comparació amb el balanç del 2022. "En èpoques de bonança, els intermedis sempre veuen revalorats els seus llocs de treball, però en moments d'incertesa és a l'inrevés", descriu David Suárez. En aquest sentit, el cap d'estudis d'ICSA recorda com en moments de dificultat, les empreses tendeixen a suprimir les funcions d'un càrrec intermedi per acabar repartint les seves funcions entre la plantilla i els directius.

L'informe s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de 80.000 dades salarials d'empreses públiques i privades que s'han recollit a través de plataformes online i enquestes directes. Tot i la variació interanual de la inflació, d'un 2,3% el passat estiu, l'increment del poder adquisitiu de treballadors i directius no pot compensar el context negatiu dels últims quinze anys. La Comunidad de Madrid i Catalunya, en ser dos dels territoris que acullen més multinacionals i empreses d'alt valor afegit, lideren el rànquing estatal de territoris amb majors retribucions. Un efecte col·lateral d'aquesta característica és que els catalans amb un salari de 30.000 euros bruts anuals són, en proporció, els que paguen més IRPF de l'Estat.

 

Suárez (ICSA): "En èpoques de bonança, els intermedis sempre veuen revalorats els seus llocs de treball, però en moments d'incertesa és a l'inrevés"


Segons un estudi de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (AEDAF), de mitjana, aquests contribuents paguen un 20,19% d'impost de la renda sobre persones físiques, el percentatge més elevat de totes les comunitats autònomes. Per sectors, els sous més elevats s'assoleixen dins del món industrial i les finances, mentre que el comerç i el turisme ocupen la part més baixa de la classificació. "En els darrers mesos hem vist que les empreses s'han posat les piles a l'hora de millorar les condicions laborals per evitar les fugues experimentades després de la pandèmia, però, així i tot, continuen sent feines poc professionalitzades", exposa Jordi Assens, professor d'Estratègia a EADA. L'any 2022, un informe de Comertia exposava com, des de tretze anys abans, els treballadors i treballadores del comerç ja havien perdut un 20% del seu poder adquisitiu. La logística, principalment per l'increment d'activitat del comerç electrònic, ha estat l'únic subsector capaç de trampejar el declivi.

La transformació de les empreses

El futur de les empreses, sota el criteri dels autors de l'informe conjunt d'ICSA i EADA, passa per una "profunda transformació de les estructures, amb estructures horitzontals i menys jeràrquiques, reducció de comandaments intermedis i llocs de treball tecnificats". De cara al mitjà i llarg termini, Assens creu que els treballadors hauran d'adquirir "més competitivitat" i, a la vegada, tenir "major capacitat d'adaptació a les noves formes de treball". A Catalunya, els territoris més industrialitzats són els qui tradicionalment han registrat menors desigualtats de la renda i el poder adquisitiu. Segons dades de l'Institut d'Economia de Barcelona, la indústria contribueix a reduir les desigualtats i, en aquesta línia, comprova que hi ha menys cohesió social en les zones on ha augmentat el pes dels serveis en detriment de la indústria.


La Comunidad de Madrid i Catalunya lideren el rànquing estatal de territoris amb majors retribucions


Precisament la resiliència ha guanyat protagonisme, darrerament, en el debat empresarial i econòmic. A principis del passat mes d'octubre, el saló Bizbarcelona va posar l'accent en totes les iniciatives desenvolupades per reforçar la competitivitat i la resiliència dels negocis de proximitat. En fòrums d'aquesta tipologia, tots els actors implicats insisteixen que la recepta per anar pel bon camí és incorporar la digitalització, la sostenibilitat i altres fórmules innovadores a l'activitat quotidiana. Durant la presentació de l'informe, Jordi Assens i David Suárez també han tingut temps per tractar l'impacte de la intel·ligència artificial. "Un dels fets transcendentals serà que l'aparició de la tecnologia pot afectar llocs de treball de major tecnificació", argumenta Suárez. Per la seva banda, el representant d'EADA ha volgut relativitzar el canvi afirmant que "la tecnologia sempre ha generat canvis als llocs de treball".

La modalitat dels sous i les recomanacions per encarar el futur

"Estem en una dinàmica d'increments lineals de forma sistemàtica i hem d'arribar a una retribució variable i competitiva", defensa David Suárez. L'economista, que creu que encara hi ha molt de camí per desenvolupar a l'hora de vincular el sou a la productivitat i el rendiment, vaticina com el sou del futur passa per "la compensació emocional i la flexibilitat". Des d'ICSA no es veu amb bons ulls el retorn de les empreses al presentisme. Un informe de KPMG assegura que un 64% dels alts directius han fixat l'any 2026 com a data límit per tornar al model de la jornada laboral 100% presencial.

El percentatge encara augmenta més, fins a un 87%, dels CEO que són partidaris de premiar els treballadors i treballadores que habitualment treballin des de l'oficina. Tornant estrictament a l'informe de l'evolució salarial 2007-2023, la recepta dels tècnics d'EADA per revertir la situació gira al voltant de les següents idees: control de la inflació i així minimitzar els increments dels preus de l'habitatge i els aliments, millora de la productivitat, inversió en R+D, aprofitament dels fons europeus i permetre que les pimes tinguin una major capacitat d'innovació.


Aleix Ramirez. Periodista
 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71